Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tipografies lliures

La 'guerra del programari' (entre el lliure i el propietari) s'estén als tipus de lletra; enfront dels clàssics, amb Copyright, es proposen alguns nous dels centenars que circulen per la Xarxa
Per Marta Peirano 24 de juliol de 2006

En 1996, Microsoft va llançar un projecte per a la Xarxa anomenat ‘Core fonts for the Web’. La finalitat del projecte era crear un grup unificat de fonts (tipus de lletra) ‘segures’ i lliures que poguessin ser llegides sense problemes per tots els navegadors. El paquet incloïales famílies que utilitzem tots: Arial, Comic Sans MS, Courier New, Verdana, Estafis New Roman i Webdings.

Img

L’empresa va estipularque les fonts s’alliberaven per a tota la comunitat Web i totes lesplataformes, la qual cosa explica per què els usuaris de Windows,MacOSX i Linux comparteixen la mateixa tipografia. El projecte,no obstant això, es dió per acabat a l’agost del 2002, quanaquestes fonts ja s’havien convertit en les méspopulars de la Xarxa. Encara que segueixen sent gratuïtes, totes aquestesfonts estan protegides per Copyright, la qual cosa permet el seu úsperò impedeix la seva modificació.

Segons expertscom Hakon Wium Lie (CEO d’Opera i creador de les fulles d’estilCSS), “aquesta situació atenta contra les llibertatsbàsiques de la Xarxa” i ha començat una guerra per acabaramb el monopoli de Microsoft.

Milers de tipografies lliures a la Xarxa

“Ésmés fàcil del que sona”, explica, “hi hamilers de tipografies a la Xarxa que estan a disposicióde qualsevol que vulgui usar-les”. Wium Lie vol desafiar el poder de Microsoft a la vella usanzai amb l’ajuda dels usuaris de la Xarxa; deixar d’utilitzar els seustipografies i utilitzar qualsevol de les fonts lliuresexistents, segons ell molt més variades.

El navegador podria en el futur buscar les fonts ‘TrueType’ a la mateixa Xarxa en lloc d’en l’ordinador de l’usuari

Per poder usar aquestestipografies noves, no obstant això, els ordinadors tindrienque instal·lar-les totes, una tasca impossible que es menjaria eldisc dur sense completar la missió. La solució queproposa Wium Lie és fer que el navegador busqui les fonts‘TrueType’ a la mateixa Xarxa en lloc d’en l’ordinador de l’usuari, igualque fa, entre altres coses, amb les imatges. Les novesfulles d’estil (CSS2) ja s’han implementat per llegir tipografiesdes de la Xarxa. No fa falta aixecar canonades nicanviar cap llei.

Encara que la discussióentre els tipus de lletra propietaris (protegits per llicències) iels tipus de lletra lliures porta anys sobre la taula, Wium Lie noha triat a l’atzar el moment de començar la guerra. Aquells que hanvist la beta de MSOffice 2007 diuen que Microsoft ha abandonatEstafis New Roman com a font principal en favor d’una nova trucada‘Calibri’. És una dada important.

De seguir endavant, la‘reina vermella’ de les fonts es retiraria després dedeu anys. Les fonts lliures no han pogut competir amb untipus de lletra que s’usa per defecte en pràcticament totsels editors de text i, per tant, en els impresos, llibres,formularis, etc, perquè a l’usuari no li agraden els canvis. Però,si cal canviar, l’usuari voldrà poder fer-ho en els seuspropis termes.

Img

DejaVu

La comunitat deprogramari lliure té la seva pròpia tipografia estavella: DejaVu. Estracta d’un derivat de Bitstream Vera, una família de lletres creadaper la companyia Bitstream en col·laboració amb lafundació GNOME(creada per recolzar un projecte d’entorn d’escriptoricompletament lliure i obert). La seva llicència no només permetial’ús gratuït i indiscriminat de Vera, sinó també lacreació de noves fonts a partir de l’original, acondició que portessin un nom diferent.

Vera no va arribar axopar la comunitat internacional perquè no incloïacaràcters internacionals. DejaVu, el seu descendent méspopular, s’ha convertit en la font insígnia d’Ubuntu gràcies aque reuneix la qualitat de Vera i la flexibilitat de tots els seusderivats; inclou xinès, ciríl·lic, vietnamita, braile,grec, àrab i moltes altres llengües. Probablement siguitambé adoptada com a font per defecte en FedoraXarxa Hat Linux.

El ‘boom’ de la tipografia digital, emmudit en Internet

Gràcies a la Web, enels últims anys la tipografia ha experimentatun inesperat renaixement. A la Xarxa es pot trobar de tot,des de velles glòries tipogràfiques: del deconstructivismo ruso la Bauhaus fins als tipus més populars en els anuncisamericans dels anys 50. Hi ha centenars de festivals cada anydedicats exclusivament a la tipografia i tots els estudisde disseny gràfic proven a crear nous tipus almenysuna vegada. Tot aquest genuí entusiasme no està dirigit alpaper, per qui es va crear la tipografia en primerlloc, sinó a la pantalla.

Segons JonathanHoefler, president de la prestigiosa Hoefler & Frere-Jones, lanova generació de tipógrafos estan mésinteressats en l’art que en el disseny, i la Web és el mitjàperfecte per posar a prova les seves habilitats. El paper és exigent,inclou despesa, espai, tinta i, en general, clients comercialsamb poca gana d’innovar.

El format digitalofereix totes les llibertats i cap inconvenient. Tret quemanca de la llibertat final, la més important: per molt ques’esforci un dissenyador a crear una tipografiaexquisida, el producte final es veurà diferent amb diferentsnavegadors, o serà substituït per una de les fontsoficials. En el que a tipus de lletra es refereix, la Xarxa estàdeu anys per darrere dels seus propis artesans.

Almenys una part deaquesta revolució ha arribat al paper: prou comparar lesportades dels llibres dels últims vint anys paraadonar-se que la indústria editorial s’ha beneficiatintensament de la nova ona. També s’aprecia en el dissenyindustrial, la indústria cosmètica i fins a en els anuncis.

El ‘renaixement’tipogràfic ha millorat l’aspecte del missatge i, amb ell,el missatge mateix. Irònicament, la Xarxa s’estàperdent la seva pròpia festa. Si la força acompanya a Hakon WiumLie, la Xarxa farà la seva transició de mitjà mut a sonor.Això, si la deixen.