Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

SOPA, què és i com ens afecta?

La nova llei que discuteix el Congrés dels Estats Units per lluitar contra la pirateria on line genera una gran polèmica per les seves mesures expeditives i la seva amenaça a la llibertat a la Xarxa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 24deGenerde2012
img_sopapirata portada

Img
Imatge: Wikipedia

El fet que la majoria de les empreses d’Internet, que en general estan en contínua competència, es posin d’acord per formalitzar una protesta no és cap casualitat, sinó una mostra del temor que suscita el projecte de llei nord-americana sobre la pirateria intel·lectual. Des de Google a Facebook, sense oblidar a Wikipedia, Yahoo!, AOL, Twitter, Amazon o PayPal, totes s’han aixecat en armes per la possible aprovació de lapolèmica directiva SOPA (“Stop Online Piracy Act”). Es pot definir SOPA com una llei Sinde -lamesura adoptada a Espanya-, però elevada a la seva màxima potència. Encara que en aquests moments es matisa en alguns dels seus punts i la seva aprovació s’ha ajornat, el seu àmbit d’actuacióserà molt major i més intrusiu, i les mesures punitives contraels qui el Departament de Justícia nord-americà considerisospitosos tindran una extrema contundència.

Digital Milennium Act, un fracàs

També molt contundent contra la
compartició a la Xarxa de material amb drets d’autor, però més
respectuosa amb la presumpció d’innocència, era la llei fins ara
vigent, coneguda com DMA (“Digital Millennium Act”). Aquesta
dictaminava dures penes contra qui es declarés culpable de
descarregar-se o comerciar amb material amb drets d’autor, però
implicava una recerca prèvia per demostrar la culpabilitat
de l’assetjo web o del subjecte infractor. A més, no podia intervenir allèn les fronteres d’Estats Units.

Segons fonts de la indústria cinematogràfica nord-americana, la DMA ha resultat un fiasco i el cinema ha registrat pèrdues per valor de 46.000 milions de dòlars

D’altra banda, pressuposava que la infracció
corria per compte dels usuaris en un lloc, com
Youtube, que es veia obligat a retirar el material il·legal. En est
cas, podria ser una escena de vídeo d’una pel·lícula penjada sense
cap tipus de permís. El normal és que Youtube i altres serveis
procedissin de tal manera i “netegessin” els seus llocs de
contingut il·lícit. No obstant això, els portals de compartició de
enllaços, un concepte molt indefinit a la Xarxa, que es basa ja de per
sí en l’acció que el seu propi nom indica, escapaven a l’efecte de la llei.

Segons fonts de la indústria
cinematogràfica nord-americana, la DMA ha resultat un fiasco i el seu cinema ha registrat pèrdues per valor de 46.000 milions de
dòlars, a més d’estar en perill 19.000 llocs de treball. Per aquest motiu, des de fa més o menys un any, un lobby d’est
sector va aconseguir que el senador republicà Lamar S. Smith
presentés el projecte del que avui és la SOPA. No obstant això, l’aplicació de Digital Millennium Act hauria propiciat el tancament del servei de compartició directa d’arxius Megaupload. Algunes veus especulen amb que l’espectacular acció sobre el portal de descàrregues aniria en l’adreça de convèncer al lobby d’Hollywood que amb la DMA és suficient. El propi president nord-americà Barak Obama s’ha pronunciat en contra de SOPA.

Què implica SOPA?

D’aprovar-se, la nova llei aplicarà mesures
molt més expeditives contra tot tipus de llocs web on es
comparteixi material amb drets d’autor sense autorització. Ja no es
centra a buscar la culpabilitat de l’usuari, sinó que carrega contra
la plataforma web que sosté l’activitat on line. En
contraposició a DMA, amb SOPA, Youtube seria un lloc penalitzat si
reiterades vegades es pengessin vídeos amb drets d’autor i el
servei no actués amb la suficient rapidesa per retirar-los.

En contraposició a DMA, amb SOPA, Youtube seria un lloc penalitzat si reiterades vegades es pengessin vídeos amb drets d’autor

La
actuació sobre Youtube consistiria a asfixiar-ho per totes les
vies possibles. Primer a força d’obligar a les agències de publicitat a
retirar la que tingués en Youtube, per així evitar que obtingui un
benefici per aquesta via. En segon lloc, mitjançant la pressió a les plataformes
de pagaments on line perquè deneguin el servei al lloc acusat, de manera que no
pugui rebre ingressos. També es bloquejarien els seus comptes en aquests
serveis, si disposessin de capitals. D’altra banda, s’actuaria en qüestió de domini, amb l’exigència a l’empresa que l’hi proporciona que el
bloquegi, el mateix que es demanaria al servidor d’emmagatzematge de
les pàgines, que les desconnectaria.

De
aquesta manera, Youtube es veuria aïllat, simplement, per ser sospitós
segons la SOPA, sense dret a demostrar la seva innocència. El mateix
succeiria en Twitter si fos el cas i on, en efecte, és gairebé
segur que diàriament algú, entre els seus centenars de milions d’usuaris, comparteixi un enllaç a material amb drets de propietat intel·lectual. En semblant situació estan Google o Facebook, i fins i tot una tenda com Amazon, on un llibre venut en ella pot ser objecte després de comerç il·legal. És possible un món sense aquests llocs?

Risc per a les iniciatives a la Xarxa

Els
defensors de la llei arguyen que malgrat la seva agressivitat desmesurada, en principi, SOPA no va contra aquestes empreses i comprèn que la seva
motivació no és la de promocionar el tràfic il·legal de material
cultural. A més, són empreses poderoses i no seria fàcil
aplicar-los aquestes mesures davant els seus exèrcits d’advocats. Però hi ha
centenars de milers d’empreses emergents, no tan poderoses, que tindrien
difícil defensa i on la compartició d’aquest material amb
drets és possible, encara que no sigui la motivació principal.

Fins i tot des de la revista Fortune s’incideix que les empreses de capital de risc es mostraran remisas a invertir en Internet si SOPA s’aplica

L’aplicació de SOPA pretén tallar d’arrel qualsevol intent de
“pirateria digital” a l’engròs, però això implica fer
víctimes innocents a centenars o milers d’empreses que, en les seves
començaments, no poden evitar que els seus usuaris, o alguns d’ells,
comparteixin material amb drets. No ha d’oblidar-se que la vigilància
i l’estricte control suposen una despesa important en personal, alguna cosa
que no totes les “start up” poden permetre’s.

Segons
Gary
Shapiro, director de la fira tecnològica CES de Las Vegas, que s’ha celebrat fa poques setmanes, SOPA implicarà un frenazo en l’economia digital de conseqüències
imprevisibles. Uns altres
experts, fins i tot des de la revista Fortune, incideixen que les
empreses de capital de risc, les que financen els projectes en la
Xarxa, es mostraran remisas a invertir en el sector si SOPA s’aplica,
ja que generarà una gran inseguretat jurídica.

Afecta a Espanya?

SOPA
afecta a tothom per diferents motius. Qui no usa alguna
vegada un servei amb base a Estats Units? La gran majoria de
empreses de dominis són nord-americanes, així com les d’emmagatzematge
en servidors i les de serveis en general. En un món tan
centralitzat a Estats Units com el d’Internet, qualsevol
actuació sobre un servei afecta a la comunitat global. A més,
tota empresa té almenys una pota de la seva estructura en aquest país:
s’allotja en un servei nord-americà, usa PayPal o VISA para els seus pagaments,
ambdues nord-americanes; té un domini confirmat i gestionat per una
empresa nord-americana, usa un servei nord-americà per a la seva publicitat on
line, etc.

Les organitzacions de drets civils han alertat que SOPA aplica els mateixos mètodes que Xina o Iran i que, en alguns casos, podria utilitzar-se com a instrument de censura

Si des de l’altre costat de l’Atlántico es detecten irregularitats, o
ells així ho consideren, poden tallar el servei per alguna de
aquestes vies i impedir l’accés als seus prestadors. D’altra banda,
SOPA permet actuar d’una manera més global, en imitació del
model xinès de censura, això és, en actuar sobre els DNS, que defineixen
territorialment la situació de cada servidor i cada ordinador en
la Xarxa. Un bloqueig d’algun dels nivells de DNS pot deixar
aïllat tant a un usuari com a una zona o un servei determinat.

Per
supòsit, les organitzacions de drets civils han alertat que
SOPA aplica els mateixos mètodes que Xina o Iran
i que, en alguns
casos, podria utilitzar-se com a instrument de censura, però també
al gust i interès dels lobbies culturals, que podrien així perpetuar el seu, per a molts
obsolet, model de negoci.

Apple, entre unes altres, va recolzar al principi SOPA

Img
Imatge: Plasticpeople

Entre les empreses que han recolzat en algun moment aquesta directiva, figuren totes les indústries culturals, enquadrades en les seves respectives patronals a Estats Units, així com unes altres que sofreixen pèrdues per la mala ocupació dels seus productes de programari, com Microsoft o Tova. Un cas curiós és el d’Apple, que no experimenta de manera directa el tràfic del seu material amb drets de propietat intel·lectual, però sí treballa en les seves plataformes amb les indústries culturals de la música i el cinema.

Altres empreses que també van recolzar en un inici SOPA van ser Nintendo, Sony i el desenvolupador de videojocs Electronic Arts. A tenor de la pressió popular -i del cas del gestor de dominis GoDaddy, que ha perdut més de mig milió de dòlars en clients per recolzar la llei-, gairebé totes elles s’han retractat, Apple i Microsoft incloses.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions