Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Maquinari

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tecnologia per a l’esport

Suor, esforç, superació i... Megaoctets: la tecnologia es cola en l'esport

Tots els anys, després de l’estiu o les vacances Nadalenques, molts usuaris repeteixen la mateixa promesa: començar amb la pràctica d’un esport. Per a donar força a aquest compromís, hi ha qui decideix realitzar una petita inversió en l’equip (sabatilles, roba, raquetes, bastons o altres articles). Però en aquests temps és molt fàcil que aquesta inversió es dispari ja que, a més dels nous materials, cada dia es troben en el mercat un nombre major d’aparells tecnològics dirigits als esportistes. Autèntics ordinadors de butxaca, o de polsera, que permeten controlar els entrenaments.

Per a esports urbans

/imgs/2006/11/deportech01.gif

Donar-li al cor unes accelerades de tant en tant és bàsic per a mantenir-se en forma, però tampoc cal excedir-se, ja que pot resultar perillós. Els pulsímetres, rellotges de polsera que controlen les pulsacions del cor, s’han convertit en l’accessori perfecte per a les anomenades activitats cardiovasculars: córrer, nedar, pedalar, fer esquí de fons, o qualsevol de les seves versions estàtiques de gimnàs.

La recepta consisteix a esbrinar les pulsacions màximes (segons l’edat, pes i sexe) i mantenir el ritme entre el 60% i el 80% d’aquest valor. Per sota, no es cremen greixos. Per damunt, pot ser perillós. Els pulsímetres s’encarreguen de tots aquests càlculs i mostren en pantalla si les pulsacions estan o no en el rang adequat.

El sensor del pulsímetre sol col·locar-se amb una banda elàstica al voltant del pit, sota la samarreta, i envia per ràdio les pulsacions al rellotge, amb un abast d’uns pocs metres. Els models més avançats de pulsímetre guarden un registre de l’entrenament i es poden connectar al PC per a guardar els resultats i controlar els progressos.

Estimuladors musculars/imgs/2006/11/deportech02.gif

Aquesta tecnologia té mala fama, ja que suggereix anuncis de telebotiga on musculosos cavallers i senyoretes fibroses prometen aprimar sense moure’s de la butaca. No obstant això, l’estimulació muscular és una tecnologia seriosa i provada que s’utilitza des de fa anys, per exemple, en la recuperació de lesions. Si bé el doctor Carlos Sabaté, traumatòleg i fundador del centre d’entrenament i rehabilitació cardiològica CardioCerc, explica que sempre és necessària la supervisió del metge abans d’utilitzar un estimulador muscular.

Llavors, per què tenen tan mala reputació els aparells anunciats per televisió en la matinada? Els experts coincideixen que, si no es combinen amb una dieta adequada, i esport (amb suor i sabatilles), aquests aparells no serveixen per a aprimar. “No es pot concebre l’estimulació muscular com un exercici aïllat ni pot ser aplicada a capritx pel pacient; per contra, l’ús d’un estimulador muscular ha d’estar englobat dins d’un pla traçat prèviament pel metge”, assegura el doctor Sabaté.

Tots els estimuladors funcionen mitjançant uns pegats conductors que s’adhereixen a la pell. Els pegats es connecten a una unitat central, des de la qual s’envien petites descàrregues elèctriques (inofensives) al múscul, que es contreu involuntàriament.

No tots els estimuladors són iguals, ni tots són igual d’eficaços. Els impulsos elèctrics han de tenir una intensitat, una freqüència i un ritme específics. Hi ha impulsos efectius per a augmentar el reg sanguini o ajudar a reduir la cel·lulitis, mentre que uns altres incrementen el to muscular o redueixen el dolor de les lesions. Els estimuladors més avançats solen disposar de programes concrets per a cada aplicació.

/imgs/2006/11/deportech03.gif

La diferència entre l’electroestimulación i l’esport natural és que les contraccions de l’estimulador no produeixen alguns dels beneficis associats al moviment, com són l’augment de la capacitat cardíaca, el reforç dels tendons, la millora de la coordinació i, sobretot, la sensació de satisfacció que es produeix després de l’esforç.

A més, segons explica el doctor Sabaté, els electroestimuladores tenen un efecte paral·lel al del creixement del múscul: “la hipertròfia del ventricle esquerre del cor, que és una cosa normal en els esportistes”. No obstant això, “un ús excessiu d’aquesta mena de tècniques pot implicar un creixement perillós del ventricle”, assegura el doctor. Sabaté matisa que aquest perill només es donaria en casos “d’abús veritablement extrem”.

Els preus dels electroestimuladores varien entre els 70 euros d’un producte de telebotiga fins als 1000 euros d’alguns models especialitzats, que compten fins i tot amb sensors que mesuren la contracció del múscul i regulen la intensitat dels impulsos automàticament.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions