Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Maquinari

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Targetes 3G: Internet en qualsevol part

Les targetes 3G permeten connectar-se a Internet amb un preu controlat, sense lligams i sense dependre de les xarxes WiFi obertes o els cars accessos privats

img_3gp

L’ordinador portàtil ha permès escapar de l’oficina a molts professionals, encara que també els ha obligat a portar el treball a coll a tota hora, ja sigui per elecció o per imposició. Tan important com la mobilitat que ofereix el portàtil és la seva capacitat per connectar-se a la Xarxa des de qualsevol punt. Això no sempre és fàcil i les targetes 3G poden resultar una solució satisfactòria.

Mòbils transformats

Img

Amb l’escassetat de xarxes WiFi obertes a Espanya i els alts preus que cal pagar per les connexions en hotels i aeroports, l’accés a Internet durant un viatge és difícil, car, o ambdues coses. Per cobrir aquesta manca, les operadores de telefonia mòbil han desenvolupat una solució tecnològica que permet accedir a la Xarxa sense necessitat de cables ni punts d’accés específics: les seves targetes 3G.

Les targetes 3G són, en realitat, un telèfon mòbil, que es connecta a la xarxa de tercera generació, cridada també 3G o UMTS, però en forma de targeta PCMCIA, un format compatible amb la pràctica totalitat dels ordinadors portàtils. Dins de la targeta hi ha un terminal UMTS, amb la seva pròpia targeta SIM, i una antena que sobresurt lleugerament.

Una vegada configurada la targeta, l’ordinador disposarà d’una connexió a Internet en qualsevol lloc on hi hagi cobertura 3G. Les targetes tenen l’avantatge que són independents del telèfon mòbil i permeten a l’usuari oblidar-se d’activar la connexió en el sistema operatiu o connectar altres perifèrics. N’hi ha prou amb inserir-la i navegar.

Més ràpid que el GPRS

Fins fa poc, per connectar-se a Internet a través del mòbil calia usar el protocol GPRS. La tecnologia GPRS funciona sobre la pròpia xarxa GSM i permet transmetre dades a 54 Kbps (Kilobits per segon), una velocitat similar a la d’un mòdem telefònic. La tercera generació de telefonia mòbil, cridada UMTS o 3G, permet, entre altres coses transmetre dades a alta velocitat, fins als dos Mbps. Suficient, per exemple, per transmetre imatge i so durant una videoconferència.


Les targetes 3G són, en realitat, un telèfon mòbil, que es connecta a la xarxa de tercera generació, cridada també 3G o UMTS, però en forma de targeta PCMCIA

Per desgràcia, a l’usuari només se li ofereix una velocitat màxima de 384 Kbps, que pot variar segons l’ocupació del canal o la cobertura. En qualsevol cas, s’aproxima als 256 Kbps de la connexió bàsica d’ADSL i resulta adequat per connectar-se a la intranet de l’empresa, enviar correus amb adjunts pesats, o navegar amb soltesa per la Xarxa.

Preus en funció del volum de dades

Al moment actual les operadores semblen coincidir en els preus i la forma de facturació. No es cobra la connexió per temps, sinó per volum de dades transmeses. Hi ha disponibles uns bons (mal anomenats ‘tarifes planes’) que per una quantitat fixa cobreixen una determinada quantitat de dades, cobrant aparti tot el tràfic excedent.

Movistar ofereix un bo d’1 Gigaoctet de tràfic per 30 euros al mes. Vodafone ven el mateix volum de dades per 39 euros mensuals, mentre que el preu al mes en Amena és de 30 euros per aquest mateix servei.

Fora del bo, el cost d’un Megaoctet és de 0,50 euros en tots els casos. En Movistar i Vodafone és necessari disposar d’una línia amb contracte. Vodafone és l’única operadora que disposa d’un programa específic de connexió per Macintosh. Amb els altres operadors cal instal·lar un programa aparti. Per la seva banda, Amena ofereix aquest servei en modalitat de prepagament.

Tenint en compte la limitació de volum, no resulta convenient utilitzar aquestes connexions per substituir al servei ADSL, sobretot si es realitzen descàrregues de xarxes P2P. Però resulta una opció adequada, encara que alguna cosa cara, per als professionals que no puguin prescindir de l’accés a Internet.

El telèfon com a mòdem

Img

Si l’usuari utilitza esporàdicament la connexió, o si es connecta emprant una PDA (ordinador de butxaca), que no accepta targetes PCMCIA, hi ha una alternativa a les targetes per portar-se la connexió de viatge: els telèfons 3G.

Els operadors de telefonia publiciten, sobretot, les seves possibilitats de videoconferència. Però els telèfons 3G disposen d’una connexió a Internet d’alta velocitat que es pot aprofitar per connectar-se des de l’ordinador portàtil, per exemple.

La forma més senzilla és fer-ho sense cables, a través de Bluetooth. Si l’ordinador portàtil no disposa de connexió Bluetooth pot utilitzar un barat adaptador USB, disponibles per menys de 30 euros. La comunicació entre el telèfon i el portàtil requereix un aparellament, en el qual tant en un com en un altre és necessari introduir un codi PIN de quatre dígits, per seguretat. Les operadores proporcionen els detalls necessaris per completar la configuració de l’accés a Internet, que es factura amb les mateixes tarifes que amb la targeta PCMCIA.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions