Ràdios en Internet

“Malgrat els altíssims costos que encara té la ràdio online, fet que també està canviant, arribarà un moment en el qual aquesta iguali en audiència, i fins i tot superi a la convencional degut en part al creixement de la banda ampla, al naixement de canals a la carta i so amb qualitat CD”, assegura Alberto Tascón, actual responsable de l’Àrea Multimèdia de Prisacom. Tascón parla des de l’experiència com a responsable durant quatre anys de los40.com , la versió online dels 40 Principals de la Cadena SER. Explica com “mes a mes, el consum de continguts multimèdia creix en totes les ràdios i mitjans online del Grup Pressa” i rebla amb optimisme: “La ràdio en Internet ja està a casa i en el treball, només li queda arribar al cotxe… Amb wireless (sense cables) tal vegada ni això”.

Tal vegada corroborant aquesta visió tan positiva respecte al futur de la ràdio en Internet, un ràpid cop d’ull a través de qualsevol cercador mostra la gran quantitat d’emissores online que existeixen actualment. Amb una bona connexió, el programari adequat i un equip corrent es poden escoltar la major part d’elles. Bàsicament, una ràdio online es compon de tres elements:

• Un arxiu, més o menys extens, de documents sonors (generalment cançons) que s’emeten des d’un servidor determinat -que pot ser fàcilment un ordinador casolà de potència ordinària amb una connexió ADSL- en contacte amb l’emissora. Existeixen emissores gratuïtes i de pagament..
• La veu que l’emissor (locutor) pot enviar mitjançant un programa (“Line recorder“) al servidor, i d’aquí al ciberespai, intercalada entre les cançons.
• El sistema d’emissió. Per temes de propietat intel·lectual, el de les ràdios online és el conegut com streaming, que no permet gravar les cançons que s’estan escoltant. “El fonament del streaming es basa en una màquina que fa una petició a una altra màquina i aquesta li retorna un flux de dades, per la qual cosa és gairebé una connexió punt a punt”, explica Tascón.

A més de les versions online de les emissores convencionals, hi ha milers de ràdios en la xarxa que funcionen amb aquest senzill sistema, gràcies a l’existència, entre altres, de programes com Shoutcast, que faciliten que qualsevol usuari amb un mínim de tecnologia pugui muntar la seva pròpia ràdio. Això sí, tant l’emissor com el receptor han de comptar amb una connexió a alta velocitat per a garantir la viabilitat de la comunicació.

Si s’està disposat a realitzar un viatge sonor al voltant del ciberespai, és necessari conèixer una sèrie de premisses en començar la cerca entre gran quantitat de ràdios online. Primer de tot cal tenir en compte la diferència horària. No és el mateix sintonitzar RTHK Putonghua d’Hong Kong, amb una diferència de set hores respecte a Espanya, que TSF Notíciesde Portugal. És probable que algunes emissores amb franges horàries oposades només emetin de dia, per la qual cosa per a poder escoltar-les caldrà fer-ho a hores intempestives.

També és important l’abisme tecnològic entre continents i països. Les deficiències augmenten exponencialment si tractem d’escoltar ràdios que emeten, per exemple, des d’Angola, com a Ràdio do Canal, o des de Cuba, com a Ràdio Rebel. El primer món ofereix, encara que no sempre, emissores més solvents, mentre que les emissores d’Àfrica i Llatinoamèrica són en general més inestables en la seva emissió.

En això juga un paper important la qualitat d’emissió, ja que una emissora, segons la seva capacitat, pot emetre a diversos nivells. Generalment el rang de qualitat varia de 10k, en mico, fins a 64k en estèreo i amb un so a l’altura d’un disc compacte. Tal és el cas de Solar Ràdiodel Regne Unit.

Un altre aspecte important són les cookies, ja que en molts casos resulten imprescindibles per a escoltar les emissores, com succeeix amb Ràdio Palmwinede Nigèria. Així, el navegador ha de tenir activada l’opció d’acceptar cookies o, almenys, que avisi quan es rep una cookie per a poder-la acceptar. Les cookies són petits arxius de text en la majoria dels casos completament inofensius (l’únic perill és la seva potencial capacitat per a rastrejar l’activitat online de l’usuari) i útils: serveixen per a identificar a l’usuari i guardar les seves preferències.

La protecció de l’equipés també fonamental. Navegar per tot tipus llocs web dels més diversos països suposa exposar-se a rebre algun tipus de ciberbasura, a través d’algun programa incrustat en determinades pàgines. “L’streaming com a tal no té risc d’introduir res; el problema apareix davant la necessitat de descarregar-se un plugin o baixar-se un reproductor específic: aquí és on poden col·locar troians i altres coses”, diu Tascón. A més, el reproductor de música/ràdio pot també tenir ‘forats de seguretat’, com els que recentment es va descobrir que afectava Windows XP i WinAmp.

Per a evitar problemes, tota connexió per banda ampla hagués de tenir instal·lat un firewall (tallafocs), dels quals existeixen versions gratuïtes, com el popular ZoneAlarm. Tampoc està altre comptar amb programes com Ad-Awareo Spybotper a eliminar els programes espiaque es colen en l’ordinador més sovint del que es pensa. Per descomptat , com succeeix per a qualsevol mena de navegació, és important que l’imprescindible sistema antivirus de l’equip estigui el més actualitzat possible.

Qualsevol ordinador actual està perfectament preparat per a poder sintonitzar i escoltar emissores de ràdio online. Al marge de la targeta de so i els altaveus, cal dotar l’equip amb programes per a reproduir música. Alguns vénen per defecte amb el sistema operatiu (com el Windows Mitjana Player o l’iTunes). Algunes emissores s’escolten des de la pàgina web (mitjançant un plugin del navegador o obrint el reproductor en la pròpia pàgina) i unes altres són accessibles des dels reproductors sense necessitat d’obrir el navegador. Lamentablement, no hi ha un estàndard quant a formats d’àudio, per la qual cosa cada emissora està adaptada a algun dels tres reproductors més importants populars (“Windows Mitjana Player“, RealPlayer i WinAmp).

Una vegada instal·lat el reproductor (reproductors) adequat, la cerca de ràdios es converteix en una qüestió de simple navegació. La millor manera de solcar el ciberespai sonor sense complicacions és acudir als cercadors d’emissores. Aquests contenen un ampli catàleg de radis, generalment classificats per continents. Tenen l’avantatge que permeten escoltar directament l’emissió sense haver de passar per la pàgina oficial de l’emissora, a més de facilitar informació sobre el tipus de música, els continguts, el reproductor requerit així com la qualitat d’emissió. Alguns dels més interessants per a iniciar-se en la ràdio-navegació són:

“Radiofeeds” . És un dels cercadors més recomanats pels experts, encara que se cenyeix exclusivament a les emissores del Regne Unit. De totes maneres , donada la varietat del seu catàleg i l’elevada qualitat de la majoria d’emissores britàniques, és de gran interès. Conté tot tipus d’informació sobre les emissores i permet l’escolta directa.

Vilches. És interessant sobretot per la seva eficient classificació i el seu ampli catàleg d’emissores de tot el món. No obstant això, no totes les emissores que conté estan en actiu, per la qual cosa la cerca pot resultar a vegades decebedora.

Radiotower. Un cercador senzill però eficaç per a iniciar-se. Té en contra seva un catàleg més aviat pobre, fins i tot per als Estats Units, però la seva senzillesa li confereix una elevada usabilitat. Permet buscar per països, per estils i continguts o per ordre alfabètic d’estacions.

“Surfmusic” . És un cercador alemany no senzill d’usar però amb bona informació i un ampli catàleg de tot el món (amb especial atenció a les emissores alemanyes). Com a curiositat, té un apartat especial per a sintonitzar les estacions de ràdio de les diferents policies i bombers dels Estats Units.

Live365. És un servidor de canals particulars de pagament. Compta amb un inesgotable catàleg d’emissores a les quals ofereix connexió. Té el seu propi sistema de reproducció, encara que ofereix l’alternativa d’utilitzar Windows Mitjana.

De totes maneres, és possible utilitzar qualsevol cercador o directori general (com el de Yahoo!, “Google” , basat en l’Open Directory Project) per a localitzar ràdios online. Aquests mateixos cercadors serveixen per a trobar emissores en espanyol, encara que es pot acudir a algun dels centenars de directoris més centrat en ràdios hispanes, com el de “portalmix” , Linkopediao el xilè StarChat, i fins i tot acudir a la pàgina d’algun afeccionat que s’ha molestat a agrupar les “emissores d’Internet”.