Els selfies o autoretrats presos amb el mòbil estan de moda. Són una de les tendències més difoses a les xarxes socials, on es comparteixen centenars de milers cada dia i nous usuaris aprofiten qualsevol oportunitat interessant per exhibir-se enfront de la càmera del smartphone en un lloc interessant o al costat d’una personalitat de fama reconeguda. Més enllà de si el selfie -que ve de l’anglès self, un mateix- és una mostra d’un individualisme imperant en l’era digital, aquest tipus de retrats suposen una expressió nostra davant els altres. Com a tal, aquestes autofotos poden fer-nos quedar bé i donar-nos rellevància, però també poden perjudicar-nos si la imatge és imperfecta, ridícula o no ve al cas. Aquest article ofereix set consells per assegurar el triomf amb els selfies.
1. El context, fonamental
L’objectiu últim del selfie és ser compartit en el màxim de xarxes socials, des d’Instagram a Facebook, Pinterest o Twitter -fins i tot en LinkedIn-, passant pels serveis de missatgeria com WhatsApp. Això vol dir que anirà a destinacions molt diferents. El que en una xarxa pot ser graciós en una altra pot antojarse ridícul, groller o fins i tot grotesc. Per tant, s’ha de discriminar on compartirem el nostre autoretrat i a qui va dirigit.
Si és un “selfie” romàntic, no té sentit penjar-ho en canals públics
Si és un selfie romàntic, insinuante o fins i tot de contingut explícit dirigit a una persona determinada, la qual cosa es coneix com sexting, no té sentit penjar-ho en canals públics. Podem limitar-ho llavors a vies com WhatsApp, sempre procurant que no sigui utilitzat de forma indeguda pel destinatari. I tal vegada mereix la pena ponderar canals com Snapchat o Telegram, que asseguren al màxim la privadesa.
Si l’autofoto és vacacional, pot ser que no tingui sentit mostrar-la en xarxes laborals com LinkedIn o en Twitter, si és que usem aquesta xarxa per a assumptes professionals. Convé valorar cada circumstància.
De la mateixa manera, no és de rebut avorrir als contactes de Facebook o Instagram amb autoretrats de reunions professionals o assumptes promocionals.
2. Cuidar l’escenari
Un selfie pot ser sol de la nostra cara, aquesta acompanyada d’una altra d’un amic o una persona famosa, o bé de nosaltres mateixos en un escenari determinat, com quan estem de viatge i volem mostrar un paisatge molt conegut. En tal cas, és important centrar bé la imatge pròpia, però també les referències posteriors.
Si estem amb un famós, és important que la seva cara resulti més visible que la nostra
Si estem amb un famós, és lògic que la seva cara resulti més visible que la nostra, i també que ocupi el lloc central de l’autofoto, que el que volem és presumir. A nosaltres ens veurem cada dia en el mirall, però a la personalitat és probable que no ho tornem a saludar; així que l’autoretrat és la prova que un dia li vam conèixer.
I el mateix ocorre amb paratges populars: hem de buscar que les referències que indiquen el lloc siguin el més visibles i centrals possibles, com la Torre Eiffel a París.
3. La il·luminació, fonamental
Una mala il·luminació pot espatllar un bon selfie, ja que per molt bé centrada que tinguem la imatge, si el sensor de la càmera no pot captar bé el detall, la qualitat de la fotografia serà deficient. I a sobre, en compartir-la a les xarxes socials, li aplicarem formats de compressió que encara li resten més qualitat.
En conseqüència, s’ha de prioritzar la il·luminació, de manera que procurem tenir el sol sempre a favor, però sense omplir la pantalla, ja que llavors cremarà la imatge. Tampoc convé estar enfront del sol si el dia és molt lluminós, doncs apareixerem a la foto amb una ganyota, tret que portem ulleres de sol. La solució és buscar que el sol quedi en un dels laterals de l’eix que formarem amb la càmera, però sense crear reflexos.
4. Evitar costi el que costi els flaixos
Una mala il·luminació ens pot espatllar un bon autoretrat
De nit, a la sortida del cinema, ens trobem amb una persona famosa i volem un selfie amb ella. Si apliquem el flaix a l’autoretrat, la llum ens molestarà i ens obligarà a fer una petita ganyota. A més, sortirem amb els ulls vermells i cara de vampirs, alguna cosa que no ens satisfarà a cap. És sempre millor apropar-se a un llum o un fanal per rebre llum indirecta i, potser, augmentar el temps d’exposició de la fotografia recolzant la càmera en algun lloc o amb bon pols.
5. Posar cara de “selfie”
Per la poca distància que intervindrà entre el smartphone i nosaltres, la imatge que obtindrem en les nostres autofotos sempre estarà distorsionada per la profunditat de camp, de manera que sortiran augmentades i deformades les parts més properes a l’objectiu: nas més gruixut, ulls enfonsats, mentó prominent, etc. El resultat d’un autoretrat amb cares serioses s’assemblarà a una reunió d’homes de cromanyó mirant alguna cosa desconegut.
Cal saber posar cara de selfie per restar importància a aquestes alteracions. Això és: guiñar un ull, prendre la foto en angle zenital -des d’a dalt-, amagar el mentó, somriure de forma exagerada, treure la llengua, ajustar els ulls o obrir-los molt, etc. Tot això buscant la bis còmica que llevi ferro a les deformitats. Una autofoto és sempre una instantània improvisada i oportuna.
6. Evitar usar el braç
Els mòbils de gamma alta disposen de programes correctors dels tremolors
Quan usem pel selfie el nostre propi braç com sostingues del smartphone, hi ha moltes probabilitats que la imatge capturada sigui deficient. En primer lloc, perquè ningú ens garanteix tenir un bon pols en determinades circumstàncies, encara que el pes dels telèfons sigui avui dia molt lleuger.
Per fortuna, els mòbils de gamma alta disposen de programes correctors dels tremolors, però el que no tenen són correctors de les deformacions de la profunditat de camp, amb el que si volem captar una imatge general a braç alçat, ens sortirà amb una perspectiva grotesca.
Si volem prendre un selfie del nostre abillament en un dia determinat, el millor és emprar un mirall de cos sencer on reflectir-nos i fotografiar el reflex.
7. Utilitzar temporitzadors
D’altra banda, en un autoretrat conjunt, si podem deixar la càmera en una superfície estable i usar un temporitzador per posar-nos a la distància adequada, tant millor sortirà la imatge. En cas que la càmera del smartphone no tingui temporitzador de fàbrica, es poden utilitzar diferents aplicacions que ho incorporen. Self Timer Camera és idònia per iPhone. Per a mòbils amb Android es pot emprar Camera MX.
