El fet que la majoria de les empreses d’Internet, que en general estan en contínua competència, es posin d’acord per formalitzar una protesta no és cap casualitat, sinó una mostra del temor que suscita el projecte de llei nord-americana sobre la pirateria intel·lectual. Des de Google a Facebook, sense oblidar a Wikipedia, Yahoo!, AOL, Twitter, Amazon o PayPal, totes s’han aixecat en armes per la possible aprovació de lapolèmica directiva SOPA (“Stop Online Piracy Act”). Es pot definir SOPA com una llei Sinde -lamesura adoptada a Espanya-, però elevada a la seva màxima potència. Encara que en aquests moments es matisa en alguns dels seus punts i la seva aprovació s’ha ajornat, el seu àmbit d’actuacióserà molt major i més intrusiu, i les mesures punitives contraels qui el Departament de Justícia nord-americà considerisospitosos tindran una extrema contundència.
Digital Milennium Act, un fracàs
També molt contundent contra lacompartició a la Xarxa de material amb drets d’autor, però mésrespectuosa amb la presumpció d’innocència, era la llei fins aravigent, coneguda com DMA (“Digital Millennium Act”). Aquestadictaminava dures penes contra qui es declarés culpable dedescarregar-se o comerciar amb material amb drets d’autor, peròimplicava una recerca prèvia per demostrar la culpabilitatde l’assetjo web o del subjecte infractor. A més, no podia intervenir allèn les fronteres d’Estats Units.
Segons fonts de la indústria cinematogràfica nord-americana, la DMA ha resultat un fiasco i el cinema ha registrat pèrdues per valor de 46.000 milions de dòlars
D’altra banda, pressuposava que la infracciócorria per compte dels usuaris en un lloc, comYoutube, que es veia obligat a retirar el material il·legal. En estcas, podria ser una escena de vídeo d’una pel·lícula penjada sensecap tipus de permís. El normal és que Youtube i altres serveisprocedissin de tal manera i “netegessin” els seus llocs decontingut il·lícit. No obstant això, els portals de compartició deenllaços, un concepte molt indefinit a la Xarxa, que es basa ja de persí en l’acció que el seu propi nom indica, escapaven a l’efecte de la llei.
Segons fonts de la indústriacinematogràfica nord-americana, la DMA ha resultat un fiasco i el seu cinema ha registrat pèrdues per valor de 46.000 milions dedòlars, a més d’estar en perill 19.000 llocs de treball. Per aquest motiu, des de fa més o menys un any, un lobby d’estsector va aconseguir que el senador republicà Lamar S. Smithpresentés el projecte del que avui és la SOPA. No obstant això, l’aplicació de Digital Millennium Act hauria propiciat el tancament del servei de compartició directa d’arxius Megaupload. Algunes veus especulen amb que l’espectacular acció sobre el portal de descàrregues aniria en l’adreça de convèncer al lobby d’Hollywood que amb la DMA és suficient. El propi president nord-americà Barak Obama s’ha pronunciat en contra de SOPA.
Què implica SOPA?
D’aprovar-se, la nova llei aplicarà mesuresmolt més expeditives contra tot tipus de llocs web on escomparteixi material amb drets d’autor sense autorització. Ja no escentra a buscar la culpabilitat de l’usuari, sinó que carrega contrala plataforma web que sosté l’activitat on line. Encontraposició a DMA, amb SOPA, Youtube seria un lloc penalitzat sireiterades vegades es pengessin vídeos amb drets d’autor i elservei no actués amb la suficient rapidesa per retirar-los.
En contraposició a DMA, amb SOPA, Youtube seria un lloc penalitzat si reiterades vegades es pengessin vídeos amb drets d’autor
Laactuació sobre Youtube consistiria a asfixiar-ho per totes lesvies possibles. Primer a força d’obligar a les agències de publicitat aretirar la que tingués en Youtube, per així evitar que obtingui unbenefici per aquesta via. En segon lloc, mitjançant la pressió a les plataformesde pagaments on line perquè deneguin el servei al lloc acusat, de manera que nopugui rebre ingressos. També es bloquejarien els seus comptes en aquestsserveis, si disposessin de capitals. D’altra banda, s’actuaria en qüestió de domini, amb l’exigència a l’empresa que l’hi proporciona que elbloquegi, el mateix que es demanaria al servidor d’emmagatzematge deles pàgines, que les desconnectaria.
Deaquesta manera, Youtube es veuria aïllat, simplement, per ser sospitóssegons la SOPA, sense dret a demostrar la seva innocència. El mateixsucceiria en Twitter si fos el cas i on, en efecte, és gairebésegur que diàriament algú, entre els seus centenars de milions d’usuaris, comparteixi un enllaç a material amb drets de propietat intel·lectual. En semblant situació estan Google o Facebook, i fins i tot una tenda com Amazon, on un llibre venut en ella pot ser objecte després de comerç il·legal. És possible un món sense aquests llocs?
Risc per a les iniciatives a la Xarxa
Elsdefensors de la llei arguyen que malgrat la seva agressivitat desmesurada, en principi, SOPA no va contra aquestes empreses i comprèn que la sevamotivació no és la de promocionar el tràfic il·legal de materialcultural. A més, són empreses poderoses i no seria fàcilaplicar-los aquestes mesures davant els seus exèrcits d’advocats. Però hi hacentenars de milers d’empreses emergents, no tan poderoses, que tindriendifícil defensa i on la compartició d’aquest material ambdrets és possible, encara que no sigui la motivació principal.
Fins i tot des de la revista Fortune s’incideix que les empreses de capital de risc es mostraran remisas a invertir en Internet si SOPA s’aplica
L’aplicació de SOPA pretén tallar d’arrel qualsevol intent de“pirateria digital” a l’engròs, però això implica fervíctimes innocents a centenars o milers d’empreses que, en les sevescomençaments, no poden evitar que els seus usuaris, o alguns d’ells,comparteixin material amb drets. No ha d’oblidar-se que la vigilànciai l’estricte control suposen una despesa important en personal, alguna cosaque no totes les “start up” poden permetre’s.
Segons
Afecta a Espanya?
SOPAafecta a tothom per diferents motius. Qui no usa algunavegada un servei amb base a Estats Units? La gran majoria deempreses de dominis són nord-americanes, així com les d’emmagatzematgeen servidors i les de serveis en general. En un món tancentralitzat a Estats Units com el d’Internet, qualsevolactuació sobre un servei afecta a la comunitat global. A més,tota empresa té almenys una pota de la seva estructura en aquest país:s’allotja en un servei nord-americà, usa PayPal o VISA para els seus pagaments,ambdues nord-americanes; té un domini confirmat i gestionat per unaempresa nord-americana, usa un servei nord-americà per a la seva publicitat online, etc.
Les organitzacions de drets civils han alertat que SOPA aplica els mateixos mètodes que Xina o Iran i que, en alguns casos, podria utilitzar-se com a instrument de censura
Si des de l’altre costat de l’Atlántico es detecten irregularitats, oells així ho consideren, poden tallar el servei per alguna deaquestes vies i impedir l’accés als seus prestadors. D’altra banda,SOPA permet actuar d’una manera més global, en imitació delmodel xinès de censura, això és, en actuar sobre els DNS, que defineixenterritorialment la situació de cada servidor i cada ordinador enla Xarxa. Un bloqueig d’algun dels nivells de DNS pot deixaraïllat tant a un usuari com a una zona o un servei determinat.
Persupòsit, les organitzacions de drets civils han alertat queSOPA aplica els mateixos mètodes que Xina o Iran i que, en algunscasos, podria utilitzar-se com a instrument de censura, però tambéal gust i interès dels lobbies culturals, que podrien així perpetuar el seu, per a moltsobsolet, model de negoci.
Entre les empreses que han recolzat en algun moment aquesta directiva, figuren totes les indústries culturals, enquadrades en les seves respectives patronals a Estats Units, així com unes altres que sofreixen pèrdues per la mala ocupació dels seus productes de programari, com Microsoft o Tova. Un cas curiós és el d’Apple, que no experimenta de manera directa el tràfic del seu material amb drets de propietat intel·lectual, però sí treballa en les seves plataformes amb les indústries culturals de la música i el cinema.
Altres empreses que també van recolzar en un inici SOPA van ser Nintendo, Sony i el desenvolupador de videojocs Electronic Arts. A tenor de la pressió popular -i del cas del gestor de dominis GoDaddy, que ha perdut més de mig milió de dòlars en clients per recolzar la llei-, gairebé totes elles s’han retractat, Apple i Microsoft incloses.
