Els reproductors portàtils de DVD, una de les últimes virguerías de l’electrònica de consum, són una variant dels ‘reproductors tradicionals’ que aprofita la reduïda grandària dels discos DVD i se situa tecnològicament a mig camí entre el ‘discman’ i l’ordinador portàtil. Els fabricants han començat a abaratir els seus preus i ja es poden trobar ofertes atractives per als consumidors des de 130 euros.
Amb unes dimensions aproximades de 25 centímetres d’ample, 16 centímetres de llarg i 3 centímetres d’alt, aquests aparells tenen l’aparença d’un petit portàtil i pesen al voltant d’un quilogram. Posseeixen una pantalla TFT LCD que pot tenir entre 3,5 i 12 polzades i que en molts casos és panoràmica. Generalment aquesta es tanca sobre el reproductor, en el centre del qual s’introdueix el disc, encara que últimament també s’han llançat al comprat models que consisteixen en una pantalla en el lateral de la qual s’introdueix el disc, en un format més semblat al Tablet PC.
Existeixen models de DVD portàtil sense pantalla que, encara que són més barats (des de 65 euros), resten possibilitats de mobilitat, ja que cal tenir sempre a mà un monitor per poder utilitzar-los.
DVD fins a en la piscina
Tots els reproductors portàtils de DVD, des del nivell més bàsic fins al més avançat, compten amb característiques comunes com a altaveus estèreo, sortida per a auriculars, connexió USB, un cable per endollar a l’encenedor del cotxe o sortides de vídeo i d’àudio dissenyades per connectar-los al televisor o a l’equip de so.
No obstant això, els models més avançats tenen algunes opcions addicionals que pugen el preu de l’aparell, si bé ho fan més complet. Per exemple, sintonitzadors de televisió digital terrestre, diverses sortides que incrementen les possibilitats de connexió, lector integrat de targetes flaix, per veure a l’instant les fotos de la càmera digital o dispositiu de control remot. Fins i tot existeixen versions resistents a l’aigua que permeten banyar-se contemplant una pel·lícula sense por de salpicones.
Encara que per la seva gran tolerància, aquests aparells poden reproduir tot tipus d’arxius d’imatge i so, la majoria d’ells no pot llegir formats de vídeo com DivX o Xvid, estàndards característics de les xarxes d’intercanvi P2P, per la qual cosa l’usuari no podrà reproduir en ells algunes de les pel·lícules que s’hagi baixat d’Internet.
El DVD portàtil està pensat principalment per als viatgers. Per això, cada vegada és més habitual que els fabricants de cotxes ho ofereixin com a complement de gamma alta perquè els ocupants de les places posteriors puguin gaudir de pel·lícules o vídeos. També pot ser interessant per a l’usuari que viatja amb tren o amb avió i té per davant un trajecte llarg. Una altra opció consisteix a usar el reproductor portàtil com una segona unitat lectora de DVD, complementària a la del saló i que aporta l’avantatge de la mobilitat. Encara que aquesta opció té com a principal l’inconvenient l’elevat preu dels reproductors portàtils en comparació dels models fixos.
Les bateries són fonamentals
La durada de la bateria, que en aquests equips és de Ni-MH (Níquel-Metall-Hidrur) o de ions de lítio (Li-ió), és un factor a tenir en consideració, ja que l’autonomia de la major part dels DVD portàtils ronda les 3 hores, encara que hi hagi excepcions que aconsegueixen les 10 hores de funcionament. La bateria no és un factor limitant si s’utilitza el reproductor a casa, endollat al corrent, o en un cotxe, mitjançant el cable que ho connecta a l’encenedor, però aquesta característica adquireix importància quan es tracta de viatges llargs amb tren o amb avió en els quals el temps d’autonomia podria ser insuficient.
cal preguntar-se si realment aquests dispositius són la millor alternativa per gaudir de l’entreteniment audiovisual en moviment ja que, per un preu lleugerament superior, un portàtil pot brindar les mateixes prestacions sumant a elles totes les possibilitats d’un ordinador.
D’altra banda, actualment el suport físic es troba qüestionat com a forma de distribuir continguts audiovisuals i hi ha nombroses alternatives de maquinari que permeten reproduir arxius multimèdia prescindint del disc DVD. Per exemple, les últimes PDA (LifeDrive) o els reproductors portàtils amb disc dur, com iPod o Creative Zen Vision.
A més, existeixen al mercat alternatives similars als reproductors de DVD, encara que més polifacètiques, com són les consoles de videojocs portàtils Sony PSP. Aquestes utilitzen un suport diferent al DVD, l’Universal Mitjana Disc (UMD), pel qual també s’editen pel·lícules.
