Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Maquinari

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Televisors connectats a la Xarxa

Els fabricants segueixen millorant els seus models per incloure eines d'Internet com el xat, el correu electrònic o els vídeos compartits

img_newtv portada

El televisor de tota la vida està en un moment de renovació i redefinició. Les pantalles són cada vegada més àmplies, lleugeres i primes: la tecnologia ha avançat molt des que, en 1992, Fujitsu va presentar el seu primer monitor pla en color, de 21 polzades, o des que Pioneer va començar a vendre al públic la primera pantalla de plasma en 1997. Ara, el següent pas és incorporar a la televisió un mòdem que la connecti a la Xarxa.

Img

De manera molt pausada
al principi, i amb més força en els últims anys,
la nova tecnologia del “pla” ha acabat per
enterrar al vell tub catòdic, aquest que obligava a
muntar aparells grans com a mitja rentadora i que quan es
espatllava feia que fos millor canviar de televisor. La pantalla plana, LCD o plasma, ha
triomfat
. I la tendència a l’extrema primesa continua.
En la recent Fira Electrònica de Berlín (IFA 2008),
una empresa ja va presentar un nou model de pantalla de cristall líquid
de menys d’un centímetre d’ample.

A més,
el progressiu abaratiment i les millores tecnològiques han permès
augmentar la superfície disponible: avui són freqüents, com a grandària
estàndard en les llars, pantalles de plasma de 37 polzades
(94 centímetres). Però les hi ha molt majors: en el Consumer
Electronics Xou de Las Vegas d’aquest any es va poder veure un
model de Panasonic de 150 polzades (3,81 metres).

Sense
cables, en alta definició i amb ADSL

Segons la tendència actual, els nous televisors no tindran més cable que el que serveix per rebre l’electricitat. Totes les altres funcions (altaveus, per exemple) se serveixen de tecnologies sense fils com Bluetooth.
Una altra opció disponible, que desenganxa lentament en països com Estats Units o Regne Unit, és la televisió d’alta definició (HDTV). Així, per exemple, la britànica BBC ja ofereix canals esportius o d’història que aprofiten plenament la qualitat d’imatge (tan real que sembla feta en 3D) per la seva alta definició.

LG ha presentat diversos models de televisor que permeten rebre imatges des del mòbil

Els televisors reben continguts ja de diferents canals: les
ones hertzianas que arriben a les antenes (la tele de tota la vida); la TDT,
que arriba també a les antenes però exigeix un descodificador;
el satèl·lit (com a Digital+ i altres serveis); el cable (com
ONO o Telecable); l’ADSL (com Imagenio, de Telefónica)…

Però gens d’això sembla bastant en uns temps en els quals
Internet i els ordinadors, grans centres d’oci multimèdia, deixen menys temps als usuaris per passar
enfront del televisor. No obstant això, els fabricants no semblen
disposats a donar el seu braç a torçar; treballen contrarellotge para
oferir noves funcionalitats. Empreses com a LG han presentat
recentment models de televisor que permeten rebre imatges
des del mòbil directament a la pantalla.

Intel vol ficar-se en la tele

I
hi ha moviments encara més importants en la indústria.
Així, Eric Kim, el gerent del major fabricant de processadors
del món (Intel), va anunciar recentment en Sant Francisco
(Estats Units) la seva intenció de portar Internet als
televisors. La idea és utilitzar el nou processador d’Intel, el CE
1300 (Canmore). Aquest nou xip, pensat especialment para
electrodomèstics, permet imatges d’alta definició,
gràfics 3D i àudio amb qualitat de “cinema a casa”.

Intel treballa amb Yahoo! en el desenvolupament de petites aplicacions interactives per a canals de televisió

Para
treure-li el major rendiment possible, Intel treballa amb el portal de
Internet Yahoo! en el desenvolupament de “TV-ginys”, petites
aplicacions interactives per a canals de televisió. La idea
és que els usuaris puguin fer front al televisor bona part de
les coses que fan davant de l’ordinador: xatejar mentre veuen
la tele, veure vídeos de YouTube, enviar emails, rebre
notícies personalitzades…

En
aquest model, Intel posaria el processador i Yahoo! el programari.
A més, s’unirien fabricants com Samsung o Toshiba,
que serien els qui finalment comercialitzarien aquests
televisors. Els nous models podrien estar llests a
finals d’aquest any 2008 o en la primera meitat de 2009, segons
Eric Kim. La idea per als fabricants de televisors sembla clara:
si no pots amb el teu enemic (Internet), uneix-te a ell.

WebTV, un antecedent que mai va prosperar

Clarque el concepte no és nou. Fa més d’una dècada, en1995, ja va sorgir el primer model de “ordinador dedicat” (unaespècie de descodificador) que pretenia convertir eltelevisor en un ordinador: WebTV. Atès que encara pocagent tenia un PC però tothom tenia tele,bastava amb convertir aquesta en una màquina capaç denavegar per la Xarxa per reunir el millor de tots dos mons.

Fa més d’una dècada ja va sorgir el primer model d’aparell que pretenia convertir el televisor en un PC

Laidea semblava tan potent, i va generar tant soroll enels mitjans, que en 1997 una aliança formada per Microsoft, Intel i Compaqva comprar al fabricant original de la WebTV (WebTV Networks) per425 milions de dòlars. Finalment, en 2001, Microsoft Networks es va fer amb les regnes delprojecte en exclusiva.

Però aquest producte mai va prosperar. Per començar, l’actituddels televidents davant el televisor sol ser passiva, mentre quel’ordinador exigeix interactivitat constant. Però, sobretot, lesdues tecnologies són totalment diferents. Una va néixer a mitjansegle XX i es basava en l’electrònica, enl’emissió i recepció d’ones. L’altra se centra enel constant intercanvi de paquets de dades. Es poden unir, sí, però el cost de fer-ho és altíssim i els resultats no gaire bons.

Així,per posar un exemple, els televisors utilitzen una resolucióde 560 píxels d’ample, mentre que els ordinadors usencomunament 800 x 600 píxels. Per resoldre-ho, calia realitzarun “nyap tecnològic”. Iconstantment sorgien milers de problemes similars, la qual cosaencaria el producte. Mentre aquest híbrid no acabava de desenvolupar-se de forma satisfactòria (en paraules d’un analista de l’època,resultava “com el cotxe-vaixell”, interessant com a concepte peròque, en la realitat, navega com un acte i circula per la carreteracom un buc), la resta de la indústria evolucionava agran velocitat. Cada vegada que la WebTV creia haver dominat laintegració entre televisor i Internet, la tecnologiahavia progressat i s’havia quedat obsoleta.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions