Igual que podem veure en tres dimensions, també vivim en un món de sons tridimensional. Inconscientment percebem les diminutes fraccions de segon amb les quals un so arriba abans a cau d’orella dret o a l’esquerre (diferència de fase o retard de temps interauricular) i la seva intensitat (diferència d’intensitat interauricular). Imitar aquesta percepció i fins i tot millorar-la és l’obsessió dels sistemes d’àudio envolupant, cada vegada més presents en les nostres llars.
Tres tipus de so
‘Surround’ en la llar
Els sistemes de so envolupant van néixer per a la pantalla gran i allí van evolucionar i es van perfeccionar. No per gens a les versions domèstiques que tan populars són avui dia se’ls coneix com a sistemes de cinema a casa (Home Theater). El seu gran repte és operar correctament en petites habitacions repletes d’objectes que alteren la trajectòria del so.
No obstant això, no sol haver-hi problemes de compatibilitat: els sistemes Dolby Digital solen reconèixer les pel·lícules codificades en DTS, que al seu torn també estan codificades en algun sistema Dolby. A més, la majoria dels reproductors de DVD estan preparats per veure-les-hi amb múltiples formats de so surround.
També existeix l’opció de simular so envolupant únicament amb un parell d’altaveus, com a Virtual Dolby Surround, Virtual Dolby Digital i Dolby Virtual Speaker (també aplicable a computadores).
ENLLAÇOS
- Dolby: www.dolby.com
- DTS:
www.dts.com- THX:
www.thx.com- EAX:
www.eax.creative.com- Sensaura:
www.sensaura.com- Àudio SpotLight:
www.holosonics.com- ISVR:
www.isvr.soton.ac.uk
El primer experiment de so envolupant va tenir lloc en 1941, de la mà del clàssic de Disney ‘Fantasia’. L’enginyer de so William Garity va gravar cada secció de l’orquestra per separat i la va barrejar en quatre pistes diferents d’àudio dins d’un rotllo independent que es reproduïa des de diferents punts de la sala. A aquesta tècnica la hi va batejar com Fantasound, però no va arrelar pel seu elevat cost.
