Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Imatge i so

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

TDT: com passar de la tele en blanc i negre al color

Per a accedir a la TDT, hem de comprovar que la cobertura està assegurada, adaptar l'antena col·lectiva de l'edifici i comprar un receptor extern, o un televisor que l'inclogui

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 20deAbrilde2009
Img tdtinteractiva listado Imatge: William Hook

Comença el compte enrere. Dins d’un any, aquest mateix mes, la televisió analògica descansarà en pau. El 4 d’abril de 2010 direm adéu definitivament a aquesta tele i serem testimonis de la coronació de la TDT, televisió digital terrestre, com a reina de les pantalles. Serà l’únic sistema, al costat de les plataformes digitals de pagament per satèl·lit o per cable i Internet, a través del qual es podrà veure la tele. El canvi és a millor: no cal pagar cap quota, podrem gaudir de més canals que amb l’analògica i, a més, l’emissió tindrà major qualitat d’imatge i so. Malgrat que les últimes dades oficials indiquen que la cobertura TDT està garantida per al 93% de la població, fa un mes només el 48,5% de les llars espanyoles disposava d’accés a la TDT. Els teleespectadors bascos figuren entre els més ronses: únicament el 30% de les llars del País Basc té la televisió digital terrestre implantada, la qual cosa fa que sigui la comunitat més mandrosa a posar-se al dia, si bé l’èxit de la implantació de la TV per cable en aquesta comunitat expliqui en certa manera aquest fenomen. L’altre extrem el representa Catalunya, amb prop del 60% de les llars connectades a la televisió digital, seguida de la comunitat de Madrid, amb un 59% de les llars adaptades. Ja més lluny, se situen Canàries (53,2%) i Andalusia (50%).

Compte enrere

Amb la TDT hi haurà més canals i l’emissió tindrà major qualitat d’imatge i so

No hi ha temps que perdre. Segons la fase II del Pla Nacional de Transició a la TDT, el pròxim 31 de desembre és la data límit perquè totes les llars s’equipin amb la nova tecnologia digital terrestre, encara que l’ús de l’analògica finalitza el 4 d’abril de 2010. Els experts en noves tecnologies de CONSUMER EROSKI, responsables del canal temàtic Tecnologia, recomanen no deixar per a l’últim moment l’adaptació a la TDT i proporcionen informació útil sobre el receptor que s’ha d’adquirir, el tipus de cobertura i els seus preus.

Més canals, millor so i major qualitat d’imatge

Vam ser capaços d’oblidar-nos del casset (no així del vinil, que sobreviu) convençuts pels arguments del CD. També arraconem les cintes i el reproductor de vídeo i vam acollir amb els braços oberts al DVD, al qual al seu torn reemplaçarem per reproductors que no necessitin suports d’enregistrament, però això és una altra pel·lícula. El rellevant és que amb la televisió viurem un altre gran canvi. Passarem, també en aquest cas, de l’analògic al digital. Fa gairebé 20 anys van aparèixer les primeres plataformes digitals per a veure televisió, i en aquests moments hi ha moltes modalitats de televisió digital: per antena convencional de televisió (TDT), per satèl·lit (Digital+), per cable (Euskaltel, Ono…) i per xarxa telefònica al costat de l’ADSL (Imagenio, Orange TV o Jazztelia TV). D’elles, l’única que arriba a tot el país i que continuarà donant un servei universal i gratuït (almenys, en part) serà la TDT, que entra en les nostres llars utilitzant la infraestructura que durant dècades ha transportat la televisió convencional: les antenes que coronen les teulades.

Per al consumidor no és un canvi traumàtic perquè no precisa de grans inversions per a rebre el senyal ni de complexos processos d’adaptació. Però sí que serà un gran salt qualitatiu, tant almenys com ho va ser el pas del blanc i negre a la tele de color. Entre els avantatges de la TDT, d’una banda, l’augment del nombre de canals. Ara hi ha més de 20 canals d’àmbit nacional als quals se sumen, segons la zona, els autonòmics i els canals locals. I també es podrà escoltar les ràdios des de la tele. A més, millora la qualitat de so i imatge, encara que aquesta depèn de la bona voluntat de les cadenes de televisió que, de moment, han optat perquè hi ha més cadenes amb pitjor qualitat d’emissió. Això sí, la TDT en cap cas aconseguirà la definició d’imatge que arriben a oferir els televisors plans més moderns, 1080 línies, ja que es queda en el millor dels casos en 720 línies. D’altra banda, el senyal digital no es degrada (no es veurà “neu” ni imatges dobles), encara que sí que es pixela en cuadraditos quan la recepció d’antena no és suficient. L’emissió tampoc registra interferències, ni importa la distància respecte de l’estació d’emissió ni és sensible a les tempestes o vents. I les pel·lícules emeses per la TDT es podran veure en versió original amb subtítols o doblegades a qualsevol idioma disponible i en format panoràmic, similar al que es veu a les sales de cinema. Un altre dels valors afegits de la TDT és que compta amb guies electròniques de programació – sigles EPG- que ofereixen informació sobre les hores d’inici i fi dels continguts de la programació.

Primer pas: comprovar la cobertura

El Reial decret 920/2006 de 28 de juliol, que aprova el Reglament general de prestació del servei de televisió per cable, fixa dates en les quals s’han d’aconseguir certs percentatges de cobertura. Per a finals de juliol, el 96% de la població hauria de tenir garantit l’accés a la TDT. No obstant això, encara que hi hagi cobertura generalitzada, pot ser que el ciutadà resideixi en una zona en la qual encara no es rebi el senyal i resulti impossible gaudir dels continguts de la TDT. Davant el dubte, es pot comprovar si el municipi es troba en una zona de cobertura o no, si rep el senyal digital. Hi ha pàgines web com a Televisió Digital i Impulsa TDT en les quals es pot comprovar aquest extrem de manera senzilla, n’hi ha prou amb introduir el codi postal de la població per a comprovar si la cobertura està disponible, parcialment disponible o si és nul·la en aquesta zona. En qualsevol cas, la informació proporcionada en aquestes web es basa en càlculs teòrics i pot ser que la cobertura real no coincideixi amb la indicada. El millor és recórrer a un antenista autoritzat que conegui el mapa de cobertura de la seva zona i que pugui executar el segon i imprescindible pas perquè la TDT arribi a la nostra llar: l’adaptació de l’antena.

Seguir per la teulada

La TDT es rep a través de l’antena convencional, sigui aquesta individual o col·lectiva. Encara que no és necessari instal·lar una antena nova, en funció de l’antiguitat de l’immoble caldrà modificar les existents i fer-lo segons els requisits tècnics de la TDT. En general, els edificis construïts després de 1998 compten amb una Infraestructura Comuna de Telecomunicacions (ICT), mitjançant la qual es pot captar, adaptar i distribuir el senyal de la TDT a tots els habitatges de l’edifici. L’obligació de complir amb la normativa ITC no s’exigia fins a febrer de 2005, per la qual cosa els immobles edificats a partir de llavors han d’estar adaptats i han de garantir la recepció d’un nombre considerable de canals de TDT. No obstant això, en certs casos pot ser necessària la instal·lació d’un amplificador extra per a veure les cadenes que falten. De qualsevol manera, aquesta informació l’ha de subministrar l’antenista, igual que l’import econòmic dels treballs que es realitzaran. De mitjana, adaptar una antena col·lectiva per a rebre el senyal digital costa entre 500 i 800 euros per edifici. Un dels factors que poden incrementar aquest preu és l’estat de la instal·lació: un cablejat deteriorat amb el qual ja es veia malament la televisió analògica, haurà de substituir-se per un nou. De totes maneres, quants més veïns hi hagi per a repartir el cost, més barat li sortirà a cadascun l’adaptació a la TDT.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions