Els fraus ambtargetes de crèdit existeixen. Tan sols en 2005, mésde 3.000 targetes a Europa es van veure afectades pel ‘skimming’,que consisteix a duplicar la banda magnètica de la targeta, la qual cosava suposar pèrdues per valor de 44.000 milions d’euros.Davant aquesta situació, les entitats financeres s’hanproposat augmentar la seguretat dels seus suports crediticis mitjançantnoves tecnologies, entre les quals es troben els circuitsintegrats de ràdio freqüència, també coneguts com a xips.
Un estudi de FirstData assenyala que les pèrdues per frau bancari entothomsuperen el bilió d’euros a l’any, i moltes entitatsdesconeixen la xifra exacta del que han perdut. La majoriadels fraus (un 36%) es produeix a través de caixersautomàtics i terminals de punts de venda (35%). Els frausa través d’entorns virtuals aconsegueixen ja el 25% delsmateixos. Només en el mes d’abril, la Caixa d’Estalvis delMediterrani va anul·lar 4.000 targetes després de detectar frausen els comptes de desenes de clients.
La legislació obliga a disposar de terminals de punt de venda (TPV) adaptats a elles
La solució del xip
Lasolució sembla estar en les targetes amb xip. El xip ofereixmés seguretat, a més de que acumula molta mésinformació sobre el client, i requereix per al seu ús d’uncodi de quatre dígits (PIN) que només aquestconeix. Però la implantació d’aquest sistema més segurno arribarà a Espanya fins a 2008.
Unade les raons és que el frau a Espanya és un dels mésbaixos d’Europa. En tot cas, són moltes les entitats que ja hancomençat a distribuir terminals de pagament en els comerços adaptatsa aquesta tecnologia, però les targetes encara no estanarribant de forma massiva a l’usuari. El cost total per a la bancaespanyola serà d’entre 600 i 700 milions d’euros,segons alguns experts.
Undels al·licients per realitzar el canvi de sistema és que elsturistes ja arriben a Espanya amb aquestes noves targetes. I lalegislació obliga a disposar de terminals de punt de venda(TPV) adaptats a elles. Deel contrari, les targetes seran operatives en els terminals,però sense la seguretat del nou sistema. Ien cas de frau, serà responsable l’entitat bancària. Unaraó de més per instal·lar-les al més aviat possible.
Elconseller delegat de Wincor Nixdor, Juan Muñoz Blanco, defineixaixí la nova tecnologia: “Lestargetes amb xip són, ara com ara, infalsificables, a diferència deles targetes amb banda magnètica, que les pot copiarqualsevol. Amb les noves targetes, l’usuari va a estar molt méssegur”. Utilitzar targetes amb xip va ser una proposta d’EMV,una entitat creada per Visa, Mastercard i Europay, per millorar laseguretat en els pagaments.
Seguretat per als pagaments ‘offline’
Lesnoves targetes permetran, a més, un major control deels pagaments ‘offline’, és a dir, tots aquells que es duen a termesense connectar al moment del pagament amb l’entitat bancària paracomprovar que el client disposa de fons. Aquest tipus de pagaments sónpoc freqüents a Espanya, però molt més habituals enpaïsos del nostre entorn com França.
El xip de les targetes permet disposar d’informació sobre l’usuari, que es podria actualitzar de forma periòdicaSónmenys segurs, però agiliten els pagaments. El xip de les targetespermet disposar d’informació sobre l’usuari, que espodria actualitzar de forma periòdica. Com a conseqüènciad’això, el comerç tindria una mica d’informació (senseviolar el dret a la intimitat) sobre qui li estàrealitzant el pagament.
Ladata de 2008 no és casualitat. L’1 de gener d’aquest anyentrarà en vigor el Sistema d’Àrea Única dePagaments a Europa (SÀPIGA), que permetrà als consumidorsrealitzar pagaments en condicions idèntiques, tant si lestransaccions són nacionals com entre estats de la UnióEuropea.
Nosembla que les targetes amb xip siguin la solució de tots elsproblemes. APACS, l’associació d’entitats de pagament del Regne Unit,es congratulava al desembre de 2006 que ja feiadeu mesos que s’havia instaurat en aquest país el pagamentamb targetes d’aquest tipus. Segons un comunicat d’aquestaentitat, més del 99% de les transaccions es realitzaven ambaquestes targetes, de les quals s’havien llançat 138 milions, la qual cosarepresentava el 97% del total dels 142 milions de targetes queexistien llavors en el Regne Unit.
I al febrer de 2007, la mateixa associació havia derespondre a l’Observatori de la Universitat de Cambridge, queafirmava que el frau seguia sent alt a pesar laintroducció de les targetes amb xip. La portaveu d’APACS,Sandra Quinn, afirmava que el xip i el PIN “no van a erradicarel frau”, però gràcies a aquests nous sistemes “lestargetes són més segures”.
