Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ramon Roca, president de la Fundació Guifi.net

En l'accés a Internet hi ha poca oferta, de mala qualitat i gairebé obsoleta

Imatge: CONSUMER EROSKI

Cada dia és més sonor el clam de les associacions ciutadanes en denúncia de la deficient oferta de telecomunicacions a Espanya. Des de fa temps, s’ha constatat que els accessos a la Xarxa al nostre país són cars, lents i subjectes a mitja dotzena d’ofertes d’àmbit més o menys nacional. Enfront d’elles sorgeixen propostes ciutadanes, alternatives i no centralitzades, que prometen accés a la Xarxa en millors condicions i amb fibra òptica en lloc del parell de coure (ADSL). Per als titulars de tals propostes, com és el cas de Guifi.net, nascuda a la comarca de l’Osona, en la Catalunya interior, aspectes com la neutralitat de la Xarxa o un servei universal d’accés per a tots els ciutadans són les pedres filosofals del desenvolupament tecnològic futur. Ramon Roca, president de la Fundació Guifi.net i un dels fundadors d’aquesta empresa d’accés, s’expressa amb claredat al debat sobre la neutralitat d’Internet: “Si a qui et proporciona la connexió li dones, a més, el poder de decidir les condicions del que vas a fer en funció dels seus interessos, vas a perdre la teva llibertat”.

Què és Guifi.net i com va néixer?

Va néixer quan un grup de persones, empreses i ajuntaments comencem a col·laborar per construir xarxes de telecomunicacions, ja fora per cobrir les nostres necessitats o per afició. Jo vaig ser, i soc, un més d’una iniciativa que és de la societat civil. Ara tenim prop de 10.000 llars connectades i 14.000 quilòmetres de connexions de xarxa. Encara és poca cosa si ens comparem amb “els grans” -els proveïdors de referència-, però creixem sense pausa.

Per què crear una xarxa d’accés pròpia si hi ha ofertes variades al mercat de consum?

“En ADSL ni tan sols hi ha competència real. Com a molt, uns fan de revendedores de la xarxa de l’un altre”No comparteixo en absolut la idea de “ofertes variades”. És el que alguns volen fer creure a la ciutadania per dissuadir a nous competidors, però la realitat és que hi ha poca oferta, de mala qualitat i gairebé obsoleta. De manera general, i amb sort, hi ha 3G i ADSL. Ara bé, el 3G està limitat, ja que hi ha pocs operadors i és car. En ADSL ni tan sols hi ha competència real. Com a molt, uns fan de revendedores de la xarxa de l’altre. A més, ambdues tecnologies estan gairebé per fi del seu cicle: les xarxes de nova generació ja existeixen i és fonamental estimular el seu desplegament. La nova xarxa d’accés és una gran oportunitat.

Tothom pot actuar com a proveïdor d’accés?

Sí, tothom pot fer-ho des que es van liberalitzar les telecomunicacions. Amb la llei a la mà, no hi ha cap limitació excepte la d’informar. No obstant això, la realitat és que hi ha moltes dificultats i resulta difícil resumir-les. Per posar un exemple, hi ha restriccions en l’ús de les freqüències, en l’accés als dominis públics i hi ha parts interessades a fer paranys a la llei amb tal de posar-li el màxim d’obstacles a un nou competidor i per perpetuar-se en posicions de domini. L’objectiu principal de la nostra fundació és arreglar tot això, habilitar a tothom per construir xarxes de telecomunicacions i complir l’esperit de la Llei.

Com es pot formar part de Guifi.net?

“Amb la llei a la mà, no hi ha cap limitació per ser proveïdor d’accés excepte la d’informar”

N’hi ha prou amb connectar-se a Guifi.net i, amb això, s’aporta un nou tram de xarxa, sota l’acolliment a la llicència Procomún XOLN. Això es fa en un senzill pas des de la nostra web i ja té valor. Però el complicat és aconseguir la massa crítica perquè aquest valor afegit sigui molt major i, en el nostre cas, això es fa pasito a pasito, amb el granit de sorra que aporta cadascun. Requereix paciència i determinació.

Quins beneficis pot implicar?

El benefici és que, en ser una xarxa dels usuaris que participen d’ella, no hi ha quotes arbitràries, no s’imposen limitacions de velocitat i la garantia de servei, si es necessita, depèn d’un mateix. Aquests són beneficis, no només per a la gent que vulgui obtenir un accés més econòmic a la banda ampla, sinó també per a les empreses que necessiten un bon servei i molta capacitat per millorar la seva competitivitat.

Es guien vostès per un model de negoci determinat?

“N’hi ha prou amb connectar-se a Guifi.net per formar part i, amb això, s’aporta un nou tram de xarxa, sota la llicència Procomún XOLN”Acabo de comentar els criteris de cost/beneficio, després parlem de models de negoci. Sense ell no existiríem. Diria més, en telecomunicacions, som el model de negoci més sostenible perquè ni des de lluny hem rebut les ajudes i facilitats que han rebut els operadors tradicionals i, no obstant això, existim. No només això: a força de desenvolupar el nostre model, es crea un ecosistema econòmic molt més just i plural. Les tendes venen el material, els antenistes munten antenes, etc. És a dir, habilitem als professionals del territori per exercir una activitat de la qual, d’una altra forma, quedarien exclosos.

Quin és en l’actualitat la seva zona d’influència? Es limiten a Catalunya o s’estenen a altres llocs de la Península?

“Som el model de negoci més sostenible perquè ni des de lluny hem rebut les ajudes i facilitats que han rebut els operadors tradicionals i, no obstant això, existim”La zona on hem aconseguit una major densitat està on comencem, a l’interior de Catalunya. En els últims temps, estem en la labor de replicar l’experiència en altres territoris. Porta temps, anys, però amb determinació, la participació dels interessats i les idees clares, és possible. Això volem demostrar i en això estem.

Quin és el nivell d’accés web de les zones rurals de l’Estat? Diria que resulta satisfactori?

Ni des de lluny és satisfactori i, en gran part, a causa de la tecnologia ADSL, que té serioses limitacions segons la distància, però també pel model de negoci tradicional, que de forma natural només s’interessa per les zones densament poblades. El pitjor és que tampoc és satisfactori a les ciutats, anem retardats en els índexs d’inclusió digital. Ho atribueixo al fet que els preus aquí són mes cars a causa de la falta d’alternatives. Una dada: on nosaltres ens hem desenvolupat prou, encara que siguin zones “rurals”, hem aconseguit nivells d’inclusió digital -gent que usa Internet des de les seves llars- superiors als de les zones metropolitanes. No és una invenció nostra, ho diuen les recents enquestes de l’Eurostat i l’Idescat.

Quina opinió li mereix el pla del Ministeri d’Indústria de declarar l’accés a la Xarxa un servei universal?

“On nosaltres ens hem desenvolupat prou, encara que siguin zones ‘rurals’, hem aconseguit nivells d’inclusió digital superiors als de les zones metropolitanes”En els termes actuals i fins a on coneixem, és preocupant. En la consulta de la Comissió Europea es distingeix entre “servei universal” i “banda ampla per a tots”, que són dos conceptes que no coincideixen per força, encara que ens agradaria que així fos. Tal com es planteja des del Ministeri, ens temem que ens volen donar el primer sense el segon.

Li semblen bones les condicions en les quals es vol oferir aquesta declaració?

Si es defineix per llei el “servei universal” com alguna cosa limitat a un megabit per segon -propi de les xarxes que aviat van a quedar obsoletes- i no es contempla el preu per a l’usuari, tal com està a dia d’avui la Llei General de Telecomunicacions, hi ha un risc que serveixi per accentuar el retard en la inclusió digital i empitjorar la competència.

La fi de la televisió analògica deixa un ampli espectre de radiofreqüències lliures que les operadores de telefonia mòbil reclamen per a si. Què creu que s’hauria de fer amb aquest espectre?

“Hi ha un risc que la declaració d’Internet com a servei universal serveixi per accentuar el retard en la inclusió digital i empitjorar la competència”Ara mateix les bandes llicenciades estan infrautilizadas i les lliures, saturades. Seria un greu error que per l’avarícia d’aconseguir diners fàcils i ràpid amb les llicències, es vengués l’aire que és de tots al millor postor i es deixessin en l’oblit els beneficis que aporta a la societat de la informació la disponibilitat de freqüències d’ús comú. Aquests beneficis són molt majors que els de la possible especulació amb el seu valor al mercat. Seria un greu error que totes les freqüències anessin de llicenciades i no crear nous espais per a les freqüències lliures.

Vostès també ofereixen accés per cable de fibra òptica. És tan car el desenvolupament d’infraestructures d’accés?

“Nosaltres ens paguem la fibra de la nostra butxaca, si fos tan car i complicat no ho hauríem fet”Nosaltres ens paguem la fibra de la nostra butxaca. Si fos tan car i complicat no ho hauríem fet. La idea que la fibra òptica és cara és un altre tòpic. La realitat és que ja és més barata que el parell de coure, poc més d’un euro per metre i de vegades fins i tot menys, sense limitacions de distància i amb velocitats d’un gigabit o més. No és que sigui cara, és que per posar-la cal invertir i, encara que és rendible, alguns prefereixen obtenir beneficis fàcils a curt termini i estirar al màxim la vida del parell de coure. Per això és tan important crear alternatives.

Es plantegen competir amb la telefonia mòbil ara que aquesta camina cap al model de servei de veu per Internet i pagament per megaoctet consumit?

Quan la Xarxa és de qui la usa i, a més, neutral per definició, no es descarta cap ús, ja sigui veu, televisió o un altre. Hem de ser conscients que Internet seguirà la seva transformació i la tecnologia continuarà el seu avanç.

Canviaria el model de societat si tothom accedís a la Xarxa mitjançant proveïdors distribuïts com vostès?

“Amb la neutralitat de la Xarxa ens juguem la llibertat”Jo no m’atreveixo a dir que canvia el “model de societat”. Però no em cap cap dubte que si no existim, la societat s’empobreix. Si es crea un model on no hi ha l’opció de “faci-li-ho vostè mateix” i t’obliguen a anar a pocs proveïdors que ja et donen tot empaquetat al seu gust i conveniència, estarem en una societat més pobra. Si no ens caminem amb cura, tot acabarà per ser de peatge i, a més, el preu del peatge ens ho van a calcular com ara, segons el que podem pagar, no el que costa de debò.

Podria explicar a un usuari mitjà per què és tan important mantenir la neutralitat de la Xarxa?

En el seu moment, el gran avanç i encert d’Internet va ser la neutralitat. Va donar llibertat a l’usuari per consumir els continguts que eren del seu interès i fins a per crear altres nous. Si a qui et proporciona (i li pagues) la connexió li dones, a més, el poder de decidir les condicions del que vas a fer en funció dels seus interessos, que és el que ara intenten els grans operadors, vas a perdre llibertat. Internet no pot ser una altra tele.

A Estats Units sembla que van a mantenir la neutralitat, però la Unió Europea vol obrir un debat sobre ella. Què ocorrerà?

No puc predir el futur, només veure què ocorre ara: a Estats Units, quan es van privatitzar les telecomunicacions, es va segmentar el mercat i es van impedir els monopolis. En canvi, a Europa es van afavorir els grans grups de telecomunicacions i els monopolis van passar de mans públiques a mans privades, però hi ha encara importants posicions dominants que a més han creat amb això interessos i grups de pressió. Si el “debat” es limita als interessos d’aquests operadors, és un debat fals entre actors que tenen molts recursos i saben pressionar molt bé als governs. Llavors “adeu” a la neutralitat.

En canvi, si tenen en compte als ciutadans i a les llibertats fonamentals, aquest “debat” és probable que ni tan sols existeixi. La neutralitat ha de prevaler sobretot i sense discussió. Si en lloc de lamentar-se perquè els americans guanyen diners, i intentar controlar els continguts, es dediquessin a fer millor el treball pel qual els paguen els seus clients -això és, proporcionar xarxes més simètriques, millors i més barates-, també es desenvoluparien els continguts a Europa. Ara són ells -les indústries culturals i de les telecomunicacions- els qui impedeixen que això es doni perquè volen controlar tots els mercats, fins i tot el dels continguts.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions