Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

17 DE MAIG: DIA MUNDIAL D'INTERNET

Seguretat o espionatge en Internet: on està el límit?

Diferents governs estudien aprovar legislacions que poden vulnerar la llibertat en Internet i la privadesa dels seus usuaris
Per EROSKI Consumer 3 de maig de 2012
Img seguridad espionaje listado
Imagen: Thomas Leuthard

Internet és una part de l’entorn civilon els ciutadans realitzen activitats socials i comparteixeninformació. Per tant, les mateixes legislacions pensades per a l’entornfísic també són extrapolables a l’entorn digital. No obstant això,governs de tot el món desenvolupen legislacionsdestinades a un control ferri de la Xarxa com una forma de lluitarcontra delictes com el terrorisme, les ciberamenazas o la pornografiainfantil. El problema d’aquestes mesures, malgrat les seves honestes intencions, és que restringeixen la llibertat individual iviolen la intimitat de les comunicacions entre les persones.

Amb motiu del Dia Mundial d’Internet, aquest article exposa les diferents lleis que s’han presentat i que han aixecat nombroses polèmiques.

Enfront del Gran Germà

Després de la lluita de la societatcivil contra les diferentsmesures presesa nivell internacional per salvaguardar la propietat intel·lectualen detrimentdels drets fonamentals dels ciutadans, el nou frontestà a evitar l’adopció de mesures governamentals per tenir uncontrol més ferri del ciberespai i de les activitats que elsciutadans realitzen a les xarxes socials.

Fins ara, la intercepció imonitoratge de les comunicacions dels ciutadans han requerit laaprovació expressa d’un jutge, doncs aquestes estan protegides perdiferents drets fonamentals. A Espanya, drets com la vidaprivada, el secret de les comunicacions, la intimitat personal o laprotecció de dades solament poden ser invalidats per una ordrejudicial en el transcurs d’una operació policial emparada per elcodi penal. Violacions d’aquests drets sense causa es considerenmolt greus i han costat la carrera a jutges tan destacats comBaltasar Garzón.

Fins ara, la intercepció i el monitoratge de les comunicacions dels ciutadans han requerit l’aprovació expressa d’un jutge

No obstant això, els governs,democràtics i dictatorials, es plantegen ara relaxar lesrestriccions a la vulneració de tals drets. Argumenten que elobjectiu és millorar la seguretat dels ciutadans i asseguren que elsdades emmagatzemades romandran segurs i lluny d’usos comercials orepressius. Però tal explicació no convenç a desenes deassociacions de drets civils i activistes, entre els quals estroben els principals desenvolupadors i creadors d’Internet.

La sensació és que caminem cap aun escenari propi de la novel·la de George Orwell “1984”,en la qual un ull onmipresente ho espiava tot en nom del poder màxim, elGran Germà. Orwell reflectia així el malson que vivien milionsde ciutadans en l’òrbita dels països comunistes sota el terrorde Stalin. Els activistes creuen que aquest malson pot renéixerara sota el “terror dels mercats financers i els seusinteressos”.

Espionatge en el bressol del liberalisme

A Regne Unit, el Govern prepara unpla per permetre que les diferents agències d’intel·ligència icossos de seguretat puguin monitorar Internet i les comunicacionsdels ciutadans britànics. És a dir, que permetrà gravar totesles converses de dites ciutadanes sense el seu consentiment ni lasupervisió d’un jutge.

Entre altres objectius, el pla britànic vol vigilar totes les comunicacions en xarxes socials, les trucades de telèfons i els correus electrònics

Entre altres objectius, el pla britànicvol vigilar totes les comunicacions en xarxes socials, els llocsvisitats pels ciutadans britànics, les trucades de telèfonssobre Veu IP, com el popular programa Skype, així com els correuselectrònics. Una de les veus crítiques a nivell internacionalcontra aquestes mesures és Tim Berners-Lee, el creador de la Web iassessor del govern britànic en matèria de dades públiques, quiconsideraque aquesta legislació “destrueix els drets humans”.

Berners-Lee tem que tota lainformació que es genera en el monitoratge d’una persona puguiser després vulnerablea robatoris o a alliberament per part d’administradors públicscorruptes. És a dir, el magatzematge de tota aquesta indigent quantitat deinformació confidencial i privada comporta riscos. No caloblidar que les dades tenen un alt valor econòmic al mercat.

Després de la SOPA, ara la CISPA

A Estats Units, el passat mes deabril va ser aprovada al Congrés una nova legislació denominadaCISPAlaw (Llei d’Intercanvi i Protecció d’Informació deIntel·ligència Cibernètica). Aquesta llei, que és tan polèmica com lesanteriors d’antipiratería SOPAi PIPA, dona autorització a les empreses privades a compartir elsdades personals dels usuaris amb el Govern i les diferentsorganitzacions de seguretat, en el cas que un ciutadà siguisospitós de promoure o participar en algun tipus d’amenaça.

És a dir, aquesta llei permet saltar-se laautorització judicial prèvia que en l’actualitat s’exigeix parapoder monitorar a un usuari. Ara, la llei CISPA pansa al Senatamericà, on haurà de ser debatuda i examinada abans de seguiravanci amb la seva aprovació. Molts dels detractors d’aquesta novalegislació creuen que la forma en la qual està escrita la llei ésmassa ambigua i permetria que pugui s’utilitzada per a uns altresfinalitats; per exemple, com una forma devigilància i control de la societat i com a mecanisme derepressió en Internet.

La Casa Blanca va emetre un comunicat oficial abans de l’aprovació al Congrés de la CISPA que mostra el seu ferm rebuig a aquesta llei

La Fundació Mozilla haassegurat que la llei CISPA atenta contra la seva privadesa, ja quepermet que les empreses i governs puguin tenir immunitat a l’horad’accedir a informació personal.

La Casa Blanca va emetre un comunicatoficial abans del seu vistiplau al Congrés que mostrael seu ferm rebuig en cas que fos aprovada en el seu redactatoriginal. En la seva argumentació, el president Obama considera queaquesta proposta legislativa dona poders al Govern perquè lesdiferents autoritats federals i empreses privades puguin espiar deforma sistemàtica les comunicacions privades dels ciutadans ambl’excusa de la lluita contra el terrorisme.

La Casa Blanca considera que es deuriareplantejar la interpretació sobre quan s’han de monitorar elsdades privades dels usuaris per part del Govern, però no perpart d’empreses privades. Reconeix, a més, que el ciberespai ésun espai civil on la seguretat i la privadesa no han de serexcloents una de l’altra. És a dir, que per dotar de majorseguretat als ciutadans no s’hagi de violar de formasistemàtica la privadesa i llibertats civils.

La Unió Europea, contra les exportacions de programes per exercir la censura en Internet

El passat mes d’abril, el ParlamentEuropeu va reclamar una normativa per reforçarel control de les exportacions d’aplicacions informàtiques perpart d’empreses de la Unió Europa a règims autocràtics, amb la finalitat debloquejar pàgines web o exercir algun tipus de censura d’Interneto en xarxes mòbils. La UE considera que accions com l’anomenada”Primavera Àrab” han demostrat que Internet i les xarxessocials són importants per exercir el dret a la llibertat d’expressiói opinió. En aquest sentit, ha convidat a la ComissióEuropea a presentar abans de 2013 una proposta legislativa permillorar el control de l’enviament d’aquest tipus de tecnologia a tercerspaïsos.