Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Triar uns auriculars

La qualitat d'aquest perifèric, imprescindible per a gaudir de la música en moviment, depèn de diversos factors
Per Benyi Arregocés Carrere 16 de desembre de 2009
Img auriculares
Imagen: Cristina L. F

Els auriculars s’han convertit enpart de laiconografia urbana. Van ser companys inseparables del “Walkman” amb cintes de casset, van acompanyar al “Discman” i avui dia han acabat amb reproductors portàtils especialitzats, com l’iPod, o amb els telèfons mòbils que han incorporat la possibilitat de reproduir MP3. Hi ha diferents models i preus, en funció de la qualitat del so que es reprodueix.

Grans o petits?

En el mercat es poden trobar diversos tipus d’auriculars. Els més petits o intrauriculares, que s’introdueixen en l’orella, són els més habituals i es comercialitzen juntament amb un gran nombre de reproductors d’MP3 i mòbils.

Ocupen molt poc espai, mentre s’usen com si romanen plegats, i són discrets. El so que aconsegueixen, no obstant això, manca de gran qualitat, sobretot en la reproducció de notes greus, i amb freqüència no aïllen a l’oïdor dels sorolls que provinguin de l’entorn.

Entre els models intrauriculares, els denominats “in-ear” compten amb taps

És freqüent viatjar en un autobús o en un vagó de metre on, encara que una persona escolti una cançó amb auriculars, aquesta se sent en tot l’espai amb un volum elevat. El propi so ambient obliga a elevar-ho per a distingirla música, per la qual cosa es considera que els auriculars no compleixen la seva missió: només ha d’escoltar l’usuari.

Entre els models intrauriculares, els denominats “in-ear” compten amb taps, de silicona o escuma compacta, similars als convencionals. Aquests dispositius s’introdueixen dins de l’oïda, milloren l’aïllament i, per tant, la reproducció dels sons.

Auriculars circumaurales i supra-aurals

/imgs/2009/12/auriculares2.jpg

Els auriculars més grans es denominen circumaurales. Els locutors de ràdio i els discjòqueis els utilitzen amb assiduïtat i, encara que resulten bastant més aparatosos, garanteixen una millor escolta i qualitat de la música i de l’àudio reproduït.

Els coneguts “cascos” aconsegueixen que a la persona no el molestin els sorolls externs, perquè envolten i cobreixen les orelles per complet. D’aquesta manera, el volum pot ser menor i, al mateix temps, els qui estiguin al voltant no escolten cap so. Permeten viatjar en transport públic sense molestar.

Grans o petits?

Els auriculars supra-auralsconstitueixen un tipusintermedi entre els dos models citats. Cobreixen l’orella ambun coixinet, però no per complet. Són més habituals que elscircumaurales per a equips domèstics i també més lleugers. El so que s’aconsegueix és millor que el del sistemaintra-auricular i es diferencia del circumaural perquè es percep més pròxim.

Elspreus delsauriculars varien entre 5 i 300 euros, si bé es podentrobar dissenys de qualitat mitjana a preus que no superen els 50 euros.En general, els auriculars que es comercialitzen amb els reproductors portàtils de música no solen tenir molt bonaqualitat.

Oberts o tancats?

Els auriculars poden ser oberts o tancats. En el primer cas,no aïllen a l’oïdor de l’entorn i, per tant, lamúsica surt a l’exterior, la qual cosa obliga a elevarel volum per a apreciar-la en ambients sorollosos. No causen problemes en entorns silenciosos i aconsegueixen una reproducció més fidel,sobretot si són circumaurales, perquè no “empresonen” el so enles orelles de l’oïdor. Si els cascos són tancats, es podrà gaudir de la música amb un volum més baix i major seguretat per a les oïdes, perquè a penes es perceben els sorolls de voltant.

Els models oberts no aïllen a l’oïdor de l’entorn i, per tant, la música surt cap a l’exterior

Però en comprar uns auriculars hi ha altres paràmetres interessants en els quals fixar-se. La llargada delcable és un d’ells, així com la incorporació d’algun dispositiu enrollador que faciliti el plegat. D’altra banda, tant els intrauriculares com elssupra-aurals es poden trobar amb suport “clip-on”,una peça de plàstic amb forma de ganxo o patilla d’ulleres quesosté l’auricular, en lloc de les diademes característiques delssupra-aurals o circumaurales.

Cancel·lació activa de soroll

Són equips dotats amb petits micròfons que capten els sons per a després generar una ona reflectida

Alguns dissenys combaten sons no desitjats, gràcies a una tècnica curiosa paral·lela a l’aïllament que es cregui amb elements físics. Es denomina cancel·lació activa de soroll. Són equips dotatsamb petits micròfons que capten l’àudio per a desprésgenerar una ona reflectida que, a efectes pràctics, atenua en gran manera el soroll.

Aquests equips són adequats en entorns acostumats a nivells alts de decibels, com a avionso trens. Alguns usuaris afirmen que si s’utilitza aquesta tècnica enllocs on regni el silenci, es produeix l’efecte contrari i unfeble brunzit se suma a la música.

Auriculars sense fils

Els auriculars tradicionals es connectena lafont de so a través d’un cable. Els més moderns aprofitenla digitalització de la música per a connectar-se de manerasense fil, sense perdre un àpex de qualitat. Això a més aportamobilitat a l’usuari, que no depèn de cables i potmoure’s sense impediments.

L’únic inconvenient dels dissenys sense fils pot residir en les bateries, que obliguen a recarregar-los quan es consumeixen

Perquè aquesta funció sigui possible es recorre al Bluetooth, unatecnologia l’abast de la qual a penes arriba a unadesena de metres, o el wifi, que proporciona una cobertura major imés possibilitats de moviment. Es venen amb adaptadors alsconnectors estàndard i als sistemes propietaris d’algunsreproductors portàtils.

L’únic inconvenient dels dissenys sense fils potresidir en les bateries, que obliguen a recarregar-los quan es consumeixen(amb terminis entorn de deu hores d’escolta) i es perdmobilitat durant un lapse d’unes dues hores, el temps que triguen a recarregar-se.

Igual que s’ha establert amb elconnector per a carregar els mòbils, estandarditzat perquè en el futur serveixi per a terminals d’altres marques, es preveu que ocorri el mateix en2012 amb els connectors dels auriculars sense fils.

Auriculars amb micròfon

Oberts o tancats?

Una opció més són els auriculars amb micròfon, similars als de telefonistes o locutors de ràdio. Amb l’extensió de la VoIP i la possibilitat de cridar per Internet a través de Skype, o el protocol SIP, s’ha popularitzat la demanda d’aquesta mena de perifèrics entre els usuaris domèstics. Resulta méscòmode que emprar un auricular i un micròfon per separat, ievita els possibles acoblis de so si s’empressin els altaveus.

En el cas dels intrauriculares, solenconfigurar-se per a una sola orella, mentre que el micròfon neix delpropi auricular. Aquesta alternativa és la més pràctica per a utilitzar amb un portàtil i constitueixen una bona opció per a totesles persones que, per motius laborals, han de cridar ambfreqüència. Permet tenir totes dues mans lliures i anotar sensefer malabarismes amb el coll i l’espatlla.