Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Trucs per optimitzar Ubuntu

Diverses configuracions poden millorar l'ús d'aquesta popular distribució de Linux
Per Benyi Arregocés Carrere 3 de febrer de 2009
Img optimaubuntu portada
Imagen: Zone41

Ubuntu s’ha convertit en la distribucióde Linux més popular dels últims anys i, comtot sistema operatiu, requereix certes modificacions perafinar-se i posar-se a punt. Moltes d’elles serveixen tambéper a altres distribucions de Linux.

Ubuntu incorpora per defecte una gran quantitat deprogrames, com és habitual al món Linux. No obstant això, tambéresulta interessant instal·lar uns altres que es troben disponibles. Elprocés resulta molt senzill a través del menú gràficd’Aplicacions/Afegir “i llevar”, on espot rastrejar entre tots els possibles i llegir un resum del seucomesa.

Per exemple,resulta recomanable instal·lar un tallafocscom Firestarter, que protegeix a l’usuari de possibles intromissionsdurant la seva navegació. A més, permet establir quèprogrames es poden connectar a la Xarxa i quins no. Uns altresprogrames destacats són 7-Zip,que comprimeix i descomprimeix en diversos formats, els reproductorsmultimèdia Mplayer i VLC i uns altres més específics comKino, per editar vídeo, o Audacity per muntar àudio.

Optimitzarels aspectes gràfics

En l’ús diari pot resultar interessant paraestalviar temps deshabilitar la pantalla d’inici que sol·licita elnom d’usuari i contrasenya. Per raons de seguretat, aixònomés hauria de fer-se en cas que l’ordinador forafix i ho utilitzés una única persona. S’ha de seguir lasegüent ruta: “Sistema/Administració/Finestra d’entrada” i enla pestanya “Seguretat” cal marcar l’opció“Activar entrada automàtica” i triar el nom delusuari en qüestió.

En l’ús diari pot resultar interessant per estalviar temps deshabilitar la pantalla d’inici que sol·licita el nom d’usuari i contrasenya

Per defecte, el navegador d’arxius d’Ubuntuprevisualiza documents, imatges i continguts audiovisuals.Com a conseqüència, consumeix bastants recursos en aquesta tasca. Es potestablir que no els mostri per endavant si es fa clic a “Editar”en qualsevol de les carpetes de l’ordinador, després “Preferències”,i “Vista Prèvia”. En aquest lloc es pot establir “Mai”a cadascun dels tipus d’arxiu perquè navegar sigui mésàgil, sobretot quan s’obren carpetes repletes defotografies.

Ubuntu compta amb diversos efectes que mostrencanvis d’escriptori espectaculars, igual que realitza WindowsVista. Cada usuari pot decidir si li interessen aquests efectes oprefereix apostar per la possibilitat que tot el sistema vagi mésràpid, encara que l’aparença sigui més sòbria. Laconfiguració d’aquest aspecte es troba en la ruta“Sistema/Preferències/Aparença/Efectes Visuals” i perdefecte està activat en la meitat, entre els efectes mésatractius i l’aposta més austera.

Códec multimèdia

Ubuntu no incorpora per defecte els códecque permeten reproduir formats d’àudio i vídeo tanpopulars com el MP3, per la senzilla raó que no s’hanprogramat amb codi lliure. Ara bé, es poden afegiramb facilitat si a “Afegir i llevar” es busca“Ubuntu Restricted Extres” i s’instal·la. Amb aquest paquet,s’inclouen a més els tipus de lletra de Microsoft, l’entornJava, l’extensió que permet reproduir tecnologia flaix en el navegador, així com LLEPA, una aplicació quepermet crear arxius MP3, i el códec per reproduir discosDVD casolans.

Ubuntu no incorpora per defecte els códec que permeten reproduir formats d’àudio i vídeo tan populars com el MP3, per una senzilla raó: no s’han programat amb codi lliure

Elsdiscos DVD comercials, amb pel·lícules o contingutstelevisius, solen vendre’s xifrats. Per poder llegir-los en Ubuntuel més senzill consisteix a instal·lar els repositoris deMedibuntu, que inclouenprogramari que per raons legals o filosòfiques no s’inclouenen el sistema de Canonical, empresa propietària d’Ubuntu. Es deuobrir un terminal (“Aplicacions/Accessoris/Terminal”),pegar el següent codi en el seu interior (sense les cometes deobertura i tancament): “suo wgethttp://www.medibuntu.org/sources.list.d/hardy.list-output-document=/etc/apt/sources.list.d/medibuntu.list” idonar “a Enter” en el teclat. Convé tenir en compte que enla URL del codi s’ha de posar el sobrenom de la distribucióque s’utilitzi: “intrepid” si és la 8.10, o “hardy”si és la 8.04.

Després deaquest pas, s’afegeix la clau de xifrat GPG delrepositori amb “suo apt-get update && suo apt-getinstall medibuntu-keyring && suo apt-get update”. Enaquest moment Ubuntu pregunta si ha d’instal·lar aquests paquets senseverificació i cal respondre que sí. Unavegada instal·lat el repositori de Medibuntu, s’ha de pegar la línia:“suo apt-get install libdvdcss2”. D’altra banda, parareproduir formats que no tenen códec en Linux, com a RealÀudio, s’ha de pegar en el terminal el codi “suoapt-get install w32codecs”.

Altres ajustos a través de terminal

L’ús del terminal per configurar el PC s’allunyabastant de les rutines d’un usuari acostumat a Windows o Mac UsX. No obstant això, els fòrums i les pàgines dedicades a Ubuntu estroben repletes d’ajustos d’aquest tipus explicats pas a pasamb totes les dades que s’han d’introduir per optimitzar una tascao instal·lar amb correcció un determinat dispositiu. D’aquestamanera, aplicar els canvis es redueix a copiar i pegar sense capcomplicació. Aquestes són altres dues tasques que es podenescometre per optimitzar Ubuntu des d’un terminal:

  • Esborrar els kernel antics. Elkernel és el nucli del sistema operatiu. Amb les periòdiquesactualitzacions d’Ubuntu, resulta habitual que s’acumulin varisnuclis, perquè la distribució, per prevenció,no esborra els anteriors. Encara que no succeeix gens estrany perdisposar dels antics, cadascun d’ells ocupa uns 128 megaoctetsd’espai en el disc dur. Per eliminar-los i estalviar memòria, esha d’obrir un terminal i pegar en primer lloc aquest codi:“dpkg –get-selections | grep linux-image”. Així,es pot esbrinar què nuclis estaninstal·lats, amb numeracions com “linux-image-2.6.24-23-generic”.Sempre s’han de deixar intactes l’últim i el denominat“linux-image-generic”, que s’encarrega del procés deactualització. Els altres es poden esborrar amb estcomando: “suo aptitude purge nucli”, substituintaquesta última paraula pel nom concret del kernel que es desitja esborrar.

  • Configurar el GRUB. Si no s’hanesborrat els anteriors kernel, la instal·lació d’un noumodificarà les preferències de GRUB, el “gestor dearrencada” que s’inicia abans que els sistemes operatius ipermet seleccionar amb quin es comença a treballar. Aixònomés resulta un emprenyament quan Ubuntu i Windows comparteixenespai en un mateix ordinador i l’usuari ha triat començar perdefecte amb el programari de Microsoft, perquè el GRUB modificaràaquesta decisió.

    Abans de canviar-ho, es recomana realitzar unacòpia de seguretat del GRUB mitjançant la introducció delsegüent codi en un terminal: “suo cp/boot/grub/menu.lst /boot/grub/menu.lst.backup”. L’edicióes realitza quan es pega “suo gedit /boot/grub/menu.lst”.Això obre automàticament la fulla on estan totsles dades de configuració. S’ha de buscar la líniaon posi “default” seguit d’un nombre.

    Perquè torni a arrencar per defecte Windows oel sistema que triï l’usuari s’han d’explicar des de zero (no des deun) tots els títols de kernel que apareguin en aquesta fulla,inclosos els test de memòria i la línia “d’Uns altressistemes operatius”, fins a trobar el nombre desitjat.D’altra banda, en la línia on apareix “timeout”es pot establir el temps que roman GRUB en pantalla fins aque l’usuari decideix amb quin arrencar. Per defecte, es fixaen 10 segons. Si es busca la línia “de #hiddenmenu”i s’esborra el coixinet GRUB no irromprà en l’encèsde l’ordinador tret que l’usuari premi “Esc” en elteclat. Això pot servir quan es vulgui iniciar gairebé sempre ambel mateix sistema operatiu. Després de totes aquestes possiblesmodificacions s’ha de fer clic a guardar i tancar el document.

Configurar el panell superior

Ubuntu disposa de dues barres d’eines perdefecte. Una en la part inferior, similar a la dels Windows, ones minimitzen els programes, i una en la part superior, denominadapanell, en què se situen els accessos a tots els menús iles configuracions. Una idea pràctica consisteix a afegira aquest panell enllacis als programes més utilitzats, de manera queobrir-los sigui molt ràpid. Per fer-ho només s’ha deseleccionar el programari en el menú “Aplicacions”,punxar en el botó dret i fer clic a “Afegiraquest llançador al panell”, on es mostraran en formad’icones petites.

Si es fa clic amb el botó dret enuna part en blanc d’aquest panell superior, i després es punxa a”Afegir al panell”, es poden trobar diverses dreceresinteressants o la possibilitat d’inserir informació sobre elsistema operatiu dins del panell. Resulta útil tenira mà “Forçar el tancament”, per si alguna aplicació esbloqueja. D’aquesta manera, amb només fer clic en aquesta icona, es podràtancar qualsevol programa.