Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Televisió Digital Terrestre de Proximitat

Els canals locals històrics sense ànim de lucre tenen l'oportunitat de mantenir l'emissió en la TDT
Per jordi 14 de agost de 2009
Img tdttp portada
Imagen: Steve Jurvetson

Tele Cardedeu és una emissora de televisió local que cobreix lazona del Montseny, un conjunt de pobles boscosos i ruralsal voltant d’un gran massís muntanyenc en el nord-est de la provínciade Barcelona. Pionera de la televisió local a Espanya, la seva emissióha passat per nombroses aventures, amenaces i visites de lesautoritats competents. Després de 25 anys, està en un marc d’alegalitatque li permet funcionar, però sense regulacions nigaranties. En una situació similar es troba Tele-K, unacombativa televisió del madrileny barri de Vallecas. Ara,gràcies a un Reial decret podran aspirar a ser una figura dins de laTDT regulada per llei i amb llicències renovables cada cinc anys.

L’arribada de la TDTsuposa una reordenació de l’espectre. radiotelevisivo i la concessió de desenes de nous canals. Això haprovocat que algunes televisions locals de llarga tradició en les sevesàrees d’influència perdessin les seves llicències per diferents causes.Ara algunes d’elles tenen una segona oportunitat dins de laLleid’Impuls de la Societat de la Informació, que contemplaque puguin mantenir l’emissió en digital per les seves condicions especials i la seva influència social.

L’apagada analògica va començar a executar-se el mes de juny passat en la seva primera fase. Va afectar cinc milions d’usuaris. Per a finals d’any, se sumaran nou milions més, fins a implicar a tot elpaís a l’abril de 2010. Per a llavors, els usuaris podran accedir anous canals de televisió, tant nacionals com autonòmics ilocals. No obstant això, dins del pla que regula la TDT, el Governha desenvolupat un Reial decret específic per a la denominada“televisió de proximitat sense ànim de lucre”.

No podran incloure publicitat ni televenda, encara que s’admet el patrocini dels programes que conformin la graella de televisió

Conegudes com a Televisió Digital Terrestre de Proximitat (TDTP), es diferencien de les cadenes comercials que han d’estar dirigides a comunitats locals i emetre per una raó d’interès cultural, social, ètnic o educatiu. Per a això, el nou pla aprovat per l’Executiu, dins del reglament que indicarà com ha d’aplicar-se la nova llei, els atorga un canal digital entre els serveis de TDT que es trobin disponibles en la seva zona de cobertura.

Una reivindicació històrica

Les televisions de proximitat són una realitat que, en algunscasos, emet des de fa diverses dècades de forma alegal a Espanya. Quan es va realitzar el repartiment de llicències de TDT nacionals, regionals i locals, moltes televisions locals que retransmetien en barris o àrees geogràfiques molt limitades, van ser ignorades.

No obstant això, una esmena aprovada al Senat en 2007, davant lesprotestes que va generar la seva exclusió, va permetre que la Llei d’Impuls dela Societat de la Informació reconegués a una vintena de televisions locals històriques a Espanya, com a Tele K a Madrid i TVCardedeu a Catalunya, una opció d’emetre mitjançant TDT.

Els serveis de televisió de proximitat sense ànim delucre es prestaran com una concesiòn administrativa especial queserà regulada i renovada per la comunitat autònoma a la qualcorrespongui la cadena. Les candidates a una de les llicències, per part seva, han de demostrar l’absència d’ànim de lucre, la seva voluntat social i el seu compliment dels requisits que els exigeix la Lleide Televisió Local per Ondas Terrestres.

Condicions per a obtenir una llicència

La concessió s’atorgarà per un termini de cinc anys i podràser renovada fins a tres ocasions, sempre que no s’haginmodificat els objectius de les televisions i no es perjudiqui larecepció dels serveis de difusió comercial amb els qualscoincideixin en la zona de cobertura on estiguin situats.

Segons el Reial decret que les autoritza, l’audiència no ha de ser la meta final d’aquestes televisions

La normativa contempla els diferents requisits tècnics, com la potència radiada, la zona de servei i cobertura o l’emplaçament de les estacions transmisoras per a garantir la cobertura a la zona permesa, sense causar interferències a altres senyals pròxims dins de l’espectre radioelèctric. Ademas,l’entitat responsable de la cadena no podrà ser titular directa niindirecta de cap altra concessió de televisió en qualsevolcobertura atorgada per l’Administració que correspongui.

Respecte als continguts, la llei estableix que el canal detelevisió en proximitat haurà de difondre’ls sempre enobert. La seva programació estarà composta per temes originalsvinculats a la zona i comunitat a la qual van dirigits i nopodrà incloure publicitat ni televenda, encara que s’admet el patrocini dels diferents programes que conformin la graella. Per tant, l’audiència no ha de ser la meta final d’aquestes televisions, sinó treballar per als espectadors als quals es dirigeixen, amb la finalitat de cuidar els seus interessos generals.

Naixement a Europa

La Unió Europea manca d’una política homogènia per a regular aquest tipus de televisions

Europa compta amb centenars de televisions de proximitatdirigides a tota mena de comunitats, des de llengües minoritàries a zonesurbanes concretes. No obstant això, manca d’una políticahomogènia per a regular-les i, a vegades, són substituïdes per canals locals comercials dins del pla de transició de la televisió digital, que es realitza a la Unió Europea.

El nom de “televisió de proximitat”, segons algunsexperts, prové del canal públic francès France 3, que a principis de els anys 90 del passat segle va realitzar unaexpansió de forma descentralitzada, amb desconnexionsinformatives diàries. Aquest nom va ser utilitzat per a marcar una oferta regional diferenciada, que s’emetia a cada gran ciutat opoblació de les diferents províncies del país.