La fotografiadigital tal vegada sigui el més complex de tots els àmbits que abasten lesnoves tecnologies. En ell conviuen sistemes diferents ques’entremesclen per a crear híbrids amb les més variadesfuncionalitats. Triar un model en aquest context no éssenzill i menys si es té en compte que les diferències de preusentre les diverses tecnologies poden resultar abismals.És fonamental tenir clar l’ús que es donarà a lacambra.
Imatge: David Goehring
El primer requisit abansde comprarqualsevol càmera digital és no fixar-se únicament en elnombre de megapíxels de resolució del dispositiu enqüestió. No és una dada que aporti res especial i, fins i tot, unexcés de resolució pot perjudicar la imatge captada. Comreferència, deu megapíxels és suficient, ja que xifres superiors es destinen per a fotografies que es vulguin imprimir en un pòster o col·locar en una tanca publicitària.
El regne de les càmeres compactes
Si es vol una cambraper a fer fotografies ocasionals i retrats familiars que esguardaran en un disc dur o es penjaran en una xarxa social, blog oservei d’àlbums en Internet, l’opció adequada és comprar una càmeracompacta de rang mitjà, que pot costar entre 200 i 300 euros. Són models populars, com els de la gamma Ixus de Cànon, solvents icòmodes de portar, donat la seva petita grandària. La resolució és suficient i compten amb una sèrie d’opcions predeterminades per a obtenirimatges de qualitat acceptable.
Les càmeres compactes són idònies per a persones majors o unes altres que prefereixen no carregar ambpes i no desitgen aparells complicats en excés. Permeten tenirsempre a mà un dispositiu per a prendre bones captures.
Si es desitja regalar unacambra a una persona que no ha tingut abans contacte amb la fotografiadigital, també convé optar per una compacta. Son la forma més barata i senzilla de conèixer aquests models sense necessitat d’aprendre conceptes complexos. Si la persona té interès per ampliar els seus coneixements tècnics i les utilitats de la cambra, podrà adquirir un model de major qualitat, encara que més car.
Si es tenen certesambicions artístiques però no es vol gastar massa diners, o noes desitja adquirir majors coneixements tècnics, el rang decàmeres compactes avançades són una elecció encertada. Encara que el seu preu és superior, destaquen per una majorqualitat òptica i millors sensors i estabilitzadors d’imatge. El seucost mitjà puja uns 200 euros, però amb pràctica es poden aconseguir fotografies per a imprimir i emmarcar.
La lliga de les rèflex
Si es desitja millorar ies té vocació per la fotografia, s’ha d’apostar pels modelsque permeten intercanviar la part òptica. Això implicaadquirir coneixements d’òptica i de programes de retocdigital, ja que la imatge es podrà editar per a millorar-la. Tambésuposa una inversió monetària superior. D’altra banda, pesen bastantmés que les compactes i poden resultar incòmodes en transportar-les.
Si es disposa depressupost suficient, l’opció adequada són les rèflex digitals d’última generació. És possible comprar per separat el cos de l’òptica-la qual es diferencia de les òptiques analògiques que es potmanejar de manera elèctrica- per a després triar el disseny que més convingui.A més, aquestes cambres compten amb nombroses prestacions, com una bonapantalla en alta definició per a veure les captures, controls automàtics i manuals perquè l’usuari determini els paràmetres, sensors més grans i de qualitat superior, visorsòptics, etc.
Els models amb un preu inferior a 1.500 euros són menys interessants. Laopció econòmica consisteix a comprar el cos i buscar després unaòptica assequible o bé optar pel rang baix de les càmeres rèflex,amb models a preus similars als de lescompactes avançades. És el cas dels models Nikon D3000 o D5000.
Paràmetres òptics
En adquirir l’òpticaconvé estudiar si els seus paràmetres s’adapten tant a la mena de fotoque es desitja fer com al cos de cambra al qual s’assemblarà. Els mateixos es poden llegir en la part frontal de la lent. Un rangfocal -es mesura en mil·límetres- amb els valors baixos és idoni per afotos panoràmiques. Si en canvi aquests són més alts, l’òptica és útilper a capturar imatges d’objectes llunyans. El zoom òptic -no confondre amb el zoom digital-, que s’indica amb un número seguit del signe“x”, representa el nivell d’acostament que aconsegueix l’objectiu i estàen relació directa amb el rang focal. Com més ampli sigui aquestúltim, major serà el nombre d’augments del zoom.
Un altre valor imprescindible és el valor “f” de la sensibilitat lumínica. Quant menor sigui-no hi ha res més baix que 1.2-, major sensibilitat tindrà l’òptica.En funció del sensor del qual es disposi en elcos de cambra, es precisarà d’un valor o un altre. Interessarà jugar ambmenys sensibilitat lumínica si el sensor és molt gran -perquè lescaptures no tinguin excés de llum i, per tant, de soroll-. Si elsvalors de “f ” són molt elevats i el sensor poc sensible, la càmera trigarà més temps a captar llum per a la imatge i es notaran en ella els tremolors, per la qual cosa convindrà usar un trípode en condicions de baixa lluminositat.
Una tercera alternativasón les noves cambres conegudescom a híbrides, perquè tenen una grandària i un pes pròxim al d’unacompacta però és possible intercanviar l’òptica, d’unaqualitat millor que la de les compactes. El seu avantatge principal és que sóncòmodes de transportar, sense perdre qualitat en excés respecte a lesrèflex, si bé el seu preu a vegades es dispara, sobretot, encomparació amb les rèflex de gamma baixa. Moltes d’elles utilitzen la tecnologia SLT de mirall translúcid.
Un altre inconvenient de les càmeres híbrides és l’escassa oferta d’òptiques intercanviables, especialment, perquè es manca d’un acord unànime entre fabricants. Un consorci del qual formen part Olympus, Kodak, Leica, Fuji, Panasonic,Sanyo i Sigma fabrica alguns models compatibles, mentre que Sony iSamsung, que aposten fort i amb èxit per aquest estàndard, han createls seus propis formats.
