Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Maquinari

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Triar una ‘webcam’

Per mantenir videoconferències, observar racons allunyats del món, mostrar intimitats... l'ús de les càmeres web està cada vegada més estès.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 11deJuliolde2005

Img

Amb la proliferació de connexions de banda ampla i l’auge de la comunicació instantània, les càmeres web estan guanyant sencers. Cada vegada són més les persones que empren aquests senzills perifèrics per millorar la seva experiència en els xats, mantenir un contacte més proper i econòmic amb família i amics en la distància, accedir a les cada vegada més en voga pàgines de contactes que admeten videoconferències, visitar altres llocs a milers de quilòmetres des de la computadora o mostrar al món els seus extravagancias -abunden les pàgines en les quals internautes mantenen permanentment connectades les seves webcams, apuntant al seu aquari de peixos de colors, el seu carrer o fins i tot al taxi que condueixen-.

Com triar la càmera adequada?

Qualsevol que sigui l’ús que se li vagi a donar, és convenient conèixer les peculiaritats de les diferents càmeres existents al mercat per encertar amb la més indicada per a les nostres necessitats.


  • El primer és comprovar que la webcam és compatible amb les capacitats, ports de connexió (a hores d’ara hauria de ser com a mínim USB 2.0, preferiblement firewire) i sistema operatiu de la nostra computadora personal. Afortunadament no solen uns perifèrics molt exigents.
  • És interessant observar la seva capacitat de moviment (les cal rotan fins a 360 graus i que es poden orientar amb facilitat a dalt i a baix) i la seva agarri. Per encertar en aquest terreny cal saber primer on es va a col·locar. No és el mateix situar-la sobre un monitor pla que damunt de la CPU.
  • Resolució. Òbviament, serà millor quanta més resolució tingui. Per enviar vídeo el mínim recomanable és 320×240 píxels; l’ideal 640×480. I d’aquí per a dalt (si es pretén capturar fotografies serà necessària més resolució). La qualitat de la imatge dependrà directament d’aquesta característica, juntament amb la velocitat.
  • Velocitat de refresc, o nombre d’imatges per segon que és capaç de capturar i mostrar. Quanta major sigui, millor mostrarà el moviment. El mínim és 15 frames per segon o fps.
  • El sensor d’imatge també és important, ja que permetrà capturar la imatge en diferents condicions d’il·luminació; l’equivalent als rodets en les càmeres de fotos analògiques.
    El més usual i recomanable avui dia és CCD (Changed Couple Device). També es troben moltes amb sensor CMOS (Complementary Metall Oxidi Semiconductor), que és més barat i consumeix menys energia, però produeix més soroll.
  • Capacitat per capturar fotografies, és a dir, d’exercir de càmera digital. Pràcticament totes les webcams permeten congelar una imatge, però això dista molt de poder independitzar-la de l’ordinador i portar-la a una excursió per fer fotos. Si es desitja un híbrid semblant haurà d’estar preparat per emmagatzemar el gravat, ja que la majoria de les webcams pures es limiten a enviar-ho a la computadora. És molt recomanable també que compti amb flaix i amb una òptica raonable.
  • Les cal incorporen micròfon, la qual cosa facilita mantenir videoconferències amb ‘menys atuells’ en l’escriptori, però no resulta en absolut imprescindible.
  • Abunden cada vegada més les webcams sense fils. El seu preu puja, però pot merèixer la pena amb tal d’eliminar molests cables.
  • Finalment, és important valorar el programari que l’acompanya. Les cal porten poc més que els drivers, però en canvi hi ha algunes que venen acompanyades de programes molt interessants, per exemple d’enregistrament i edició de vídeo o de reconeixement de moviment.

Portals i cercadors de càmeres

La Xarxa està plagada d’aquestes petites finestres al món. Gràcies a elles es poden visitar els llocs més representatius d’altres països: museus, zoològics, llocs paradisíacos, vistes des dels satèl·lits que hi ha a l’espai … fins i tot és possible vigilar com avancen les obres de demolició de l’edifici Windsord.

Per recórrer el món d’aquesta manera existeixen portals i cercadors especialitzats molt recomanables com: www.earthcam.com, amb dotze categories de càmeres; www.webcam-index.com, amb un sistema de cerca basat en un mapa interactiu del món; www.webcamsearch.com, amb més de 42.000 webcams gratuïtes, i OjoTV, en castellà.

Des de la llista de carrers de Paginasamarillas.es es pot accedir a les webcams que vigilen els principals carrers de Barcelona, Bilabao, Madrid, Las Palmas, Sevilla i València per comprovar l’estat del tràfic.

EyeToy, la ‘webcam’ per jugar
Img eyetoykineticcaptura

No només hi ha càmeres per a la computadores personals, també hi ha una molt especial pensada per la PlayStation 2. Parlem de l’EyeToy , una petita camarita USB que compleix el vell somni d’introduir als jugadors dins del mateix joc.

Amb aquest perifèric i amb alguns dels videojocs que ho suporten, l’usuari es veurà a si mateix dins del televisor. Està preparada per capturar els seus moviments, de tal manera que, per exemple, en un joc de lluita estarà emprant les seves pròpies mans contra els seus adversaris. Les seves aplicacions potencials són moltes. De moment a la tardor es llançarà EyeToy: Kinetic, un producte elaborat amb Nike Motionworks per fer exercici enfront de la pantalla.

Una breu història

Sembla ser que la primera webcam va néixer allà per 1991, en la prehistòria d’Internet i la informàtica de consum, de la mà d’un informàtic de la Universitat de Cambridge que estava fart de baixar escales a la recerca de cafè i trobar-se amb que ja no quedava gens. Per evitar-ho, va connectar una càmera de vídeo a una computadora.

Però la primera persona a aconseguir la fama gràcies a les webcams, i de pas a donar-les-hi a conèixer a moltes persones, va ser Jenny. Aquesta jove dissenyadora va decidir en 1996 començar a retransmetre la seva vida en directe, durant les 24 hores del dia, des de la pàgina Jennicam.org. En aquell moment, lluny encara els grans germans televisius i amb Internet iniciant el seu apogeu, va aconseguir una gran popularitat internacional en poc temps. En 2003 es va retirar, però encara persisteixen clubs online de fans.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions