Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

És delicte copiar CDs o intercanviar música?

La reforma del Codi Penal dóna lloc a molt dispars interpretacions

Sota l’eslògan ‘Ara la llei actua’ el Ministeri de Cultura adverteix: “La difusió de continguts il·legals en Internet és un delicte castigat fins i tot amb la presó”. Efectivament, la reforma del Codi Penal amplia la protecció dels drets d’autor a tota mena d’obres, alguna cosa que ha generat gran preocupació entre els internautes que han arribat a llegir que “per descarregar una cançó” en una xarxa P2P, a França o Anglaterra poden perdre la seva connexió a Internet durant anys. No obstant això, perquè existeixi un delicte es requereix “ànim de lucre i perjudici de tercers”, encara que entre els experts ni tan sols hi ha unanimitat sobre el significat de ‘ànim de lucre’ o ‘còpia privada’. L’únic punt de consens és en què la llei queda oberta a la interpretació dels jutges. De totes maneres, la pressió de la indústria, en plena descomposició, ha aconseguit victòries pírriques com el judici a Jammie Thomas, una dona que s’ha vist obligada a pagar 7000 euros per cadascuna de les 24 cançons que es va descarregar.

Al bon judici del jutge

El primer d’octubre de 2004 va entrar en vigor la Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica el Codi Penal (Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre). Aquesta reforma ha sembrat certa inquietud entre la comunitat internauta, alarmada davant els titulars dels mitjans de comunicació que es feien ressò de les seves possibles conseqüències, entre els quals es podia llegir “Tots a la presó?” o “Milers d’internautes espanyols a la vora la llei”. En el debat sorgit després de l’entrada en vigor de la nova legislació només queda clar que el text admet massa lectures.

Entre altres assumptes, la reforma afecta a la lluita contra la ‘pirateria’, ampliant la protecció fins a hora reservada als programes d’ordinador a altres expressions artístiques (llibres, música, pel·lícules, etc.), introduint la persecució d’ofici contra aquests delictes i augmentant les penes. Els articles que més polèmica han generat fan referència a la descàrrega de continguts protegits sense permís del propietari dels drets i la possessió d’eines per a saltar-se la protecció anticopia de programes informàtics, CDs o Dvds, delictes per als quals es contemplen penes de fins a dos anys de presó. També es penalitza la manipulació de telèfons mòbils o de descodificadors.

Les opinions sobre el veritable abast d’aquesta reforma són dispars, encara que els experts coincideixen que la llei és vaga i seran els jutges els que hauran d’interpretar-la en cada cas, en detriment de la seguretat jurídica i dels propis consumidors. Algunes interpretacions apunten al fet que activitats comunes entre els internautes, com l’intercanvi de música ola còpia de CDs, poden ser constitutives de delicte.

Mentre que els advocats integrats en associacions de defensa dels drets d’autor abracen una legislació que afavoreix la persecució dels delictes comesos en la venda de carrer i en les xarxes P2P (l’intercanvi d’arxius entre particulars, altres professionals opinen que el legislador ha intentat sense molt d’èxit adaptar-se a la canviant societat actual. “Es recullen àmpliament tots els casos que ens podem trobar ara i en el futur, la qual cosa deriva en una inseguretat jurídica que ha sembrat el pànic entre els milers d’usuaris d’un ordinador”, així ho explica Plans Manzanares, advocada d’Áudea, empresa especialitzada en protecció de dades i gestió de la seguretat de la informació.

Óscar Morales, professor de Dret Penal en la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), assegurava en El País que els legisladors “estan portant el codi en aquest punt a l’extrem que totes les conductes de participació es converteixen en autoria i tots els intents es converteixen en consumació, castigant a tots els que intervenen per igual, independentment de la seva aportació i del grau del delicte”.

Més enllà de la seva aplicació efectiva, alguns experts apunten al fet que la confusió de termes en la nova llei, així com l’alarma generada a través dels mitjans de comunicació i les campanyes antipiratería, serveixen d’element dissuasiu contra la generalització de l’ús de programes d’intercanvi d’arxius com emuli i Kazaa, la compra en el ‘top manta’ o la còpia massiva de CDs.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 4]
  • Ves a la pàgina següent: Còpia privada »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions