Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

17 DE MAIG: DIA MUNDIAL D'INTERNET

Seguretat o espionatge en Internet: on està el límit?

Diferents governs estudien aprovar legislacions que poden vulnerar la llibertat en Internet i la privadesa dels seus usuaris

img_seguridad espionaje listado

Internet és una part de l’entorn civilon els ciutadans realitzen activitats socials i comparteixeninformació. Per tant, les mateixes legislacions pensades per a l’entornfísic també són extrapolables a l’entorn digital. No obstant això,governs de tot el món desenvolupen legislacionsdestinades a un control ferri de la Xarxa com una forma de lluitarcontra delictes com el terrorisme, les ciberamenazas o la pornografiainfantil. El problema d’aquestes mesures, malgrat les seves honestes intencions, és que restringeixen la llibertat individual iviolen la intimitat de les comunicacions entre les persones.

Amb motiu del Dia Mundial d’Internet, aquest article exposa les diferents lleis que s’han presentat i que han aixecat nombroses polèmiques.

Imatge: Thomas Leuthard

Enfront del Gran Germà

Després de la lluita de la societat
civil contra les diferents
mesures preses
a nivell internacional per salvaguardar la propietat intel·lectual
en detriment
dels drets fonamentals dels ciutadans, el nou front
està a evitar l’adopció de mesures governamentals per tenir un
control més ferri del ciberespai i de les activitats que els
ciutadans realitzen a les xarxes socials.

Fins ara, la intercepció i
monitoratge de les comunicacions dels ciutadans han requerit la
aprovació expressa d’un jutge, doncs aquestes estan protegides per
diferents drets fonamentals. A Espanya, drets com la vida
privada, el secret de les comunicacions, la intimitat personal o la
protecció de dades solament poden ser invalidats per una ordre
judicial en el transcurs d’una operació policial emparada per el
codi penal. Violacions d’aquests drets sense causa es consideren
molt greus i han costat la carrera a jutges tan destacats com
Baltasar Garzón.

Fins ara, la intercepció i el monitoratge de les comunicacions dels ciutadans han requerit l’aprovació expressa d’un jutge

No obstant això, els governs,
democràtics i dictatorials, es plantegen ara relaxar les
restriccions a la vulneració de tals drets. Argumenten que el
objectiu és millorar la seguretat dels ciutadans i asseguren que els
dades emmagatzemades romandran segurs i lluny d’usos comercials o
repressius. Però tal explicació no convenç a desenes de
associacions de drets civils i activistes, entre els quals es
troben els principals desenvolupadors i creadors d’Internet.

La sensació és que caminem cap a
un escenari propi de la novel·la de George Orwell “1984”,
en la qual un ull onmipresente ho espiava tot en nom del poder màxim, el
Gran Germà. Orwell reflectia així el malson que vivien milions
de ciutadans en l’òrbita dels països comunistes sota el terror
de Stalin. Els activistes creuen que aquest malson pot renéixer
ara sota el “terror dels mercats financers i els seus
interessos”.

Espionatge en el bressol del liberalisme

A Regne Unit, el Govern prepara un
pla per permetre que les diferents agències d’intel·ligència i
cossos de seguretat puguin monitorar Internet i les comunicacions
dels ciutadans britànics. És a dir, que permetrà gravar totes
les converses de dites ciutadanes sense el seu consentiment ni la
supervisió d’un jutge.

Entre altres objectius, el pla britànic vol vigilar totes les comunicacions en xarxes socials, les trucades de telèfons i els correus electrònics

Entre altres objectius, el pla britànic
vol vigilar totes les comunicacions en xarxes socials, els llocs
visitats pels ciutadans britànics, les trucades de telèfons
sobre Veu IP, com el popular programa Skype, així com els correus
electrònics. Una de les veus crítiques a nivell internacional
contra aquestes mesures és Tim Berners-Lee, el creador de la Web i
assessor del govern britànic en matèria de dades públiques, qui
considera
que aquesta legislació “destrueix els drets humans”.

Berners-Lee tem que tota la
informació que es genera en el monitoratge d’una persona pugui
ser després vulnerable
a robatoris o a alliberament per part d’administradors públics
corruptes. És a dir, el magatzematge de tota aquesta indigent quantitat de
informació confidencial i privada comporta riscos. No cal
oblidar que les dades tenen un alt valor econòmic al mercat.

Després de la SOPA, ara la CISPA

A Estats Units, el passat mes de
abril va ser aprovada al Congrés una nova legislació denominada
CISPA
law
(Llei d’Intercanvi i Protecció d’Informació de
Intel·ligència Cibernètica). Aquesta llei, que és tan polèmica com les
anteriors d’antipiratería SOPA
i PIPA, dona autorització a les empreses privades a compartir els
dades personals dels usuaris amb el Govern i les diferents
organitzacions de seguretat, en el cas que un ciutadà sigui
sospitós de promoure o participar en algun tipus d’amenaça.

És a dir, aquesta llei permet saltar-se la
autorització judicial prèvia que en l’actualitat s’exigeix para
poder monitorar a un usuari. Ara, la llei CISPA pansa al Senat
americà, on haurà de ser debatuda i examinada abans de seguir
avanci amb la seva aprovació. Molts dels detractors d’aquesta nova
legislació creuen que la forma en la qual està escrita la llei és
massa ambigua i permetria que pugui s’utilitzada per a uns altres
finalitats; per exemple, com una forma de
vigilància i control de la societat i com a mecanisme de
repressió en Internet.

La Casa Blanca va emetre un comunicat oficial abans de l’aprovació al Congrés de la CISPA que mostra el seu ferm rebuig a aquesta llei

La Fundació Mozilla ha
assegurat que la llei CISPA atenta contra la seva privadesa, ja que
permet que les empreses i governs puguin tenir immunitat a l’hora
d’accedir a informació personal.

La Casa Blanca va emetre un comunicat
oficial abans del seu vistiplau al Congrés que mostra
el seu ferm rebuig en cas que fos aprovada en el seu redactat
original. En la seva argumentació, el president Obama considera que
aquesta proposta legislativa dona poders al Govern perquè les
diferents autoritats federals i empreses privades puguin espiar de
forma sistemàtica les comunicacions privades dels ciutadans amb
l’excusa de la lluita contra el terrorisme.

La Casa Blanca considera que es deuria
replantejar la interpretació sobre quan s’han de monitorar els
dades privades dels usuaris per part del Govern, però no per
part d’empreses privades. Reconeix, a més, que el ciberespai és
un espai civil on la seguretat i la privadesa no han de ser
excloents una de l’altra. És a dir, que per dotar de major
seguretat als ciutadans no s’hagi de violar de forma
sistemàtica la privadesa i llibertats civils.

La Unió Europea, contra les exportacions de programes per exercir la censura en Internet

El passat mes d’abril, el ParlamentEuropeu va reclamar una normativa per reforçarel control de les exportacions d’aplicacions informàtiques perpart d’empreses de la Unió Europa a règims autocràtics, amb la finalitat debloquejar pàgines web o exercir algun tipus de censura d’Interneto en xarxes mòbils. La UE considera que accions com l’anomenada”Primavera Àrab” han demostrat que Internet i les xarxessocials són importants per exercir el dret a la llibertat d’expressiói opinió. En aquest sentit, ha convidat a la ComissióEuropea a presentar abans de 2013 una proposta legislativa permillorar el control de l’enviament d’aquest tipus de tecnologia a tercerspaïsos.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions