Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Serveis de llistes de correus

Empreses com Google i Yahoo! disposen de plataformes per crear llistes de distribució de missatges agrupats per temàtiques
Per Antonio Delgado 1 de febrer de 2010
Img chica portatil
Imagen: Alicja Stolarczyk

Les llistes de correu van ser un dels primers serveis a aparèixer en Internet i segueixen entre els més populars. Aquests sistemes de distribució de missatges poden ser oberts, privats o moderats -en funció dels interessos dels seus administradors- i permeten la gestió de correus electrònics entre nombroses persones al mateix temps. Tots els usuaris d’una llista escriuen els seus missatges a una adreça de correu i aquesta els distribueix entre les persones que estan apuntades. Es genera així un debat i s’intercanvia informació entre els subscriptors.

En l’actualitat, conviuen nombroses empreses que ofereixenserveisd’allotjament i distribució de llistes de correus, com Yahoo!Grups, Google Grups i eListas. Però també es poden trobar nopoques aplicacions de programari lliure que permeten muntar el propisistema de llistes des d’un servidor d’Internet, com GNU Mailmano PhpList.

Les llistes de correus són un servei molt similar als grupsdeUsenet, el seu antecessor. Aquest sistema pioner va ser un grup de discussiócreat en 1979 per a la llavors Internet universitària, quegestionava milers de comunitats temàtiques i de notícies. A l’igualque en el correu electrònic, l’accés a aquest servei, que encara perviu avui, es realitza mitjançant un protocol diferent al de la World Wide Web o 3W, si bé algunes plataformes web permeten entrar en grups d’Usenet.

És prioritari prevenir l’enviament de correu no desitjat i la mala utilització de les llistes creades

En 2001, Google va comprar l’empresa DeixaNews, una plataforma que servia com a arxiu de missatgesescrits per als diferents grups d’Usenet. L’avantatge de DeixaNews és que comptava amb un cercador amb millors capacitats decerca que els sistemes d’Usenet. Amb aquesta adquisició, des deGoogle Grups es pot accedir a l’arxiu d’articles publicats enUsenet des dels anys setanta.

A manera d’arxiu històric, Google disposa d’una pàginaonrecopila alguns dels missatges méssignificatius escrits pels seus usuaris, com el missatgeonTim Berners-Lee anunciava lacreació del protocol WWW, actual sistema en el qual es basalanavegació per la Xarxa.

La figura de l’administrador

L’avantatge de les plataformes de llistes de correus estàndard comYahoo! i Google Grups enfront dels serveis que permeten crear-lespersonalitzades, és que disposen d’eines per prevenir l’enviamentde correu no desitjat i la mala utilització de les llistes creades,per part d’enviadores de correu brossa o timadores.

Per aquest motiu, ésnecessària la inscripció i confirmació posterior de cada membreque forma part d’una llista, amb l’opció sempre disponible decancel·lar la subscripció a qualsevol moment. A més, compten amb la figura d’un administrador de la llista, que és un usuari, o varis, encarregat de dirigir la mateixa i dirimir una sèrie qüestionis referents a la seva forma de funcionar.

De manera general, cada administrador d’una llista de correusdisposa de moltes opcions sobre la mateixa: des de permetre quequalsevol usuari pugui subscriure’s de forma lliure, fins a laaprovació de la subscripció només després d’unarevisió prèvia del perfil de l’aspirant. També controla elsmissatges entrants i el pes dels arxius que puguin adjuntar-se encadascun. Els missatges poden enviar-se amb llibertattotal una vegada que l’administrador ho aprovi i no abans.

En alguns serveis, els missatges enviats a una llista no es reben en el correu electrònic, sinó que s’accedeix a ells a través d’una pàgina web

Al seu torn, els usuaris disposen de diverses preferències desubscripció: la “manera individual” permet rebre cadamissatge que envien altres membres de la llista, mentre quel’opció de “resum diari” envia només un missatge queagrupa tots els rebuts durant aquest dia en lallista.

Algunes plataformes han creat una opció on els missatgesenviats a una llista no es reben en el correu electrònic delusuari, sinó que s’accedeix a ells a través de la pàgina d’aquestallista, mitjançant un entorn web. Aquestes opcions són molt recomanablesen funció del volum de missatges generat diàriament, de l’ample de banda i del temps de connexió de l’usuari, ja que enocasions es podria saturar la safata d’entrada si el nombre demissatges rebut és molt elevat.

En general, per crear un grup en algunes de lesdiferentsplataformes és necessari tenir un compte en ella. Senseembargament, per ser membre d’un grup no és imprescindible disposard’un compte associat. Un usuari es pot subscriurea llistes de correus allotjades en serveis com Yahoo! i Google Grupssense que li resulti obligatori fer-ho amb un compte de Gmail o deCorreu Yahoo!.

Tres serveis recomanables

GoogleGrups és un dels serveis més utilitzats per crearllistes de correus. No només permet formar grups per temes,sinó també altres funcionalitats, com crear pàgines web ambinformació dins del grup, i pujar i compartirarxius amb els altres membres.

Yahoo!Grups permet crear grups i comunitats temàtiques. Des de lapàgina principal és possible accedir a un directori que categoritza imostra els grups creats en obert, perquè qualsevol usuari puguisubscriure’s a ells.

Un dels principals serveis per a lacreació de llistes de correus en espanyol és Elistas.net.Aquesta plataforma no només possibilita el desenvolupament i gestió de llistes,sinó també el de butlletins informatius i professionals amb notíciesd’un sector o sobre un determinat tema que interessi a un col·lectiu.En aquest últim tipus de llistes de distribució només és possible rebremissatges d’un únic emissor, però no es pot enviar missatges al mateix.