Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ràdio digital terrestre

Es tracta d'una tecnologia amb múltiples avantatges que no obstant això no acaba de desenganxar
Per Antonio Delgado 20 de gener de 2009
Img dab portada
Imagen: CONSUMER EROSKI

Laràdio digital terrestre, també coneguda com a radi DAB,emet a Espanya des de fa 10 anys. No obstant això, malgratels seus avantatges en la qualitat del so i en la recepciódel senyal, aquesta tecnologia està poc estesa entre elsconsumidors. La causa principal de la seva baixa difusió és la necessitat de comptar amb unreceptor específic per poder escoltar la seva programació.

Imagen: CONSUMER EROSKI

Laràdio digital terrestre, o radi DAB (Digital Àudio Broadcasting), ésuna tecnologia nascuda en 1995 que permet transportar unasenyal radiofònic de forma digital utilitzant unafreqüència única per a tot el territori nacional. D’aquesta forma es realitza un ús menor de l’espectre radiofònic i s’eviten els molests canvis de dial quan es viatja amb cotxe i es vol mantenir l’emissora sintonitzada. La ràdioDAB suporta latransmissió de sis senyals digitals dins del mateixespectre, quan per a la transmissió d’un senyalradiofònica analògica només es potsuportar un senyal per espectre.

Quant a so, la qualitat és similar a un discòptic amb una millor recepció enfront de lesinterferències o als accidents del terreny. D’altra banda, juntamb el transport del senyal d’àudio, aquesta tecnologiapermet l’enviament de dades, de manera que es pot mostrar en els receptors digitals nombrosa informació textualcomplementària a l’emissió, com l’emissora, el títolde la cançó, notícies vinculades, etc.

Una altrade les diferències respecte a la ràdio analògica és lafreqüència única; no és necessari disposar de diferentsfreqüències en AM i FM segons les zones geogràfiquesdins d’un mateix país. Es tracta d’una opció moltinteressant per ser utilitzada en vehicles, al no haver deresintonizar de forma automàtica o manual el receptor de laradio quan es canvia de zona d’emissió. Per aquest motiu, ésuna tecnologia que està implementada en els sistemes deàudio incorporats en vehicles d’alta gamma, com els modelsA8 i Q7 del fabricador Audi. Altres fabricants d’automòbilscom Ford ho inclouen de sèrie en alguns models i com a opcióen les gammes mitjanes.

Sense apagada analògica

Alcontrari que la TelevisióDigital Terrestre (TDT), l’anomenada “apagadaanalògic”, previst per a abril de 2010, no es produiràen la ràdio digital, ja que s’utilitzen unes freqüències diferents ales de la ràdio analògica. La ràdio digital a Espanyaestà present actualment a les grans ciutats amb unacobertura superior al 50%. S’espera que a la fi de 2011 lacobertura sigui del 80% de la població.

El principal problema resideix que la ràdio digital no ha trobat el seu espai comercial a causa de l’escàs nombre de receptors específics existents al mercat

A més,existeixen diferents sistemes per a la radiodifusió digital:IBOC, DAB i DRM. A Espanya, igual que en altres païsoseuropeus, la tecnologia triada és la DAB. No obstant això, en elsúltims anys han aparegut al mercat novesvariacions de la tecnologia com el format DAB+ i novestecnologies alternatives com DRM (Digital Ràdio Mondiale),que posen en perill la supervivència futura d’aquesta tecnologia.

EnEspanya, des de finals de l’any 2000, hi ha diferentsemissores de ràdio digital DAB. Cadenes tradicionals com a RNE, SER,COPE i Onda Cero compten amb versions de la seva programació queutilitzen aquesta tecnologia. A més, altres grupsmediàtics compten amb emissions DAB, com El Mundo Radio oRadio Marca.

Senseembargament, algunes emissores han deixat d’emetre en DAB desprésde diversos anys utilitzant aquesta tecnologia. CatalunyaRàdio va deixar de fer-ho el passat mes de novembredesprés d’11 anys. El motiu és que la demanda ésmolt baixa i la ràdio institucional catalana prefereix romandre a laespera de l’evolució del mercat en el futur.

Enaquest sentit el principal problema parteix que la ràdio digital no hatrobat el seu espai comercial a causa de l’escàs nombre dereceptors específics existents al mercat i el seudesconeixement per part dels consumidors. En els altrespaïsos europeus, amb l’excepció del Regne Unit, aquestatecnologia tampoc ha acabat de desenganxar pels mateixosmotius.

ImgImagen: CONSUMER EROSKI

Elsreceptors de ràdio convencionals no estan preparats pararebre el senyal digital d’aquesta tecnologia, la qual cosafa necessària l’adquisició d’un nou equip amb un costaddicional. Els receptors digitals, empero, sí sóncompatibles amb la ràdio analògica en incloure suport FM, cosaque podria facilitar la seva expansió.

Peròa causa del preu d’aquest tipus de dispositius, actualment entre 50euros i 300 euros, el seu ús no està sent massiu al mercat.No obstant això, en els últims anys han aparegutdiferents propostes de fabricants que inclouen la tecnologiaDAB juntament amb altres tecnologies i diferents tipus deconnectivitat, com a accés a Internet. Això els converteix endispositius multimèdia amb capacitat per escoltar ràdio a travésd’Internet al mateix temps que serveixen de canal de tornada per laràdio digital al moment que les cadenes permetin usosinteractius.

Hi hadiferents propostes de receptors al mercat, però com a botóde mostra, BECRadiostation és un model del fabricador Rvo amb cobertura paraDAB i DAB+ a més de sintonitzador de ràdio FM convencional ambsuport RDS. Inclou connectivitat wifi i un port RJ45, la qual cosapermet el seu ús per escoltar més d’11.000 emissores de ràdioon line a més de reproduir arxius MP3. És portàtili incorpora una bateria de liti recarregable amb una autonomiabenvolguda en 12 hores. El seu preu és de 169 lliures (uns 250 euros).

PureEvoke-2S és un receptor DAB, DAB+ i de ràdio FM amb suport RDS.Disposa d’una pantalla FEU OLORon mostrar la informació associada a les emissions. En l’aspecte energètic, disposa d’una tecnologia per reduir elconsum. La bateria té una autonomia de 20 hores.Inclou un amplificador de 30 watts que pot ser utilitzat comaltaveu independent d’un reproductor extern gràcies a la seva entradade línia per a àudio. Preu 156 lliures (230 euros).