Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

És més car el mòbil a Espanya que en la resta d’Europa?

La cistella tipus de trucades és la més cara de la UE, encara que el preu per minut s'aproximi al cost mitjà en tota Europa

Img mobileprice portada Imatge: Tore Urnes

Amb una despesa mínima mensual de 35,89 euros, superior en 16 euros a la mitjana de la Unió Europea (UE), Espanya tenia en 2008 els preus més alts d’Europa en telefonia mòbil, segons l’informe anual sobre el mercat únic europeu de les comunicacions electròniques que elabora Brussel·les. Aquesta dada es basa en una cistella tipus mensual que tracta de simular el comportament habitual dels consumidors i inclou 65 trucades, 50 missatges curts i 2 o 3 missatges multimèdia. La xifra, en lloc d’obtenir-se del conjunt d’operadors que presten els seus serveis al país, només té en compte les tarifes estàndard de Movistar i Vodafone, els líders en aquest mercat.

La
xifra de 35,89 euros s’obté a partir de les ofertes més
barates de tots dos operadors i contrasta amb força amb el que ocorre
en altres països. Supera àmpliament (gairebé 6 euros) a la dada
equivalent més immediat, el de França, i doblega al d’Alemanya o
Portugal. Aquest indicador aferma la imatge de tarifes altes que
manté la telefonia mòbil a Espanya, encara que
obvia que al mercat existeixen altres operadors. Entre ells
destaquen els OMV (operadors
mòbils virtuals
) que es caracteritzen per les seves tarifes més
reduïdes. Encara que aquests segueixen sent minoritaris, a poc a poc van
guanyant quota de mercat.

L’estudi també passa per sobre de les possibles combinacions de tarifes que es poden fer i que aconsegueixen abaratir el preu per minut

L’estudi també passa per sobre de les possibles combinacions de tarifes que es poden fer i que aconsegueixen abaratir el preu per minut, i si bé és cert que trobar la tarifa adequada a cada despesa suposa un esforç que no tots els consumidors estan disposats a realitzar, no ho és menys que aquestes opcions estan disponibles per a qualsevol consumidor i que les operadores les faciliten amb diversos programes.

La Comissaria europea de Telecomunicacions, impulsora de l’estudi, ha promogut en els últims anys la competència i l’abaratiment dels preus de les
comunicacions. Així, entre les seves mesures es poden citar les
reduccions de tarifa de les trucades
realitzades en roaming
dins de la UE, i preveu actuar
sobre el cost
dels missatges curts
en itinerància.

El preu mitjà per minut de la telefonia mòbil espanyola és inferior al de Dinamarca i Holanda

Per a una imatge més fidedigna del panorama
de la telefonia mòbil a Espanya convé
atendre, en conjunció amb l’anterior, a una altra dada que
proporciona el citat informe. El preu mitjà per minut de la
telefonia mòbil espanyola ascendeix a 17 cèntims
d’euro, tres cèntims més que la mitjana de la UE. Es
tracta d’un resultat inferior al de Dinamarca (27 cèntims) i
Holanda (20 cèntims), però superior a Alemanya (12 cèntims)
o Itàlia (11 cèntims).

Aquesta xifra s’obté dividint els ingressos
totals dels operadors entre el nombre de minuts
consumits i mostra que Espanya es troba en la part mitjana
alta de la UE per cost. Així, un consumidor mitjà es gasta
308,56 euros a l’any, 26 euros més que la mitjana del
resta de la UE. El país amb la despesa més alta d’Europa
és França, amb una mitjana de 426 euros.

Altres dades de l’informe

L’informe conté altres dades estadístiques
interessants, com la constatació que existeixen moltes més
línies que persones. L’índex de penetració de
la telefonia mòbil a Europa és del 118,9%. D’aquesta
quantitat de línies, més de 91 milions corresponen a
telèfons de tercera generació, que permeten majors
velocitats de transferència de dades. A Espanya s’aconsegueix a
un 114,2% de la població i Itàlia destaca en aquesta
classificació amb un percentatge de 152%. De fet, només
quatre països no aconsegueixen la xifra mitjana d’un mòbil
per habitant: França (83%), Malta (95%), Letònia (96%) i Eslovàquia
(98%).

Un consumidor mitjà espanyol gasta 308,56 euros a l’any, 26 euros més que la mitjana de la resta de la UE, però menys que els francesos

Els missatges curts continuen sent una
part important de la facturació dels operadors. Segons
l’informe, suposen el 11% dels ingressos en la UE. De totes
maneres, l’extensió dels operadors mòbils
virtuals, que ofereixen preus més reduïts que els 15
cèntims més IVA que estableixen les tres principals
companyies, juntament amb els diferents paquets de
descompte oferts per aquestes, contribueixen a abaratir-los.

A Europa encara la majoria dels
usuaris prefereix els mòbils prepagament, en concret gairebé sis
de cada deu usuaris es decanten per aquest mètode, encara que aquesta
modalitat segueix una tendència descendent i han reduït la seva quota en
gairebé tres punts percentuals respecte a 2007. Espanya ronda la
mitjana i el 61% dels consumidors s’han decantat per aquest tipus de
targetes.

Ara bé, Itàlia i Malta destaquen com els
països on més ha quallat el sistema i en tots dos gairebé
nou de cada deu persones paguen així el seu consum de telefonia
mòbil. En el costat contrari, a Dinamarca el 86% prefereix
abonar les seves factures mitjançant un contracte mensual.

Espanya aconsegueix una bona dada quant al
nombre de línies de banda ampla mòbil, que
aconsegueixen el 25,9 % al gener de 2009. La major part de les mateixes es
connecta a través del propi terminal i no de targetes o mòdems
que traslladin Internet a un ordinador portàtil, la presència del qual
es redueix a un 2,6% de les línies, una xifra que se situa
propera a la mitjana europea (2,8%).

Espanya destaca en la portabilitat

Mentre al nostre país la portabilitat resulta gratuïta, en altres països, com Holanda, es cobra una quantitat variable per conservar el nombre quan es canvia de companyia

Espanya destaca a Europa per la relativarapidesa amb que es tramiten les peticions de portabilitat, és a dir,canviar d’operador i conservar el número de telèfon.La demora mitjana s’estableix en cinc dies. Segons l’Informe,això ajuda a aconseguir un mercat competitiu. Així,el 35% dels nombres mòbils s’han canviat d’operadoralguna vegada, la qual cosa suposa un total de 18,3 milions deportabilitats i més de quatre milions el passat any.

A Europa la mitjana per marxar-se a un altre operadors’estableix en 8,5 dies, amb diferències reseñablesentre països en què es realitza en un dia (Irlanda iMalta) i uns altres en què s’allarga fins a la friolera dels 38 diesde Polònia o els 15 d’Itàlia. Espanya i Itàlia són els païsosamb major quantitat de nombres portats mentre que Finlàndia iDinamarca lideren aquesta classificació si es considera elpercentatge respecte al total d’usuaris. Mentre al nostre paísaquest tràmit resulta gratuït, en altres països es cobrauna quantitat variable que oscil·la entre l’euro que es cobra aHolanda i els 45 euros de Malta.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions