Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Telegrames

El descens en el nombre d'usuaris obliga a cessar l'enviament de telegrames i oferir serveis on-line per a no perdre mercat
Per miren 28 de abril de 2006

What hath God wrought (Quina meravella ha creat Déu). Així resava el primer telegrama que es va enviar en 1844 des de Washington a Baltimore, als Estats Units. Una primera experiència que va ampliar les possibilitats de comunicació d’aquell temps però que ara sembla haver quedat desfasada. En els últims mesos, les principals empreses postals dels Estats Units i Àustria han acomiadat al telegrama degut al continu descens en el nombre de textos enviats, mentre unes altres, com en el cas de Correus a Espanya, han apostat per la modernització del servei amb el telegrama on-line. No obstant això els seus principals clients, despatxos d’advocats i organismes oficials, continuen sent fidels al tradicional sistema pel seu més que demostrada eficàcia i comprovació (a través del corresponent justificant) que un missatge ha estat enviat o rebut. Per part seva, els detractors consideren que en el segle XXI noves formes de comunicació immediates justifiquen la desaparició del telegrama, enfront dels seus defensors, que destaquen la seva existència com a garantia d’urgència i rapidesa, constatant que sempre arriba a la seva destinació.

Modernització del servei

L’any passat, l’Associació d’Enginyers de Telecomunicacions de la regió de Múrcia (AITERM) va celebrar el 150 aniversari de de les Telecomunicacions a Espanya. Segons recorda el degà del Col·legi oficial d’Enginyers de Telecomunicació d’aquesta regió, Enrique Gutiérrez Bueno, dues van ser les experiències pilot que van fer possible la celebració d’aquest aniversari: l’enviament del primer telegrama elèctric entre Guadalajara i Madrid, el 5 de juny de 1854, i el primer telegrama internacional Madrid-Irun-París, el 8 de novembre del mateix any.

Modernització del servei

Des de llavors, l’ús del telegrama s’ha generalitzat i ha servit per a informar de fets històrics tan importants com l’obertura de les Corts Constituents. Però a més, aquest servei ha travessat en els últims anys una modernització i adaptació a les noves tecnologies que han fet possible la posada en marxa en 2005 del telegrama online. “Permet preparar el contingut d’un telegrama, indicar els destinataris i enviar-lo a través d’Internet sense moure’s de l’ordinador. Es lliura en el dia i compta amb el mateix valor legal i característiques que un telegrama tradicional”, expliquen des de Correus.

Quant als preus, són similars als del telegrama tradicional, encara que també depenen del lloc d’origen des del qual es manin:

SERVEI des de?PENÍNSULA I BALEARSCANÀRIESCEUTAMELILLA
Lliurar en apartat o oficina postal5,805,005,155,20
Comunicar per telèfon7,086,106,286,34
Justificant de recepció4,063,503,613,64
Còpies certificades0,100,100,100,10

Aquest servei està disponible només per a destinacions dins del territori nacional i Andorra, i es completa amb la implantació del burofax online, un sistema que permet també l’enviament de documents (el telegrama només permet l’enviament d’un missatge) i que té valor jurídic de prova davant tercers. El lliurament es realitza en el domicili del destinatari, en una oficina de Correus o en un apartat postal, en el mateix dia d’enviament, si el burofax arriba a Correus a través d’un e-mail abans de les 12.45 hores, o al següent dia hàbil, en la resta dels casos.

Precisament, el burofax és un dels serveis més demandats pels usuaris, tant particulars com professionals, per a fer arribar citacions, reclamacions, contractes o constrenyiments, que s’adjunten al burofax online igual que adjuntem un document quan redactem un correu electrònic. “El principal avantatge dels serveis online de Correus és que permeten fer el salt del virtual al físic, ja que facilita enviar correspondència, amb total comoditat, des de l’ordinador personal, que després Correus s’encarrega d’imprimir, ensobrar i lliurar als destinataris”, apunta la companyia postal.

Característiques i preus

L’empresa australiana ‘Send a Telegram’ (Envia un telegrama) defineix aquesta manera de comunicació com el sistema que “causa un gran impacte sobre les persones que el reben i deixa una impressió duradora”. La realitat és que els telegrames s’empren gairebé sempre per a fer arribar petits missatges d’especial rellevància que necessiten ser lliurats en el mateix dia, a domicili i sota signatura. “La diferència principal del telegrama respecte a altres maneres de comunicació és que, finalment, es converteix en un producte físic, garantia d’urgència i rapidesa, i que té altres valors afegits com el justificant de recepció i la possibilitat d’utilitzar-lo com a justificant legal. Sempre queda justificació que l’enviament i recepció s’ha realitzat, mentre que amb un altre sistema no sempre se sap si el missatge ha arribat”, detalla Sastre, portaveu de la companyia espanyola de servei postal.

En aquest sentit, encara que és cert que “ara es recorre més al telèfon, fix o mòbil, a l’e-mail o a altres sistemes de comunicació immediats”, les institucions o els bancs- corrobora la portaveu de Correus- “continuen usant aquest servei per a anunciar ofertes d’ocupació pública o informar de determinades operacions”. I és que el telegrama, tal com expliquen des de Correus Espanya, compta amb serveis addicionals, que ofereixen la màxima comoditat a l’usuari, com l’admissió telefònica, el justificant de recepció o la còpia certificada per a confirmar que el missatge ha estat enviat.

Una vegada redactat i enviat el telegrama, aquest es lliura en el propi domicili del destinatari, oficina de correus o apartat de correus -nacional o internacional- que l’usuari proporcioni, bé en el mateix dia, per a enviaments dipositats abans de la una de la tarda, bé al matí del dia hàbil següent. Els detractors d’aquest mitjà de comunicació argumenten la seva demora enfront d’altres sistemes més ràpids per a justificar la seva progressiva desaparició i consideren, a més, il·lògic que calgui pagar per un servei que es pot realitzar de manera gratuïta, per exemple, a través del correu electrònic.

En concret, el preu d’un telegrama suposa una despesa de sis euros, que augmenta a mesura que es contractin altres serveis addicionals com el justificant de recepció o l’admissió telefònica del missatge. En el cas dels telegrames enviats per Correus a territori nacional el cost és el següent:

SERVEI des de?PENÍNSULA I BALEARSCANÀRIESCEUTAMELILLA
Telegrama amb lliurament domiciliari7,286,286,476,53
Telegrama sense lliurament domiciliari5,975,155,305,36
Justificant de recepció4,063,503,613,64
Admissió telefònica del telegrama1,611,391,431,45
Gestió de lliurament (per certificat)0,280,240,250,25

Quan es tracta de telegrames enviats des del territori nacional a països continentals (Europa, Turquia, Algèria, Egipte, Israel, Jordània, Líban, el Marroc, Síria, Tunísia) o intercontinentals (la resta), el cost del servei gairebé es duplica respecte als anteriors, encara que es garanteixen les mateixes condicions de rapidesa en el lliurament.

SERVEI des de?PENÍNSULA I BALEARSCANÀRIESCEUTAMELILLA
Telegrama a país continental14,0412,1012,4612,58
Telegrama a país intercontinental10,889,389,669,76
Admissió telefònica del telegrama1,611,391,431,45
Gestió de lliurament (per certificat)0,280,240,250,25

Auge i caiguda

Quan Samuel Morse va enviar el primer telegrama al maig de 1844, segurament no es va imaginar la revolució que acabava d’introduir en el món de les comunicacions amb un escarit missatge que a penes va recórrer 60 quilòmetres de cable: What hath God wrought (Quina meravella ha creat Déu). La idea la hi havia donat anys enrere, en 1832, un doctor de cognom Jackson que va conèixer durant un viatge amb vaixell des de França a Amèrica, i encara que a penes van passar tres anys fins que Morse va presentar el seu primer telègraf elèctric, va caldre esperar alguna cosa més perquè l’enviament de missatges fos una realitat.

El sistema va arribar a Espanya en 1857 i va trigar uns anys a estendre’s per totes les capitals de província, excepte les illes Canàries, que van haver d’esperar fins a la dècada de 1880. Anys després, una vegada que el telegrama ja ha superat amb escreix el segle de vida i ha demostrat la seva eficàcia en l’enviament i recepció de textos urgents, algunes companyies postals tan destacades com la nord-americana Western Union i l’austríaca Telekom Àustria han decidit posar fi a aquest servei degut al descens en el nombre d’usuaris per l’aparició de formes més immediates de comunicació. El desenvolupament de les noves tecnologies ha contribuït de manera determinant en aquesta decisió.

En el cas d’Espanya, segons dades de Correus, en 1975 es van enviar un total de 20.399 telegrames, un nombre considerable d’enviaments que, no obstant això, amb el pas dels anys ha experimentat acusats descensos, tal com demostra el següent quadre:

ANY19911995199920002001200220032004
NÚMERO TOTAL12.55011.08610.34810.1406.3766.7785.6654.334

“Encara s’envien un nombre considerable de telegrames, encara que és cert que s’ha experimentat una notable reducció dels usuaris. El major descens s’ha registrat fonamentalment en l’enviament de telegrames per part de particulars”, explica Alicia Sastre.