Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tecnologies per a prevenir i combatre catàstrofes naturals

Les noves tecnologies aporten nombrosos desenvolupaments eficaços que milloren el treball dels serveis de prevenció de catàstrofes i emergències
Per Jordi Sabaté 3 de octubre de 2007
Img terremoto portada
Imagen: Amir Esmann

Evitar incendis, prevenir inundacions, treure vives a persones enterrades entre els enderrocs, restablir una xarxa de telecomunicacions després d’un terratrèmol que permeti connectar-se amb pobles aïllats, localitzar a persones accidentades en zones remotes… Totes aquestes accions, que han cobrat tràgica actualitat després dels recents terratrèmols del nord d’Itàlia, s’han simplificat enormement amb l’aparició de les noves tecnologies. S’apliquen diàriament des dels diversos centres de prevenció i emergències per a controlar i actuar en cas que així ho requereixi la situació.

La Direcció General de laProtecció Civil, sense compte en Twitter

Sembla demostrat que l’ús de Twitter en cas de terratrèmols és vint minuts més ràpid que els missatges SMS o els missatges per ràdio

Són nombroses les tecnologies que s’han desenvolupat tant per a preveniremergències de gran importància com simplesaccidents; entren en el camp de la informació de lespersones amb la finalitat de preparar-les per a actuar, encara que també en el de les tecnologiesmés sofisticades de control i monitoratge delsparàmetres ambientals (llum, temperatura, humitat, etc.) a fi que qualsevol canvi en ells serveixi d’alerta.

En el primerapartat cal destacar el paper de la Direcció General de laProtecció Civil (DGPC) que, a través de la seva pàginaInforiesgos.esinforma diàriament dels riscos d’incendi, tempestes, inundacions,vents, sequera i terratrèmols que existeixen en les diferentsparts del nostre país.

A Espanya el Servei d’Informació Sísmica dóna compte en el seu web dels últims terratrèmols en el territori nacional

No obstant això, la DGPC no presenta un compte de Twitter des d’on informar de possibles accidents i catàstrofes, ni tampoc des de la qual coordinar accions informatives a la població. Un estudi de l’Institut de Geofísica dels Estats Units (USGS) ha demostrat que l’ús de Twitter en cas de catàstrofes naturals és molt més eficaç que la informació web, i fins a 20 minutos més ràpid que l’ús de SMS o la ràdio.

L’USGS manté en desenvolupament diversos experiments en la Badia de San Francisco per a estudiar com es produeixen les comunicacions per Twitter en cas d’emergència i com es difonen els missatges d’alerta i prevenció que puguin estar dictats per un organisme oficial que coordini les tasques “post catàstrofe”.

A Espanya, el Servei d’Informació Sísmica dóna compte en el seu web dels últims terratrèmols en el territori nacional i té compte en Twitter, encara que es limita a donar notícies dels moviments sísmics que es produeixen.

Xarxes d’ordinadors per a prevenir terratrèmols

L’USGS també treballa en una xarxa d’ordinadors domèstics interconnectats que utilitzen els seus sensors de moviment -comuns en els portàtils per a bloquejar el sistema en cas de moviments bruscos o caigudes i així evitar danys- per a detectar vibracions sísmiques i enviar les dades a un computador central que els processi. L’objectiu és predir els creixents moviments i així avançar-se als grans sismes amb operatius de desallotjament i protecció.

Existeixen programes pensats per a instal·lar en ordinadors de manera que detectin les vibracions

Existeixen programes, com SeisMac, pensats per a instal·lar en ordinadors de manera que detectin les vibracions i les mostrin en pantalla com ho faria un sismògraf normal. Encara que la fiabilitat de les seves dades és relativa -detecten un cop a l’ordinador com una gran alteració- poden servir per a veure l’evolució sismica d’una determinada zona. En aquest sentit l’USGS va promoure fa anys una campanya perquè els usuaris d’alguns llocs amb gran activitat sísmica dels Estats Units s’instal·lessin a casa uns petits sismògrafs anomenats NetQuakes que envien la informació a la central.

Actuar sobre el terreny

La Direcció General de laProtecció Civil, sense compte en Twitter

Quan undesastre natural ha tingut lloc, el tipus de tecnologia que es necessitaés completament diferent al que s’utilitza per a laprevenció. En aquests casos, és més important recuperaren la mesura que sigui possible un estat de les coses similar a l’anteriora la catàstrofe. Així,resulta fonamental rearmar una estructura de telecomunicacions quepermeti posar en contacte als serveis i organitzacions d’ajudaamb les zones i les persones afectades.

Com a exemple, després dels dos recents terratrèmols en el nord d’Itàlia, les operadores Vodafone i Telecom Itàlia han demanat als seus clients que obrin les seves xarxes wifi domèstiques, de manera que qualsevol persona en situació d’emergència es pugui connectar des d’una tauleta o un mòbil, ja que les infraestructures d’antena han quedat molt danyades.

En una zona devastada per un terratrèmol és fàcil que a penes quedin infraestructures de telefonia mòbil en peus

En una zonadevastada per un terratrèmol és fàcil que a penesquedin infraestructures de telefonia mòbil en peus, per laqual cosa caldrà reconstruir una xarxa de comunicacions des de zeroi amb elements portàtils. Una de les alternatives que es recomanensón les antenes Wimax,que emeten un senyal d’Internet a una àmplia zona, que potarribar així a àrees aïllades on hi hagiconnectats ordinadors.

Ungrup enginyers de telecomunicacions francesos van crear TélécomsSans Frontières (TSF), una organització especialitzadaa aixecar xarxes de telecomunicacions en zones afectades per catàstrofes.La seva intervenció va ser decisiva després deltsunami que va afectar les illes Salomó en 2007. TSF va desplegar llavors una xarxa de telecomunicacions sobre l’arxipèlag des de la sevabase en Bankgok, la qual cosa va permetre als serveis d’emergènciaconèixer l’estat dels habitants de les illes més allunyadesi les seves necessitats, així com que aquests es comuniquessinamb els seus familiars a l’estranger.

Rescat de persones

El rescat de personesen situació de perill és un tema que ha generatalgunespolèmiquesen l’últim any pel poc profit que treuen algunsserveis d’emergència dels avantatges que ofereix la tecnologiamòbil. La realitat és que en els casos on es potdetectar l’origen d’una crida que demana auxili, la millora respecte al passat és molt sensible. El que abans podien sermorts segures, avui són a vegades rescats sense complicacionsmajors.

Com funciona la localització de mòbils?

El telèfonmòbil emet un senyal que és captada per una antenareceptora. Aquesta rebota el senyal a altres antenes de manera que mantenen, per explicar-ho d’alguna manera, el senyal enl’aire, de manera que l’usuari està localitzat per a fer irebre crides.

Rescat de persones

Per la mateixaregla de tres, un usuari accidentat amb un mòbil a la màemet un senyal que captarà l’antena méspròxima. Per tant, l’operador de telefonia mòbilque li correspongui podrà conèixer la posició aproximadade l’usuari si sap quina antena ha estat la que ha captat elsenyal del mòbil.

Si a mésconeix en quines altres antenes ha rebotat el senyal delmòbil, l’operador podrà determinar una àreamàxima entre antenes en la qual es troba l’usuariaccidentat. Com més a prop estiguin les antenes entresi, més petita serà l’extensió onlocalitzar el senyal. Aquesta zona es coneix com a “àreade triangulació”.

Un usuari accidentat amb un mòbil a la mà emet un senyal que captarà l’antena més pròxima

En aquest principies basen les plataformes que han implantat les comunitats autònomesde Madrid i Astúries perquè els seus serveis d’emergències 112geolocalicen (situïn sobre un mapa) de forma gairebé immediata lestrucades d’emergència fetes des de telèfons mòbils.Les dades sobre l’àrea de triangulació del senyal de mòbilsón proporcionats de manera automàtica per l’operadorde l’usuari que telefona.

La implantaciód’aquest sistema, complex i de gran cost econòmic, suposa unnotori avanç en la localització de persones accidentades operdudes en zones rurals aïllades, ja que escurça els temps de rescat,alguna cosa que a vegades pot ser la diferència entre la vida i lamort.

Rescat mitjançant robots

Des de l’atac a lesTorres Bessones i els desastres naturals a Àsia i Carolina delNord, s’han ultimat als EUA molts prototipsdestinats a trobar superviventsentre els enderrocs. Quan en 1999 l’huracàFloyd va destruir més de 57.000 cases i va matar a 51persones a Carolina del Nord, es van enviar als “Inuktun”, unspetits tancs que no van tenir massa èxit.

Rescat de persones

Des d’aquellaexperiència, la recerca amb robots de rescat haevolucionat molt i ha creat prototips que s’adapten a qualsevolimperfecció del terreny; punt, que poden reconfigurar la seva forma per a colar-seper orificis o esquerdes amb la finalitat de detectar personesvives.

L’investigador Craig Eldershaw, delCentre de Recerca d’Assistència Robòtica de PalAlt (Califòrnia), va crear dos robots, Hansel i Gretel, quetreballen a l’uníson mitjançant l’ús d’una combinació de radi iultrasons per a crear mapes en zones devastades abans que actuïnels grups de salvament.

Siemens ha llançat recentment un dispositiu que permet comunicacions de veu usant les estructures sòlides com a transmissor

Altres prototips, com la “serp”d’Howie Choset, de la Universitat de Carnegie Mellon (Pittsburgh),aconsegueixen escórrer-se entre les restes d’un edifici esfondrat a la recerca de supervivents.

Finalment, Siemens ha llançatrecentment el dispositiu Tedra(“Through Earth Digital Ràdio Appliance”), que permet comunicacionsde veu mitjançant l’ús de les estructures sòlides com a transmissor, la qual cosafacilita una comunicació fluida entre una persona enterrada,o sumida en una gruta, i la superfície on estan els equipsde rescat.