Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Maquinari

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

‘Roaming’ o itinerància: trucades internacionals

La Comissió Europea estableix un límit tarifari en les trucades entre països membres de la

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 17deJuliolde2007

El ‘roaming’ (literalment itinerància) és una accepció adoptada al món de les telecomunicacions per definir a un usuari de telefonia mòbil que, estant en un país estranger, efectua una trucada al país d’origen o la rep des d’aquest. Aquest tipus de trucades solen sortir molt cares si no s’estudien prèviament els acords que els operadors nacionals tenen amb els de el país en què es troba l’usuari. Per evitar que l’usuari es porti disgustos en rebre la factura del telèfon, la Comissió Europea ha arribat a un acord amb les operadores nacionals per establir en l’àmbit de la Unió Europea la batejada com a ‘eurotarifa’: un màxim per al preu per minut que paga el consumidor en cas de ‘roaming’.

L’excepcionalitat del ‘roaming’ està en què per establir la trucada entre països es precisa del concurs de més d’un operador de telecomunicacions

L’excepcionalitat del ‘roaming’ està en què per establir la trucada entre països es precisa del concurs de més d’un operador de telecomunicacions. D’una banda està l’operador que ofereix cobertura al país estranger, que és diferent al que l’usuari té contractat al seu país de residència. A aquest operador l’hi coneix com a ‘operador amfitrió’. A l’operador que té contractat l’usuari al seu país d’origen se li crida ‘operador resident‘ o ‘nacional’.

Tots dos, amfitrions i residents, tenen establerts uns acords on es fixen les tarifes pels serveis de trucades internacionals. A més dels operadors, caldrà afegir al preu la tarifa de trànsit internacional del senyal de trucada.

Quant costa cridar a casa?

Cal distingir dos grans suposats: si es fa la trucada internacional o si es rep aquesta. En el primer cas, si és l’usuari el que crida des de l’estranger a una persona resident al seu país d’origen, el procés té tres fases:


  • L’operador amfitrió recull la trucada. L’usuari crida a un telèfon d’Espanya des d’un altre país i l’operador amfitrió li dona cobertura i gestiona la seva petició. Aquest operador li cobrarà a l’operador resident per portar la trucada a Espanya.


  • Trànsit internacional. En veure que el nombre marcat pertany a un altre país, l’operador amfitrió cursarà la trucada a l’operador resident per la xarxa internacional. L’operador amfitrió pagarà el trànsit internacional de la trucada i després ho cobrarà, amb un cost per servei, a l’operador resident.


  • La trucada arriba a la destinació. Independentment que el destinatari treballi, o no, amb el mateix operador que l’emissor, l’amfitrió haurà de pagar per l’ús de la seva cobertura per establir la trucada. Posteriorment cobrarà, amb càrrecs per servei, aquest pagament a l’operador resident de l’emissor.

Img

Finalment tots aquests costos aniran a parar a la factura de l’usuari. A ells se sumarà el que l’operador resident consideri necessari afegir. Els preus varien molt en funció dels acords internacionals entre operadors.

[Actualización a 17 de julio de 2007]

En el de la Unió Europea, el recent acord entre la Comissió Europea i els operadors nacionals ha fixat un topall en la tarifa de 49 cèntims d’euro per cridar des de l’estranger per mòbil que en cap cas podrà ser superat. No s’inclou en l’acord, no obstant això, el tràfic de dades ni l’enviament de missatges SMS.

Quant costa rebre una trucada des d’Espanya?

En el cas que un usuari rebi una trucada des del seu país d’origen, el procés es complica però els costos es reparteixen entre l’emissor i el receptor:


  • L’emissor crida. L’operador resident de l’emissor recull la trucada i la pansa a l’operador resident de l’usuari. L’operador carrega sobre l’emissor el cost per establiment de trucada.


  • La trucada entra en trànsit internacional. L’operador resident del receptor rep la trucada de l’emissor i cerca a l’usuari a l’estranger. Una vegada detectat, cursarà la trucada per via internacional. L’operador resident és el que paga aquest tràmit, que després carregarà a l’usuari.


  • La trucada arriba a l’usuari. L’operador resident pagarà a l’operador amfitrió del país en què es trobi l’usuari per localitzar-li i establir la trucada. El preu serà una tarifa acordada per endavant que posteriorment es carregarà sobre l’usuari receptor de la trucada.

En aquest cas, l’emissor paga en el tram nacional com si estigués establint una trucada normal i el receptor paga el recorregut internacional.

[Actualización a 17 de julio de 2007]

Segons l’acord al que van arribar la Comissió Europea i les operadores nacionals, la tarifa màxima per a l’àmbit de la Unió Europea s’ha establert en 24 cèntims d’euro per rebre una trucada per mòbil, amb origen al país de l’usuari, estant a l’estranger.

Consells per optimitzar les trucades

La Comissió Europea de la Societat de la Informació ha establert una sèrie de consells per evitar costos innecessaris en trucades de mòbils mentre s’està a l’estranger. Es divideixen en dos grans blocs:


  • Abans de sortir de viatge. Cada operador té les seves ofertes per als casos de ‘roaming’ que varien periòdicament i cada vegada són més avantatjoses per a l’usuari. És recomanable estudiar-les i contractar-les a compte. Si es pretén viatjar amb assiduïtat, tal vegada sigui interessant contractar l’operador més barat encara que això impliqui canviar d’empresa de telefonia. També convé mirar les tarifes amb els diferents operadors del país de destinació i predeterminar el mòbil, quan es pugui, per operar amb el més barat. Si no es pot predeterminar per endavant, no està de més evitar cridar o rebre trucades des de zones amb cobertura d’amfitrions cars. Un altre consell molt assenyat és fer saber a familiars i amics que se surt de viatge i es desitja evitar rebre trucades innecessàries.


  • Durant el viatge. En els mòbils habilitats per a tal funció (segona i tercera generació), hi ha la possibilitat d’escollir l’operador amfitrió al que es vol connectar l’usuari. L’operador resident té els seus acords preferents i predeterminarà un amfitrió que no té per què ser el més barat. També és recomanable conèixer a quines hores és més barat parlar (sol ser en cap de setmana i quan és de nit al país d’origen) i en conseqüència esperar a una franja horària òptima per cridar o ser anomenat. Una opció interessant és comprar una targeta SIM al país de destinació. Encara que es canvia de nombre temporalment, les trucades es pagaran com a nacionals.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions