Les polseres com Nike+ Fuelband o Fitbit Flex van començar com a dispositius per millorar el rendiment esportiu, però aviat van transcendir a altres facetes i utilitats de la vida quotidiana, gràcies al seu vincle amb el mòbil i al fet que mostraven de manera gràfica els resultats dels seus mesuraments. Així, també serveixen per ajustar la ingesta de calories després d’un determinat esforç o per augmentar les hores de somni si els sensors del dispositiu detecten que són insuficients. Després del seu èxit, han arribat nombroses aplicacions pel smartphone i una autèntica febre amb el que es diu “quantified self” o quantificadors personals, programes o aparells mitjançant els quals els usuaris mesuren nombrosos paràmetres de la seva vida diària. A continuació, s’analitzen alguns d’ells.
Els quantificadors personals més comuns se centren en l’activitat física diària
Gràcies a l’ús dels sensors de moviment del mòbil, els quantificadors personals més comuns se centren en l’activitat física i en si és, o no, l’adequada a l’edat i pes de l’usuari o usuària. També poden explicar les seves hores de somni, vigilar la qualitat del mateix registrant les voltes que dona en el llit, o les calories que menja, ja que els programes que acompanyen a aquests dispositius tenen taules de conversió en calories de cada aliment.
Les dades no poden substituir al metge
El que va començar com una moda entre usuaris avançats i esportistes aficionats a la tecnologia, pot convertir-se en una font d’informació de gran interès per als metges que ens tractin. I és que hi ha altres aparells, i programes, que també poden mesurar la pressió arterial o fins i tot fer anàlisi d’orina i mostrar resultats en pocs minuts, així com avisar, si hi ha alguna alteració, al metge. Fins a un sensor de superfície en forma de tatuatge pot analitzar la suor per saber si la persona està bé.
Així, els quantificadors personals poden constituir-se en el primer pont cap a l’atenció sanitària monitorada en temps real i en remot, que ja compta amb projectes de companyies importants com Microsoft. D’aquesta manera, els quantificadors enviarien de manera contínua les dades als expedients dels pacients, de manera que les seves constants estarien sempre vigilades i es podria detectar la menor alteració.
Encara així, els quantificadors personals no estan exempts de certa polèmica: els experts adverteixen que les dades per si sols solament aporten un valor orientatiu si no han passat per les mans d’un expert, ja sigui un metge o un nutricionista, per la qual cosa la presa de decisions importants entorn d’ells, o l’autodiagnòstic, estan fora de lloc.
Scanadu, anàlisis digitals
Els quantificadors personals de nova creació estan cada vegada menys centrats en el rendiment davant l’esforç físic i, en canvi, intenten aplicar el rang de constants que analitzen.
Un aparell amb aquest objectiu és Scanadu, una espècie de clauer amb sensors que es col·loca en la templa i és capaç d’examinar en deu segons sis constants (temperatura corporal, freqüència respiratòria, oxigen en sang, freqüència cardíaca, pressió sanguínia i nivell d’estrès) i transmetre els valors al smartphone de l’usuari.
Scanadu es col·loca en la templa i és capaç d’analitzar sis constants vitals en deu segons
Els impulsors del projecte van utilitzar el servei de crowdfunding Indiegogo per recaptar fons. Fins avui han aconseguit un milió i mitjà de dòlars.
Quan Scanadu envia la informació al mòbil, l’aplicació del servei l’acumula en una base de dades i elabora gràfiques visuals que poden servir als metges de capçalera de l’usuari. El preu de venda quan es comercialitzi serà de 149 dòlars.
L’empresa també ofereix un joc anomenat Scanaflo que permet d’una manera senzilla realitzar anàlisi d’orina.
En la mateixa línia, la companyia Biosense Technologies ha dissenyat un test d’orina que es pot fer amb una aplicació de mòbil, utilitzant la càmera del telèfon per fotografiar el líquid. Els seus creadors asseguren que mitjançant aquesta app es podran detectar alteracions indicadores de possibles malalties.
Withings, una bàscula intel·ligent
La bàscula Withings, de l’empresa del mateix nom, no es limita a mesurar el pes corporal, sinó que registra les dades diàries d’est per fer un seguiment de l’usuari en funció de la seva altura i edat, de manera que si detecta sobrepès, li recomana augmentar l’exercici o aplicar una reducció de les calories ingerides. El dispositiu envia les dades a una aplicació del mòbil que elabora gràfics.
També és capaç de mesurar la freqüència cardíaca, gràcies als seus sensors de pressió, i veure si ha disminuït o augmentat respecte a anteriors mesuraments. En relacionar aquests valors, Whithings proposa un pla d’exercicis per millorar tant el pes com el ritme cardíac al llarg d’un temps determinat.
Una altra de les seves característiques és que analitza la qualitat de l’aire de l’habitació mitjançant el mesurament del diòxid de carboni i la temperatura per recomanar ventilacions. El cost de Withings és de 150 euros.
A més, el mateix fabricant ofereix un tensiòmetre que es connecta a dispositius amb el sistema operatiu iOS d’Apple i dona una lectura de la tensió arterial.
D’una manera molt més senzilla, l’aplicació per a mòbils Moves dona un diagnòstic de l’activitat diària de l’usuari mitjançant els sensors de posició del telèfon, sempre que es porti damunt.
Les tecnologies de seqüenciació genètica i diagnòstic de malalties hereditàries han baixat de preu de manera vertiginosa en els últims anys, a mesura que la innovació en aquest camp ha avançat. Obtenir una seqüenciació completa de l’ADN d’una persona costa al voltant dels 1.000 euros, però ja hi ha empreses que ofereixen per menys de 100 euros seqüencies de les parts més importants del genoma, o seqüenciacions a la carta quan es busquen indicis d’una determinada alteració que pugui provocar una malaltia.
Encara que és un gran avanç, planteja alguns escenaris complexos. En ocasions, els estudis preventius en els quals es detectin determinades alteracions poden ser útils per adoptar pautes vitals que ajudin a pal·liar els efectes adversos de les possibles malalties, però en unes altres poden condicionar la vida de persones que potser mai arribin a manifestar la malaltia que provoca l’alteració.
També existeix el perill que les seqüenciacions d’alteracions, que tal vegada no brollin, arribin a coneixement públic o d’empreses i determinin l’accés a determinats treballs o serveis socials. Existeixen fins i tot associacions en contra de la discriminació per raó genètica.
