Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Telefónica perd quota en banda ampla per sota del 50% en municipis d’entre 50.000 i 100.000 habitants

Els operadors alternatius augmenten la seva oferta i quota de mercat en aquestes poblacions

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 03 de Febrer de 2012

Telefónica ha situat per primera vegada la seva quota de mercat en banda ampla per sota del 50% en els municipis d’entre 50.000 i 100.000 habitants, després de descendir del 51% al 48,6%. També a Madrid, on va baixar del 50,3% al 48,7%, segons es desprèn de l’últim informe de “Seguiment de la Situació Competitiva de la Banda Ampla a Espanya (Juny 2011)”, publicat per la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT).

Aquest mal resultat per Telefónica és conseqüència de la pressió competitiva exercida pels operadors alternatius, que no solament estan presents a les zones més poblades, sinó que augmenten la seva oferta i quota de mercat en els municipis de menys de 100.000 habitants, “un àrea dominada tradicionalment per Telefónica”, va destacar la CMT.

En els municipis de menys de 50.000 habitants, Telefónica encara es manté com l’operador majoritari, encara que en aquestes poblacions és on més quota va perdre pel que fa a l’any anterior, amb reculades d’entre dos i cinc punts percentuals. Per contra, en les poblacions de menys d’1.000 habitants va sumar més línies que els seus rivals.

Els operadors alternatius de xDSL (ADSL o evolucions d’aquesta tecnologia) van ser els que més quota de mercat van guanyar fins a juny de 2011. En el rang de municipis de menys de 50.000 habitants, van aconseguir la pràctica totalitat del perdut per Telefónica. Els operadors de cable solament van augmentar significativament la seva quota a Madrid i Barcelona, on van pujar 0,7 i 0,4 punts, respectivament. No obstant això, van cedir quota a la franja de municipis entre els 50.000 i el milió d’habitants, on el cable té fins al moment el seu mercat més abundant.

Pel que fa als preus, en les ofertes conjuntes de banda ampla fixa i veu, els operadors alternatius van oferir preus més baixos que els de Telefònica fins a juny de 2011. No obstant això, les diferències es van reduir respecte al període anterior. En concret, en els 6 megues (Mbps) de velocitat, només Vodafone va oferir un preu “significativament” més baix que el de Telefónica, que era de 39,9 euros mensuals.

Amb les promocions comercials (com la reducció de la quota mensual durant uns mesos), les diferències van augmentar. Els alternatius van tenir un preu inferior al de Telefònica d’entre un 16,1% i un 9,3% menys de mitjana, segons si es tractava de desagregació del bucle (l’operador té accés directe a la casa de l’abonat) o indirecte (no té accés) respectivament. En aquest cas, es va utilitzar el preu efectiu, que resulta d’aplicar els descomptes sobre el preu nominal en un període de 24 mesos.

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions