Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Maquinari

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Targetes de memòria

No és rar que una mateixa persona posseeixi una càmera digital, un mòbil, una PDA i un reproductor de MP3. Tots aquests dispositius i molts més tenen en comú l'ús petites targetes de memòria flaix extraïbles.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 22deAgostde2005
img_tmemoria_portada2

Càmeres digitals, mòbils, reproductors de música, consoles portàtils de videojocs, computadores de mà… són molts, cada vegada més, els dispositius electrònics que necessiten de targetes de memòria extraïbles en les quals acumular cançons, vídeos, fotografies o informació important per al treball.

Però no hi ha un estàndard. Depenent del dispositiu i/o del seu fabricant, es fa necessari adquirir un o un altre model de targeta. Cadascun amb les seves peculiaritats, però totes basada en la memòria flaix (no volàtil, més robusta i amb molt menys consumo que els discos durs convencionals).

Una gran família

Donada la proliferació d’aparells d’ús quotidià (ja no és rar que una mateixa persona tingui, per exemple, computadora de mà, càmera digital, mòbil 3G, GPS, visor de fotografies i reproductor de MP3), no és cap ximpleria valorar la compatibilitat de les targetes d’emmagatzematge per poder intercanviar-les d’un dispositiu a un altre segons la necessitat del moment.



  • /imgs/2006/11/Compact-flaix.jpg
    Compact Flaix (CF). Va aparèixer per vegada primera en 1994. Des d’octubre de 1995 aquesta tecnologia és gestionada per una associació sense ànim de lucre amb el mateix nom en la qual participen Cànon, Kodak, Hewlett-Packard, Hitachi, Lexar, Renesas, SanDisk i Socket Communications. Mesura 43×36 mil·límetres i pesa entre 15 i 20 g segons el tipus (hi ha dos: l’I i l’II, més fi i que serveix per a les ranures del tipus I). L’empren nombroses marques a més de les a dalt citades, com Nikon, Samsung o Minolta. Les hi ha des de 8 MB fins a 12 GB. Existeix una tercera versió en ciernes que permet la transmissió de dades a 66 MB per segon.



  • Img SmartMedia

    Smart Mitjana Card (SMC). Va aparèixer en 1995 de la mà de Toshiba. És molt més petita que l’anterior (mesura 45×37 mil·límetres i amb prou feines pesa dos grams). L’empren per exemple Fuji, Samsung i Olympus. Fa quatre anys va tenir el seu moment cim, acaparant la meitat del mercat. Avui dia està quedant relegada, en part a causa que no supera els 256 MB de capacitat.




  • Img

    Miniature Card o MiniCard. Va néixer en 1995 impulsada per Intel. Va competir amb les targetes CF i SMC i va perdre la batalla malgrat ser la més petita de les tres (45×37 mil·límetres).




  • /imgs/2006/11/MMC.jpg
    Multimèdia Card (MMC). Nascuda en 1997 de la mà de Siemens i Sandisk, és similar a la targeta Secure Digital. De fet des de l’arribada de les SD poques empreses aposten per les MMC. No obstant això, molts aparells amb port SD les poden utilitzar, encara que no passa el mateix al revés. Mesura 24×32 mil·límetres i emmagatzema fins a 2 GB. Existeix una versió de menor grandària anomenada Reduced-Size Multimèdia Card o RS-MMC i aquest mateix any es va presentar una versió més avançada coneguda com MMC mobile, que inclou sistemes d’encriptació per a major seguretat com la SD o la Memory Estic de Sony.



  • Img sd

    Secure Digital (SD). De 1999, està inspirada en les targetes MMC i la gestiona la Secure Digital Card Association. És emprada amb freqüència per protegir els drets d’autor ja que posseeix un sistema d’encriptació similar al de Memory Estic. Pesa uns 2 grams, mesura 32×24 mil·límetres i és emprada per Kodak, Casio, Hewlett Packard, Nikon, Cànon, Minolta, Panasonic i Toshiba, entre unes altres. La seva capacitat d’emmagatzematge pot aconseguir els 128 GB. Actualment té el 40% de quota de mercat. En 2003 es va anunciar una versió més reduïda (20×21,5) cridada MiniSD i avui dia hi ha una altra encara més petita coneguda com MicroSD (15×11 mil·límetres) pensada sobretot per a telèfons mòbils i que originalment es coneixia com TransFlash.




  • Img memorystick

    Memory Estic. Creada pel gegant japonès Sony en 1998, s’empra en pràcticament tots els seus aparells, des de telèfons mòbils a consoles de videojocs portàtils, però molt poques marques més l’han adoptat. Pesa uns quatre grams, mesura 50×21,5 mil·límetres i empra la tecnologia d’encriptació Magic Gate. Hi ha una versió més nova batejada com Memory Estic Pro que segons Sony podria aconseguir els 32 GB de capacitat amb una transferència de 20MB per segon. També hi ha una altra més petita (31×20 mil·límetres) cridada Memory Estic Duo (que també té la seva versió Pro).




  • /imgs/2006/11/XD-Picture.jpg
    XD Picture. La més recent, ja que va veure la llum en 2002 gràcies a la unió de Fuji, Toshiba i Olympus. La XD pren el seu nom de Xtreme Digital. Pesa amb prou feines 2 g i s’espera que aconsegueixi una capacitat d’emmagatzematge de 8 GB en el futur. Especialment pensada per a càmeres digitals, està disponible des de 16 MB fins a 1 GB. L’empren de moment poques marques i és més cara, però és compatible amb ranures Compact Flaix mitjançant un adaptador.

Les targetes esmentades són les més conegudes, encara que no les úniques. Faltaria esmentar, per exemple, les targetes de memòria emprades per les consoles de videojocs Nintendo i Xbox, la UCF, la LLIGA, la MU-Flaix, la Linear o la C-Flaix.

Microdrive

Hi ha qui els considera targetes de memòria, però en realitat són diminuts discos durs portàtils (és a dir, suports magnètics i no de tipus flaix) dissenyats per encaixar en les ranures de les targetes Compact Flaix del tipus II. Són una creació d’IBM en 1999, que va passar a les mans d’Hitachi en 2002. No obstant això, són vàries les marxes que venen discos Microdrives. Quan van néixer tenien una capacitat de 340 MB, però ja aconsegueixen els 6 GB (i aviat els haurà de 10GB). Consumeixen bastant més que una memòria tipus flaix i, encara que són bastant robusts, és cert que són menys resistents. Però a causa de la seva gran capacitat d’emmagatzematge i als seus preus més que raonables, tenen bastant èxit; sobretot entre els afeccionats a la fotografia digital i, en menor mesura, els usuaris de reproductors portàtils de música.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions