Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Maquinari

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Targetes de crèdit amb xip

En el sector financer s'imposen les targetes crediticies que porten xip, ja que acumulen més informació sobre el client i ofereixen una major seguretat en la lluita contra el frau

Img

Un estudi de First
Data assenyala que les pèrdues per frau bancari en
tothom
superen el bilió d’euros a l’any, i moltes entitats
desconeixen la xifra exacta del que han perdut. La majoria
dels fraus (un 36%) es produeix a través de caixers
automàtics i terminals de punts de venda (35%). Els fraus
a través d’entorns virtuals aconsegueixen ja el 25% dels
mateixos. Només en el mes d’abril, la Caixa d’Estalvis del
Mediterrani va anul·lar 4.000 targetes després de detectar fraus
en els comptes de desenes de clients.


La legislació obliga a disposar de terminals de punt de venda (TPV) adaptats a elles
La solució del xip

La
solució sembla estar en les targetes amb xip. El xip ofereix
més seguretat, a més de que acumula molta més
informació sobre el client, i requereix per al seu ús d’un
codi de quatre dígits (PIN) que només aquest
coneix. Però la implantació d’aquest sistema més segur
no arribarà a Espanya fins a 2008.

Una
de les raons és que el frau a Espanya és un dels més
baixos d’Europa. En tot cas, són moltes les entitats que ja han
començat a distribuir terminals de pagament en els comerços adaptats
a aquesta tecnologia, però les targetes encara no estan
arribant de forma massiva a l’usuari. El cost total per a la banca
espanyola serà d’entre 600 i 700 milions d’euros,
segons alguns experts.

Un
dels al·licients per realitzar el canvi de sistema és que els
turistes ja arriben a Espanya amb aquestes noves targetes. I la
legislació obliga a disposar de terminals de punt de venda
(TPV) adaptats a elles. De
el contrari, les targetes seran operatives en els terminals,
però sense la seguretat del nou sistema. I
en cas de frau, serà responsable l’entitat bancària. Una
raó de més per instal·lar-les al més aviat possible.

El
conseller delegat de Wincor Nixdor, Juan Muñoz Blanco, defineix
així la nova tecnologia: “Les
targetes amb xip són, ara com ara, infalsificables, a diferència de
les targetes amb banda magnètica, que les pot copiar
qualsevol. Amb les noves targetes, l’usuari va a estar molt més
segur”. Utilitzar targetes amb xip va ser una proposta d’EMV,
una entitat creada per Visa, Mastercard i Europay, per millorar la
seguretat en els pagaments.

Seguretat per als pagaments ‘offline’

Les
noves targetes permetran, a més, un major control de
els pagaments ‘offline’, és a dir, tots aquells que es duen a terme
sense connectar al moment del pagament amb l’entitat bancària para
comprovar que el client disposa de fons. Aquest tipus de pagaments són
poc freqüents a Espanya, però molt més habituals en
països del nostre entorn com França.

El xip de les targetes permet disposar d’informació sobre l’usuari, que es podria actualitzar de forma periòdica
Són
menys segurs, però agiliten els pagaments. El xip de les targetes
permet disposar d’informació sobre l’usuari, que es
podria actualitzar de forma periòdica. Com a conseqüència
d’això, el comerç tindria una mica d’informació (sense
violar el dret a la intimitat) sobre qui li està
realitzant el pagament.

La
data de 2008 no és casualitat. L’1 de gener d’aquest any
entrarà en vigor el Sistema d’Àrea Única de
Pagaments a Europa (SÀPIGA), que permetrà als consumidors
realitzar pagaments en condicions idèntiques, tant si les
transaccions són nacionals com entre estats de la Unió
Europea.

Ajuda a erradicar el frau

Nosembla que les targetes amb xip siguin la solució de tots elsproblemes. APACS, l’associació d’entitats de pagament del Regne Unit,es congratulava al desembre de 2006 que ja feiadeu mesos que s’havia instaurat en aquest país el pagamentamb targetes d’aquest tipus. Segons un comunicat d’aquestaentitat, més del 99% de les transaccions es realitzaven ambaquestes targetes, de les quals s’havien llançat 138 milions, la qual cosarepresentava el 97% del total dels 142 milions de targetes queexistien llavors en el Regne Unit.

I al febrer de 2007, la mateixa associació havia derespondre a l’Observatori de la Universitat de Cambridge, queafirmava que el frau seguia sent alt a pesar laintroducció de les targetes amb xip. La portaveu d’APACS,Sandra Quinn, afirmava que el xip i el PIN “no van a erradicarel frau”, però gràcies a aquests nous sistemes “lestargetes són més segures”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions