Tecnologia a l’estiu

“El realment imprescindible per a gaudir de les vacances és tenir-les”. Marta Peirano, ben coneguda en la Xarxa pel weblog La Petite Claudine, assegura que l’última vegada que va gaudir de dies lliures “el més d’allò més era manar SMSs”, encara que ara s’emportaria el portàtil, la cambra i la Nintendo DS. “Però mòbil, mai”.

Fins fa poc era precisament el mòbil, i potser un disc-man, els únics artefactes que portaven a la platja. Perquè se suposa que durant les vacances es desconnecta de tot el que té a veure amb la vida quotidiana, especialment el relacionat amb el treball. Però últimament la tecnologia acompanya a tots costats i la majoria de la gent segueix ‘connectada’ en qualsevol racó del planeta.

Qui més qui menys emplena les maletes amb algun aparell. El cel·lular és el company habitual, al qual s’ha unit la ja ubiqua càmera de fotos digital i en molts casos el reproductor d’MP3. Però a més hi ha qui no prescindeix de la tecnologia que li acompanya diàriament quan sali de viatge, i ha d’afegir un bolsón extra només per a ficar el portàtil, la càmera de vídeo, la PDA, el GPS, la consola de videojocs… Tot, clar, ben acompanyat de carregadors, adaptadors, fonguis, bateries extres, dispositius d’emmagatzematge (discos durs portàtils o clauers USB), estotjos de CDs amb programes, jocs, música i pel·lícules… “I la motxilla waterproof (resistent a l’aigua) compte com a maquinari?”, pregunta Peirano.

Per a què tanta andròmina? Hi ha qui no pot, o no es pot permetre, desconnectar completament del treball, per al que necessita tenir sempre a mà un ordinador amb connexió a Internet. Els més ‘tecnófilos’ viatgen amb una PDA amb la qual es connecten a través de xarxes sense fils (Wifi) o del telèfon mòbil. Així poden llegir el correu electrònic o navegar per Internet. També hi ha els qui no obliden l’ordinador portàtil en l’equipatge, amb el que pràcticament porten l’oficina de viatge.

Però en les vacances, en principi, no es treballa, i tot el que s’emporta a la platja o la muntanya -‘terrisseria’ inclosa- està pensat per a l’oci. “El millor de la tecnologia és que no desconnectes dels teus amics, de les teves aficions; si no desconnectes tampoc del treball, és problema teu”, diu Javier Candeira, editor de Barrapunto.

Darío Pescador, consultor especialista en noves tecnologies, compte per què alguns aparells haurien de viatjar amb nosaltres i com treure’ls partit:

• GPS. “Cap home que es respecti a si mateix hauria de sortir de viatge sense ell; imaginin-se, haver de preguntar com es va a algun lloc….”, fa broma Pescador. Més de debò, recomana: “Si està instal·lat en el cotxe, millor, però una antena externa que funcioni amb Bluetooth té l’avantatge que convertirà el telèfon mòbil o la PDA en un complet sistema GPS. És més barat, més lleuger, i al final un porta una andròmina menys en la butxaca. A més, es pot emportar en les excursions a peu”.
• Càmera digital. La qualitat de la cambra amb la qual es carrega sol dependre de la destinació. “Si el viatge és llarg i exòtic, es pot emportar una bona cambra per a treure fotografies ‘de concurs’; però si es tracta de vacances de platja, quiosquet i paella n’hi ha prou amb una cambra per sota de 100 (euros i grams)” per a treure fotos de la família i els amics. “Per a aquests casos la cambra del telèfon també val”, afegeix.
• Telèfon mòbil. A l’estiu, clar, també es parla per telèfon, però el” toc geek” (això és, del molt aficionat a la tecnologia), comenta Darío, és el següent: “Tots els números del treball es marquen en l’agenda com a ‘treball’ i tot seguit s’indica al telèfon que bloquegi les trucades del grup ‘treballo’; si el seu telèfon no és capaç de fer això, canviï de telèfon amb urgència”, suggereix amb humor.
• PDA. L’agenda de cites per al treball es converteix a l’estiu en llibre electrònic i quadern de notes, explica el també dissenyador de pàgines web. En el seu cas, “enguany va carregada amb mitja dotzena d’obres clàssiques i d’altres de rabiosa actualitat i dubtosa legalitat”. A més, “si hi ha necessitat, també es pot veure el correu electrònic connectant-se a través del telèfon”, però, adverteix, “la sorra entre les pàgines és romàntica; en la pantalla, una catàstrofe”.
• Reproductor MP3. Per a Pescador els estotjos embuatats on caben 12 CDs són coses del passat. Ara “la música s’emporta en la butxaca, a totes parts, per a fer la supervivència més fàcil quan el vol es retarda o la carretera es col·lapsa en l’operació retorno”.
• Memòria flaix USB. Finalment, recomana l’especialista, “no s’ha de sortir de casa sense la memòria USB, sobretot si es va a un cibercafé”. Aquest dispositiu serveix per a portar tot tipus de programes i documents o, per exemple, “portar la factura de l’hotel que va reservar per Internet”. “Si a més és un reproductor MP3, tant millor”, acaba.

“L’única cosa que porto és la càmera de fotos i el mòbil”, assegura Álvaro Ortiz, que treballa en la consultora thecocktail i manté el weblog Furilo, encara que “si em creuo amb l’ordinador d’algun amic descarrego les fotos i les fico en un CD, i miro de reüll el correu i em connecto al banc per a veure si ja m’he gastat massa”, matisa. Aquests dos aparells són la part de l’equipatge comú entre els entrevistats, algun dels quals ‘fuig’ durant l’estiu de la tecnologia que utilitza diàriament.

“Treball envoltat de tecnologia, així que les vacances són almenys 15 dies de tecnofobia”, comenta José Cervera, periodista especialitzat en Internet, autor de Retiario en El Mundo. Així i tot, entre el seu equipatge no mancada el reproductor d’MP3 “per a portar unes hores de música domèstica”, l’ordinador de busseig “per raons òbvies”, el mòbil “per a emergències i algun contacte que un altre (apagat gairebé tot el temps)” i la càmera digital.

També Julio Alonso, dedicat als weblogs com a afició (Rondant) i professió (Weblogs SL), assegura que com passa “n hores pegat a la pantalla (quan n tendeix a infinit)”. Diu que sol usar les vacances per a “desintoxicarse” tot el que pot, però ningú ho diria al saber que li acompanya una càmera digital “nuevecita” (Sony Cibershot T-7) amb targeta d’un gigaoctet, amb el seu fongui, carregador i bateria extra: “puc fer més de 300 fotos a 5 megapíxels”, comenta. A més porta un mòbil (Nokia 6600) amb mans lliures i Bluetooth, un altre (Jabra BT-800) que usa amb més freqüència i un Southwing Neo-507 que li han deixat per a provar. “Pretenc aprofitar estones mortes per a configurar coses com la marcació per veu”, diu. Tampoc li falta una clau USB d’1 giga “amb còpia de seguretat de fitxers de treball importants i una instal·lació de Firefox mòbil amb els meus favorits”.

Per a no ser menys, Fernando Tricas, Professor Associat d’Informàtica Universitat de Saragossa, creador del Blogómetro i autor del weblog Reflexions i irreflexions, es declara ‘tecno-obsolet’: “no tinc PDA, ni MP3, ni consola…”. No obstant això, s’emporta el portàtil, el cel·lular i un parell de càmeres digitals: “una ‘perruna’, per a portar-la sempre en la butxaca, i una altra més bona per a fer les fotos de família, paisatges, i tot això”. També càmera de vídeo amb bateria extra, targetes de memòria i un disc dur extern per a “ordenar fotos, documents i altres coses que es van acumulant al llarg de l’any”. I confia que la seva filla li deixi la Gameboy…

Tricas viatja amb el portàtil per a “llegir el correu i algunes coses que són aquí guardades, treballar una mica (però poc), navegar (RSS, per descomptat), manar fotos a Flickr, escriure en la bitàcola (també poc), escoltar música i veure alguna pel·lícula” (que es baixa d’archive.org, “que posa en Internet títols vells en DivX per a ús i gaudi del personal”).

Hi ha qui no oculta que no pot viure sense envoltar-se de tecnologia. “M’avorriria com una ostra”, creï Eduardo Pedreño, Director d’operacions d’Accesogroup i editor de DiarioRed. Per això en les vacances no li falta el portàtil (“amb targeta UMTS i tarifa plana”), un reproductor d’MP3 i la PDA amb mòbil, GPRS i auricular Bluetooth i fins i tot el GPS (també Bluetooth) “la uso per a moure’m a qualsevol lloc, encara que vagi a travessar el carrer a comprar el periòdic”.

Javier Candeira diu que, en general, té pocs atuells: “Acabo de perdre la meva cambra, tinc un telèfon heretat d’un amic (que ha sobreviscut de tot, incloent una caiguda a la mar) i una PDA Zire 71 acabada d’adquirir (també una herència) que uso sobretot per a llegir als trens i per a prendre notes que després puc importar al correu”. I recomana el seu accessori favorit: “una sèrie de cables que carreguen la PDA i el telèfon des del port USB de l’ordinador portàtil, amb el que haig de portar menys pes”. Julio Alonso apunta un adaptador USB-encenedor com un accessori pràctic per als viatges.

També viatja amb molts gadgets, però només per a l’oci, Olga Sánchez, periodista freelance especialitzada en tecnologia. En la seva maleta no mancada la GameBoy Advace SP i la Nintendo DS (“aviat tal vegada la PSP”), que són “imprescindibles per a passar l’estona d’espera en aeroports”. També “imprescindible” és la càmera digital, “una Nikon D50 nuevecita amb dues targetes de 1GB cadascuna”; i el mòbil, “tribanda, per descomptat, per a poder viatjar sense quedar incomunicat”. Té una PDA que mai porta de vacances, excepte enguany: “he descarregat un programari que tradueix de l’anglès al xinès (parlat); ja veurem si funciona”. I pensa comprar un mòdul GPS en eBay al desembre, per a no perdre’s en un viatge “amb intenció de recórrer carreteres” pels Estats Units.

Darío Pescador parla d’alguns programes especialment necessaris per a treure partit al maquinari que s’emporta de vacances. En la seva opinió, caldria tenir a mà:

• Gmail. No és exactament un programa, però en realitat no importa. Llegir el correu a l’altre costat del món en un cibercafé és sempre reconfortant. En cas d’emergència pot servir per a emmagatzemar les fotos que no caben en la targeta de la càmera, ni en el compte (minsa) de Flickr. N’hi ha prou amb enviar-les-hi a un mateix; hi ha 2,5 GB de capacitat.
• Palm Reader. Un programa exemplar. Fa tot el que es necessita per a llegir llibres electrònics, i no sobra res. És ràpid i tan senzill de manejar que aconsegueix que un s’oblidi del programa i només vegi el llibre.

  <

• del.icio.us. La col·lecció de favorits sol caure en l’oblit en reinstal·lar Windows. A més, no està disponible en aquest cibercafé enmig de la selva. Amb del.icio.us estan els favorits en qualsevol ordinador del món, i les direccions que s’afegeixen estaran esperant quan torni a casa. Com Gmail, no és un programa que es compra i s’instal·la, sinó un servei que està sempre en la web. Tots dos són exemples del que serà el programari en el futur: ràpid, connectat, ubic, fàcil d’usar, i gratuït.

  La resta d’entrevistats no dóna especial importància al programari que s’emporta de viatge, la qual cosa no lleva que hi hagi alguns programes o utilitats que sempre haguessin d’estar a prop.

• Olga Sánchez: “Els videojocs de rigor per a les consoles portàtils. Aquest estiu tinc molt interès i ja he preparat l”Another Code’ per a la Nintendo DS”.
• Julio Alonso: “Al no portar-me el portàtil no hi ha molt a comptar… Firefox per si de cas en la clau USB i si faig alguna foto amb el mòbil, que el dubto, la solc enviar per correu a Flickr”.
• Fernando Tricas: “Lector de correu, navegador (Firefox, clar), Bloglines, Feedness, Flickr, els programitas per a publicar en la bitàcola…”
• Eduardo Pedreño: “A penes utilitzo programari de vacances. Correu, navegació, RSS, probablement Zinio per a llegir revistes endarrerides. Enguany usaré Google Earth o Google Maps perquè vaig als EUA i hauré de documentar-me”.
• Marta Peirano: “Suposo que la cambra em serviria de ben poc si no tingués g-thumb, que també em val per a fer unes galeries estupendes i ser l’enveja de la ‘blocosfera’. La resta, mplayer per a veure pel·lícules i escoltar música que em baix d’emuli i, per descomptat, targeta Wifi: ‘No Wifi, no hollydays’. Per a la resta em basten un navegador, un RSS feeder, el meu client de correu i wavemon, que em diu on i gràcies a qui em puc connectar”.
• Javier Candeira: “Plucker, lector offline de pàgines web i també el meu lector de llibres electrònics favorit; un CD d’Ubuntu Live que ús quan haig d’utilitzar Linux en màquines de prestat; i Vexed: és el joc de moure blocs que em té capturat”.
• José Cervera: “Res d’ordinadors en vacances. Gmail per a veure correus d’urgències des de cibercafés, si potser”.

Gairebé ningú s’atreveix a dir que tria el lloc de vacances en funció de la connexió a Internet. Encara que per somiar, que no quedi: “Fa poc vaig llegir que en Illes Maurici havien aconseguit cobrir-se amb Wifi de punta a punta i, des de llavors, fantasio amb passar les vacances allí.”, comenta Marta Peirano. “No m’importa estar incomunicada, però em costaria acostumar-me a no tenir mòbil”, afegeix Olga Sánchez. Fins i tot Eduardo Pedreño, que s’avorreix lluny de la tecnologia, pensa en el futur triar la destinació “en funció que no hi hagi cobertura”.

Ningú s’atreveix a afirmar que no podria viatjar sense el portàtil. Darío Pescador ho deixa a casa perquè qualsevol cibercafé li permet “consultar Gmail, pujar fotos a Flickr, llegir notícies i actualitzar blogs”. Julio Alonso es ‘desintoxica’, però no per molt de temps: “La primera setmana, desconnexió total d’Internet. Per a les següents tinc localitzat un lloc d’accés a Internet, al qual espero no haver de recórrer més que per a enviar algun correu i resoldre alguna cosa urgent”. Fernando Tricas no deixaria d’anar a un lloc de vacances perquè no hi havia cobertura, ni connexió, ni res d’això, “però estic més content si tinc connectivitat, la veritat”. I Javier Candeira tampoc aniria durant un mes a un lloc sense Internet, “tret que necessités concentrar-me per a treballar, i en aquest cas no serien vacances”.

Però de qualsevol forma, Internet i els gadgets no falten en vacances, encara que s’usin d’una altra manera i per a altres coses:

Llibres de paper?

Malgrat algunes profecies malastrugues, el paper no ha mort, ni tan sols per als més tecnófilos. “Els llibres continuo llegint-los en paper, encara que alguns documents petits els porto en el portàtil”, diu Tricas, que fins i tot durant l’estiu compra el periòdic de paper, “per a llegir-lo amb calma havent dinat”. El normal és usar la pantalla, si es té, per a llegir les notícies i estalviar-se el periòdic, i combinar tecnologia i paper per a altres lectures, com en el cas de Candeira: “No els he canviat: els uso a més. Viatjo amb un manual d’alemany, un diccionari i un llibre de paper que estic corregint. Però el llibre que estic traduint i els tres que m’estic llegint viatgen en format digital en el meu PDA i el meu portàtil”.

Encara que hi ha opinions radicals. “El PDF és ‘infumable’, no passo de la primera pàgina; l’única cosa que puc llegir en l’ordinador és la web, RSS i Zinio [un programa para descargar y leer revistas]”, diu Pedreño. “Llegir llibres en pantalla encara em sembla una perversió, tret que siguin manuals”, afegeix Peirano.

La tecnologia, fet i fet, no condiciona les vacances, però ajuda, com explica Pedreño, a:

• Fer-les més relaxades (el GPS per a no perdre’s, per exemple).
• Llegir coses endarrerides en les quals cal posar-se al dia.
• Documentar-se sobre el lloc d’estiueig o sobre el que es farà després.
• Relaxar-se (jugant en l’ordinador, veient pel·lícules en el portàtil, etc.).