Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Trucs per optimitzar Ubuntu

Diverses configuracions poden millorar l'ús d'aquesta popular distribució de Linux

Img optimaubuntu portada Imatge: Zone41

Ubuntu s’ha convertit en la distribucióde Linux més popular dels últims anys i, comtot sistema operatiu, requereix certes modificacions perafinar-se i posar-se a punt. Moltes d’elles serveixen tambéper a altres distribucions de Linux.

Ubuntu incorpora per defecte una gran quantitat de
programes, com és habitual al món Linux. No obstant això, també
resulta interessant instal·lar uns altres que es troben disponibles. El
procés resulta molt senzill a través del menú gràfic
d’Aplicacions/Afegir “i llevar”, on es
pot rastrejar entre tots els possibles i llegir un resum del seu
comesa.

Per exemple,
resulta recomanable instal·lar un tallafocs
com Firestarter, que protegeix a l’usuari de possibles intromissions
durant la seva navegació. A més, permet establir què
programes es poden connectar a la Xarxa i quins no. Uns altres
programes destacats són 7-Zip,
que comprimeix i descomprimeix en diversos formats, els reproductors
multimèdia Mplayer i VLC i uns altres més específics com
Kino, per editar vídeo, o Audacity per muntar àudio.

Optimitzar
els aspectes gràfics

En l’ús diari pot resultar interessant para
estalviar temps deshabilitar la pantalla d’inici que sol·licita el
nom d’usuari i contrasenya. Per raons de seguretat, això
només hauria de fer-se en cas que l’ordinador fora
fix i ho utilitzés una única persona. S’ha de seguir la
següent ruta: “Sistema/Administració/Finestra d’entrada” i en
la pestanya “Seguretat” cal marcar l’opció
“Activar entrada automàtica” i triar el nom del
usuari en qüestió.

En l’ús diari pot resultar interessant per estalviar temps deshabilitar la pantalla d’inici que sol·licita el nom d’usuari i contrasenya

Per defecte, el navegador d’arxius d’Ubuntu
previsualiza documents, imatges i continguts audiovisuals.
Com a conseqüència, consumeix bastants recursos en aquesta tasca. Es pot
establir que no els mostri per endavant si es fa clic a “Editar”
en qualsevol de les carpetes de l’ordinador, després “Preferències”,
i “Vista Prèvia”. En aquest lloc es pot establir “Mai”
a cadascun dels tipus d’arxiu perquè navegar sigui més
àgil, sobretot quan s’obren carpetes repletes de
fotografies.

Ubuntu compta amb diversos efectes que mostren
canvis d’escriptori espectaculars, igual que realitza Windows
Vista. Cada usuari pot decidir si li interessen aquests efectes o
prefereix apostar per la possibilitat que tot el sistema vagi més
ràpid, encara que l’aparença sigui més sòbria. La
configuració d’aquest aspecte es troba en la ruta
“Sistema/Preferències/Aparença/Efectes Visuals” i per
defecte està activat en la meitat, entre els efectes més
atractius i l’aposta més austera.

Códec multimèdia

Ubuntu no incorpora per defecte els códec
que permeten reproduir formats d’àudio i vídeo tan
populars com el MP3, per la senzilla raó que no s’han
programat amb codi lliure. Ara bé, es poden afegir
amb facilitat si a “Afegir i llevar” es busca
“Ubuntu Restricted Extres” i s’instal·la. Amb aquest paquet,
s’inclouen a més els tipus de lletra de Microsoft, l’entorn
Java, l’extensió que permet reproduir tecnologia flaix en el navegador, així com LLEPA, una aplicació que
permet crear arxius MP3, i el códec per reproduir discos
DVD casolans.

Ubuntu no incorpora per defecte els códec que permeten reproduir formats d’àudio i vídeo tan populars com el MP3, per una senzilla raó: no s’han programat amb codi lliure

Els
discos DVD comercials, amb pel·lícules o continguts
televisius, solen vendre’s xifrats. Per poder llegir-los en Ubuntu
el més senzill consisteix a instal·lar els repositoris de
Medibuntu, que inclouen
programari que per raons legals o filosòfiques no s’inclouen
en el sistema de Canonical, empresa propietària d’Ubuntu. Es deu
obrir un terminal (“Aplicacions/Accessoris/Terminal”),
pegar el següent codi en el seu interior (sense les cometes de
obertura i tancament): “suo wget
http://www.medibuntu.org/sources.list.d/hardy.list
-output-document=/etc/apt/sources.list.d/medibuntu.list” i
donar “a Enter” en el teclat. Convé tenir en compte que en
la URL del codi s’ha de posar el sobrenom de la distribució
que s’utilitzi: “intrepid” si és la 8.10, o “hardy”
si és la 8.04.

Després de
aquest pas, s’afegeix la clau de xifrat GPG del
repositori amb “suo apt-get update && suo apt-get
install medibuntu-keyring && suo apt-get update”. En
aquest moment Ubuntu pregunta si ha d’instal·lar aquests paquets sense
verificació i cal respondre que sí. Una
vegada instal·lat el repositori de Medibuntu, s’ha de pegar la línia:
“suo apt-get install libdvdcss2”. D’altra banda, para
reproduir formats que no tenen códec en Linux, com a Real
Àudio, s’ha de pegar en el terminal el codi “suo
apt-get install w32codecs”.

Altres ajustos a través de terminal

L’ús del terminal per configurar el PC s’allunya
bastant de les rutines d’un usuari acostumat a Windows o Mac Us
X. No obstant això, els fòrums i les pàgines dedicades a Ubuntu es
troben repletes d’ajustos d’aquest tipus explicats pas a pas
amb totes les dades que s’han d’introduir per optimitzar una tasca
o instal·lar amb correcció un determinat dispositiu. D’aquesta
manera, aplicar els canvis es redueix a copiar i pegar sense cap
complicació. Aquestes són altres dues tasques que es poden
escometre per optimitzar Ubuntu des d’un terminal:


  • Esborrar els kernel antics. El
    kernel és el nucli del sistema operatiu. Amb les periòdiques
    actualitzacions d’Ubuntu, resulta habitual que s’acumulin varis
    nuclis, perquè la distribució, per prevenció,
    no esborra els anteriors. Encara que no succeeix gens estrany per
    disposar dels antics, cadascun d’ells ocupa uns 128 megaoctets
    d’espai en el disc dur. Per eliminar-los i estalviar memòria, es
    ha d’obrir un terminal i pegar en primer lloc aquest codi:
    “dpkg –get-selections | grep linux-image”. Així,
    es pot esbrinar què nuclis estan
    instal·lats, amb numeracions com “linux-image-2.6.24-23-generic”.
    Sempre s’han de deixar intactes l’últim i el denominat
    “linux-image-generic”, que s’encarrega del procés de
    actualització. Els altres es poden esborrar amb est
    comando: “suo aptitude purge nucli”, substituint
    aquesta última paraula pel nom concret del kernel que es desitja esborrar.

  • Configurar el GRUB. Si no s’han
    esborrat els anteriors kernel, la instal·lació d’un nou
    modificarà les preferències de GRUB, el “gestor de
    arrencada” que s’inicia abans que els sistemes operatius i
    permet seleccionar amb quin es comença a treballar. Això
    només resulta un emprenyament quan Ubuntu i Windows comparteixen
    espai en un mateix ordinador i l’usuari ha triat començar per
    defecte amb el programari de Microsoft, perquè el GRUB modificarà
    aquesta decisió.

    Abans de canviar-ho, es recomana realitzar una
    còpia de seguretat del GRUB mitjançant la introducció del
    següent codi en un terminal: “suo cp
    /boot/grub/menu.lst /boot/grub/menu.lst.backup”. L’edició
    es realitza quan es pega “suo gedit /boot/grub/menu.lst”.
    Això obre automàticament la fulla on estan tots
    les dades de configuració. S’ha de buscar la línia
    on posi “default” seguit d’un nombre.

    Perquè torni a arrencar per defecte Windows o
    el sistema que triï l’usuari s’han d’explicar des de zero (no des de
    un) tots els títols de kernel que apareguin en aquesta fulla,
    inclosos els test de memòria i la línia “d’Uns altres
    sistemes operatius”, fins a trobar el nombre desitjat.
    D’altra banda, en la línia on apareix “timeout”
    es pot establir el temps que roman GRUB en pantalla fins a
    que l’usuari decideix amb quin arrencar. Per defecte, es fixa
    en 10 segons. Si es busca la línia “de #hiddenmenu”
    i s’esborra el coixinet GRUB no irromprà en l’encès
    de l’ordinador tret que l’usuari premi “Esc” en el
    teclat. Això pot servir quan es vulgui iniciar gairebé sempre amb
    el mateix sistema operatiu. Després de totes aquestes possibles
    modificacions s’ha de fer clic a guardar i tancar el document.

Configurar el panell superior

Ubuntu disposa de dues barres d’eines perdefecte. Una en la part inferior, similar a la dels Windows, ones minimitzen els programes, i una en la part superior, denominadapanell, en què se situen els accessos a tots els menús iles configuracions. Una idea pràctica consisteix a afegira aquest panell enllacis als programes més utilitzats, de manera queobrir-los sigui molt ràpid. Per fer-ho només s’ha deseleccionar el programari en el menú “Aplicacions”,punxar en el botó dret i fer clic a “Afegiraquest llançador al panell”, on es mostraran en formad’icones petites.

Si es fa clic amb el botó dret enuna part en blanc d’aquest panell superior, i després es punxa a”Afegir al panell”, es poden trobar diverses dreceresinteressants o la possibilitat d’inserir informació sobre elsistema operatiu dins del panell. Resulta útil tenira mà “Forçar el tancament”, per si alguna aplicació esbloqueja. D’aquesta manera, amb només fer clic en aquesta icona, es podràtancar qualsevol programa.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions