Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tot el que entra en un USB

Les memòries USB, o dispositius d'emmagatzematge portàtil, han assumit les capacitats pròpies d'un ordinador
Per Marta Peirano 24 de novembre de 2005

Quan la primera memòria USB va arribar al mercat, els experts li van augurar un gran futur. Es tractava d’un dispositiu d’emmagatzematge de dades petit, compacte, manejable i senzill, no es ratllava ni s’omplia de pols i damunt es podia usar de clauer o de penjoll. En els últims dos anys, no obstant això, aquest petit dispositiu, gràcies a la seva creixent capacitat per a emmagatzemar llibres, documents, àudio, vídeo i programes s’ha convertit en l’ordinador personal més lleuger del món. O, com alguns ho criden, la navalla suïssa del món digital.

Qualsevol ordinador és personal

Qualsevol ordinador és personal

És habitual que tots els membres de la família comparteixin el mateix ordinador; el mateix ocorre en les oficines on es podria dir que hi ha més torns que empleats. Per a no crear conflictes de claus i permetre certa privacitat, la majoria dels sistemes operatius ofereixen la possibilitat de crear sessions diferents per a diferents usuaris. D’aquesta manera, per exemple, quan una mare moderna i executiva s’asseu a contestar el seu correu, introdueix el seu nom i contrasenya i es troba amb un ordinador diferent del que utilitzen els seus fills.

La carpeta d’usuari és la que recorda que el fons d’escriptori de la sessió és una foto de les vacances en la Gomera, que l’últim document modificat és la recepta de l’Ànec Pequín i que la contrasenya del programa de missatgeria instantània és la data del primer petó escrita a l’inrevés. En ella l’usuari guarda la llista de direccions url favorites en Firefox o Explorer i el seu historial de navegació. En resum: en aquesta carpeta està tot el que diferència a l’ordinador de l’usuari de qualsevol altre. El que poca gent sap és que tota aquesta informació ocupa molt poc espai. Tenint en compte que la majoria dels programes d’ús (client de correu, navegador, editor de textos) estan ja instal·lats en tots els ordinadors del món, n’hi ha prou amb tenir aquesta petita carpeta d’usuari guardada en una memòria USB per a convertir qualsevol ordinador en un ordinador personal.

La memòria USB, o ‘Thumbdrive’, és un sistema d’emmagatzematge equiparable a un disc dur més petit de l’habitual. Normalment s’utilitza per a portar documents, música o fotos d’un ordinador a un altre, però també pot contenir programes i fins a sistemes operatius sencers. Depenent de la seva capacitat (que avui arriba fins als vuit Gigaoctets) pot usar-se per a integrar la carpeta d’usuari en altres ordinadors amb un sistema operatiu compatible o per a instal·lar un sistema completament diferent en qualsevol ordinador. També, amb el programari adequat, es pot usar la memòria USB com a reproductor de mp3, com a àlbum de fotos o com a telèfon personal per a cridar gratis des de qualsevol part del món.

Migo Personal, sempre com a casa

Utilitzar el dispositiu emmagatzemador Migo Personal és com obrir la porta de qualsevol casa i trobar-se en la pròpia. Guarda totes les carpetes, documents i preferències d’usuari, els instal·la en el sistema de qualsevol altre ordinador compatible (amb el mateix sistema operatiu) i aprofita els programes que conté l’ordinador amfitrió per a optimitzar les seves funcions. L’experiència de l’usuari és idèntica a la qual té amb la seva pròpia màquina. El programari de Migo Personal és compatible amb Windows 2000 i Windows XP i posseeix una memòria de fins a quatre Gigaoctets.

N’hi ha prou amb tenir aquesta petita carpeta d’usuari guardada en una memòria USB per a convertir qualsevol ordinador en un ordinador personal

En començar la sessió, el sistema li demanarà a l’usuari una contrasenya. Una vegada identificat, aquest trobarà tots els documents, el fons de pantalla, la llista de favorits… Tot estarà on ho va deixar. Podrà enviar i rebre correus electrònics com si ho fes des del seu propi ordinador i podrà continuar treballant en els projectes que va deixar a la meitat. Tot això sense carregar nous programes ni escriure contrasenyes.

“La gent porta aparells portàtils caríssims damunt, però només aprofiten un quatre o cinc per cent de la seva capacitat”, comenta Jay Elliot, dissenyador de Migo per a PowerHouse Technologies Group Inc. “És molt pesat dependre de cafeteries i cibercafès per a usar l’ordinador, però comprar un portàtil per a consultar el correu, xatejar amb un amic o llegir el periòdic quan ens anem de vacances és exagerar”, opina. Elliot conclou que una memòria USB és assequible i reemplaçable; per contra, un portàtil és car, pesat, delicat i susceptible de contreure virus i revelar informació compromesa: des de contrasenyes de correu fins a la numeració de la Visa. Amb una memòria USB la protecció és molt major: quan l’usuari tanca-tanqui-concordança la sessió i retira-retiri- el dispositiu serà com si mai hagués estat allí.

Sistema operatiu portàtil

Sistema operatiu portàtil

Quan es connecta, per exemple, un Memorex U3 Traveldrive a l’ordinador, apareixen dues icones: un per a la memòria USB i un altre anomenat Sistema U3. El primer conté tota la informació d’usuari; en el segon es guarden els programes. El que tots dos apartats apareguin clarament diferenciats resulta especialment interessant quan l’usuari ha d’utilitzar un ordinador aliè que no li permet instal·lar els programes necessaris per al seu treball.

Gràcies a aquesta característica, es pot pontejar la prohibició sense danyar l’ordinador. No es tracta, no obstant això, d’una tècnica nova, sinó de la versió sofisticada i moderna d’alguna cosa que molta gent experta en tecnologia ha dut a terme anteriorment amb una memòria USB i un LiveCD.

Un LiveCD és un CD-ROM que conté un sistema operatiu. No necessita instal·lació (s’activa des del lector de CD) i té la propietat de reconèixer tots els elements que componen un ordinador (targetes de so i vídeo, dispositius perifèrics, etc) i tots els documents que hi ha en el disc dur. Normalment utilitzen el sistema operatiu Linux, que és lliure i gratuït i que es pot adquirir en botigues especialitzades i esdeveniments relacionats amb el Programari Lliure, o bé es pot descarregar directament des d’Internet.

Quan s’introdueix un LiveCD en la disquetera i es reinicia l’ordinador, el sistema operatiu ja no és el que està instal·lat en el terminal sinó el que ve en el CD. Combinat amb la memòria USB, l’usuari es limita a aprofitar el processador, les targetes i la pantalla de l’ordinador, però amb el programari de la seva elecció i les seves preferències. En acabar la seva tasca, l’usuari guarda els canvis realitzats i retira la memòria USB i el Cd-rom. En encendre de nou l’ordinador apareixerà el sistema operatiu anterior.

Aquesta tècnica, només a l’abast dels usuaris avançats, es torna senzilla amb les noves memòries USB, que accepten, a més de Linux, altres sistemes operatius més comuns. Així, la memòria USB es transforma definitivament en un ordinador lleuger i penjoll que es pot emportar en la nina al costat del rellotge, penjat del coll o entre les claus del clauer. És també una manera segura i barata d’usar qualsevol terminal en qualsevol racó del món sense preocupar-se de quin sistema operatiu utilitza o si té algun virus.

Programes que caben en una memòria USB

Programes que caben en una memòria USB

  • Navegadors. Els usuaris de Mozilla estan molt acostumats a les seves celebrades pestanyes i es tiren dels pèls quan han d’usar altres navegadors. Per a evitar el disgust dels seus seguidors, tant Mozilla com Firefox han llançat versions portables i gratuïtes. Aquestes recorden la llista de favorits i l’historial de navegació de l’usuari, perquè pugui ser usat lluny del ‘ordinador nodrissa’.
  • Correu electrònic. Mobility Email és una versió lleugera de Thunderbird, el client de correu de Mozilla. Ve amb un sistema de xifrat especial per a connectar-se directament a tots els serveis de correu online: Hotmail, Yahoo!, Gmail, MailDotCom i uns altres. Ofereix correu segur i sense instal·lacions.
  • Editor de Textos. Openoffice és l’alternativa gratuïta i lliure a Microsoft Word que part d’un projecte inicial de Sun Microsystems. Recentment, aquesta empresa va arribar a un acord amb Google per a promocionar el producte a escala global. La versió portàtil permet guardar documents en qualsevol format.
  • Antivirus. Connectar-se a un ordinador desconegut és un risc innecessari: AntiVir PersonalEdition Classic revisa convenientment tot element estrany que pretengui colar-se en la memòria USB. Encara que també es pot optar per l’Avert Stinger de McAfee.
  • Sistema operatiu. Damn Small Linux (Linux endimoniadament Petit) és el sistema operatiu més petit del món. Ocupa només 50 Megaoctets (Microsoft Windows XP pesa gairebé 10 Gigaoctets) i permet treballar amb un ordinador buit, sense disc dur. Té reproductor de música i vídeo, navegador, lector d’arxius PDF, editors de text, imatge, so, calculadora i d’altres aplicacions. És lliure i gratuït.
  • Telèfon. El model de memòria USB FlashPhone F2K conté el programa de veu per IP més popular de la Xarxa: Skype. Permet realitzar crides gratuïtes, des de qualsevol part del món, a altres ordinadors que tinguin instal·lat Skype, o fer-les a preu de ganga a qualsevol telèfon tradicional.
  • Una enciclopèdia. Tota l’enciclopèdia Brockhaus Encyclopedia cap en un sol Gigaoctet i està dissenyada per a viure en una memòria USB. Totes les definicions tenen enllaços a altres referències internes (com els hiperenlaces en la Xarxa) i el seu sistema de cerca és igual que el de Google.