Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Triar un descodificador TDT

Els preus dels descodificadors per a la televisió digital terrestre poden variar molt i convé saber què ofereixen els uns i els altres abans de decidir
Per Darío Pescador Albiach 20 de juny de 2006

A hores d’aradel Mundial,molts dels afeccionats al futbol ja sabranel que fa falta per veure la televisió digital. La comunitat deveïns ha d’instal·lar uns nous amplificadors de senyal,encara que pot conservar la mateixa antena col·lectiva. Dins de casa, espot usar el televisor analògic, però és necessariconnectar-li un aparatito de la grandària d’una caixa de puros: elfamós descodificador. El resultat és una imatge més nítida.Gols sense ‘boira’.

Img

Seguramenthi haurà qui ja tingui en la seva comunitat de veïns la instal·lacióadaptada a la televisiódigital terrestre (TDT), i també és probableque el mateix instal·lador hagi ofert als veïns undescodificador. No obstant això, els més espavilats podrancomprovar que al mercat es poden trobardescodificadors més barats.

Llavorsés quan sorgeixen els dubtes. Són iguals tots elsdescodificadors?

Què fa un descodificador?

La missiódels descodificadors és la mateixa en tots elsmodels. L’antena rep el senyal digital, composta perzeros i uns. No obstant això, el televisor de la majoria delsllars només està preparat per ‘entendre’ les onesde la televisió analògica.

Eldescodificador converteix el senyal digital en ones que elstelevisors poden processar. Però a més aporten unes altresavantatges. La transmissió digital té menys interferències, id’aquesta manera s’elimina la doble imatge (que es produeix quan lasenyal que rep l’antena és baixa) i la ‘boira’ (elgranulado de la pantalla que de vegades es produeix quan hi ha dolentesantenes).

Tambépermet transmetre més informació, amb el que hi haso envolupant, imatge en format panoràmic, varisidiomes, subtítols i opcions interactives, sempre que estiguindisponibles al canal, clar.

Img

És enaquestes prestacions on es distingeixen uns descodificadors deuns altres. Convé comprovar si el model de descodificador disposa detotes o només algunes de les funcions següents:

  • SegellDVB-T: Aquest segell indica que el descodificador és per larecepció de televisió digital terrestre, i no altracosa, com a recepció de televisió per satèl·lit.Les sigles signifiquen ‘Digital Video Broadcasting – Terrestrial’, iés la denominació oficial de la TDT.

  • Ràdio:Al costat de les emissionsde la televisió digital terrestre també es podensintonitzar algunes emissores de ràdio. No tots els descodificadorsestan preparats per rebre canals de so, els méssenzills només mostraran canals de televisió.

  • Sortidesdigitals d’àudio: Alguns descodificadors disposen d’unasortida d’àudio digital, també cridada S-PDIF, que esconnecta per mitjà d’un cable de fibra òptica a l’entradacorresponent en els sistemes de cinemaa casa. L’avantatge és que el so no perd qualitat, perquèes transmet directament en format digital. Per contra, lessortides d’àudio analògiques, més comunes, estansubjectes a pèrdues de qualitat, sorolls i interferències.

  • Euroconectores:L’habitual és que el descodificador es connecti al televisor através d’un cable euroconector, també anomenatSCART. Molts models disposen de dos d’aquestes connexions, una parael televisor i una altra per al vídeo o DVDgravador, la qual cosa permetrà gravar els programes.

  • Doblesintonitzador: Encara que el descodificador tingui dos euroconectores,en els models més senzills només es podràgravar el mateix canal que s’està veient. Per gravar uncanal i veure un altre és necessari que disposi de doble sintonitzador,alguna cosa que pocs models incorporen i que augmenta el seu preu.

  • Teletext:En la televisió digital terrestre el teletext és méscomplet que en la televisió analògica, oferintmés informació i una navegació méssenzilla. Convé assegurar-se que el descodificador disposa deaquesta funció.

  • Interactivitati segello MHP : Les sigles MHP corresponen a ‘Multimèdia HomePlataform’, un estàndard per a aplicacions interactives parala televisió. Els descodificadors compatibles podenexecutar programes Java, com per exemple jocs, aplicacionseducatives, continguts sota demanda, comerç electrònic,guies de programació, etcètera. Per a moltes deaquestes aplicacions és necessària una comunicació deldescodificador amb l’emissora, amb la qual cosa s’arriba al capítolde les connexions.

Connexions amb l’exterior

Elsdescodificadors més complets disposen d’una connexióper comunicar-se amb l’exterior, bé sigui per a les aplicacionsinteractives abans esmentades, o bé per actualitzar el seu sistema(‘firmware’) connectant-se a través d’Internet. Hi hadiverses opcions, entre les quals estan la connexió dexarxa, per connectar el descodificador a un encaminador ADSL, per exemple;la connexió RS-232 per connectar-ho a un mòdemtelefònic, i en el cas dels models que incorporen elmòdem, una connexió per a la línia telefònica.

Disc dur

Per gravar un canal i veure un altre és necessari que disposi de doble sintonitzador, alguna cosa que pocs models incorporen i que augmenta el seu preu

Elsmodels més avançats de descodificadors incorporen un discdur que permet gravar desenes i fins i tot centenars d’hores deprogramació. No fan mancada cintes ni discos. En aquestsmodels és habitual l’ús d’una guia de programacióinteractiva, que permet programar què emissions es gravaran.A més amb ells es pot fer ‘estafi-shifting’, que consisteixa gravar el programa al mateix temps que s’està veient parapoder fer pauses i recuperar l’emissió en el lloc on esva deixar, o veure el programa amb uns minuts de retard respecte ala seva hora d’emissió i passar els anuncis amb l’avanç ràpid.

Interfície d’usuari

No semblaimportant a l’hora de la compra, però un descodificador difícilde manejar pot resultar molt frustrant. Convé demanar unademostració, comprovar que els menús són senzills iel comandament a distància còmode, i sobretot, que les opcionsapareguin en espanyol.