Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ubuntu: Linux per a éssers humans

Aquest sistema operatiu lliure pretén ser una versió de Linux senzilla, fàcil d'instal·lar i méssegura que Windows i Mac US
Per Marta Peirano 17 de maig de 2006

UbuntuLinux ésel sistema operatiu lliure de moda; té milions d’usuaris, unmilionari filantrop i ex-astronauta darrere i unareputació impecable que no deixa de créixer. S’ha convertiten el sistema principal de moltes administracions, universitats iempreses al llarg del món. Alguns fabricants d’ordinadors,com Helwett Packard, ja venen models amb Ubuntu en lloc de Windows.

Ubuntu és diferent

Ubuntu és diferent

UbuntuLinux és diferent de Windows i Apple OSX en moltsaspectes: és gratuíto, s’actualitza constantment des d’Interneti és lliure, la qual cosa significa que no pertany a ningú, és de tots.Va adoptar el seu nom del projecte encapçalat pel bisbeDesmond Tutu i Edgar Granados, mereixedors del Nobel de la Pau en1984 per la seva lluita contra l’Apartheid a Sud-àfrica. Significa”humanitat cap a uns altres”. El seu lema (“Linux per a éssers humans”) explica part de la seva filosofia; és sotware lliurefàcil d’utilitzar per a qualsevol.

El seu manifest estableix que podrà ser utilitzaten la llengua materna de l’usuari independentment de qualsevoldiscapacitat, i que els usuaris sempre tindran la llibertatd’adaptar i alterar el programari d’acord amb les seves necessitatsparticulars. Està basat en el sistema operatiu tambélliure Debian (al seu torn basat en Linux) i ja hi ha diversesdistribucions locals (adaptacions del sistema operatiu) basadesen ell com, per exemple, l’espanyola Guadalinex.

La seva història

Ubuntu va néixer de la mà d’un grup de programadorsdedicats a diferents projectes de programari lliure;Debian, Gnome i Arch. Volien trobar un model de desenvolupamentmés estable i efectiu que Debian, en la seva opiniómassa multidisciplinària per a ser un sistema operatiu d’ordinadorde sobretaula i excessivament burocràtic.

Ubuntu és gratuíto, s’actualitza constantment des d’Internet i és lliure, la qual cosa significa que és de tots

A grans trets, Debian compta amb milers de programadorsque dediquen el seu temps a actualitzar, millorar i alliberar a laXarxa (perquè l’utilitzin els usuaris) els diferents mòdulsde programari que componen el seu esquelet i aplicacions. És un esqueletpoderós: fa funcionar robots, submarins, avions i llançadoresespacials; des d’equips de maquinària industrial fins a sistemesdestinats a la cirurgia o l’anàlisi de trànsit aeri.

Encara que depèn del treball independent de programadorsentusiastes, cada pas s’analitza democràtica iminuciosament, generant llargues discussions entorn de la usabilitat,seguretat i compatibilitat de les novetats. És unaregulació complexa que redunda en benefici de la qualitat delsistema, però que retarda les actualitzacions estables, que són les que interessen a l’usuari ‘normal’.

Quan va néixer el projecte Ubuntu, el seu objectiu eraagilitar aquest procés, organitzant als seus desenvolupadors en grups de treballadorsa temps complet i comprometent-se a alliberaruna versió estable amb totes les novetats cada sis mesos.Nomalmente Debian triga diversos anys a alliberar una versióestable.

Shuttleworth, l’astronauta ‘geek’

Shuttleworth, l'astronauta 'geek'

Des del principi, Ubuntu va tenir clares les seves prioritats;oferir un sistema operatiu estable, que funcioni de manerasenzilla, amb capacitat per a adaptar-se a qualsevol necessitat idisponible en l’idioma dels seus usuaris. Després de definir aquestsprincipis bàsics i comprometre’s a produir el millor sistemaoperatiu del món, l’equip fundador va iniciar la cercade patrocinis. Quan el projecte va arribar a les mans de MarkShuttleworth, aquest va decidir una mica més a posardiners per al seu desenvolupament: es va convertir en el seu promotor,portaveu i principal entusiasta.

Mark Shuttleworth és el primer astronauta sud-africà de la història. En 1994 va formar part de la tripulació de lanau Soyuz TM-34, juntament amb el pilot-cosmonauta rus YuriGidzenko i el cosmonauta-investigador italià Roberto Vittorique.Va fer la seva fortuna amb la bombolla ‘puntocom’, en vendre la seva empresa de seguretaten Internet, Thawte, a Verisign per 575 milions de dòlarsen 1999.

Canonical: serveis de programari lliure per a empreses

Com a experts en el seu propi sistema operatiu, l’equip Ubuntu és el més qualificat per a crear versions a mesura

Cinc anys més tard va crearCanonical, l’empresa que s’ocupa de mantenir i gestionar eldesenvolupament continuat d’Ubuntu i aconseguir que el projecte siguiautosuficient. En termes pràctics, Canonicalfunciona a l’estil d’altres empreses de programari lliure; no embeni el seuproducte sinó els seus serveis. Com a experts en el seu propi sistemaoperatiu, l’equip Ubuntu és el més qualificat per a crearversions a mesura per a empreses amb necessitats particulars imantenir un servei tècnic especialitzat les 24 hores deldia.

D’aquesta manera es poden permetre oferir gratis el sistemaoperatiu lliure més ben adaptat a l’usuari sense haver de comprometre el seu projecte. A l’octubre de 2004va sortir al carrer la primera versió d’Ubuntu(llavors ‘Warty Warthog’); va ser llançada el 20 d’octubre de 2004 ihi ha hagut sis milions de descàrregues des de llavors. El mes que vellança ‘Dapper Drake’, la seva quarta versió, tambéconeguda com Ubuntu 6.06 (corresponent a juny de 2006).

Un sistema operatiu estable, segur i senzill

Com a sistema operatiu, Ubuntu és probablement un delsmés estables, segurs i senzills del mercat. Lainstal·lació bàsica inclou tots els programes quequalsevol usuari mitjà pugui necessitar: clients de correu, editorsde text, navegador, editor d’imágen, so, vídeo i fins a jocs..

La suite d’ofimàtica que inclou, OpenOffice, fa fulls de càlcul, pàgines web i documents de Word i, a diferènciad’altres editors com Microsoft Word, es pot guardar enmolts formats diferents i estalviar-li a l’usuari problemes de compatibilitatquan volen enviar els seus textos a usuaris ambdiferents sistemes operatius.

/imgs/2006/11/ubuntu3.gif

La nova versió inclou un cercador intern queha millorat notablement la manera de manejar informacióen el disc dur, anomenat ‘Beagle’. Per a programes mésespecífics, Ubuntu ofereix la posiblidad d’instal·lar qualsevoltipus de programari per nom o classificació (música,oficina, vídeo, gràfics, etc) a través d’un menú.Hi ha més de 16.000 programes; l’usuari només ha de triari punxar. Ni tan sols és necessari reiniciar l’ordinadorper a començar a utilitzar-lo.

Seguretat

Aquest model d’instal·lació no és noméssenzill, a més és molt segur. Estem acostumats a instal·larprogramari des de pàgines en la Xarxa, normalment de proveïdorsdiferents i sense garanties. Amb el sistema de paquetsd’Ubuntu, sabem que tots els programes funcionen, sóncompatibles i estan lliures de virus.

El no iniciat notarà que el sistema requereixuna contrasenya per a instal·lar programes. Encara que Ubuntu permetl’existència de centenars d’usuaris diferents (cadascun amb el seunom i contrasenya) només un d’ells té dret a modificarel sistema o veure el que hi ha en les carpetes dels altres:el ‘root’ o ‘superuser’.

Encara que Ubuntu permet l’existència de centenars d’usuaris diferents amb el seu nom i contrasenya, només un té dret a modificar el sistema

El nom d’aquest usuari és ‘suo’ i la contrasenyaés definida durant la instal·lació per la persona al càrrec.Aquest petit detall fa de Linux el sistema operatiu méssegur del món; ningú que no tingui aquesta contrasenya preciosapot canviar o eliminar res més enllà de la seva carpeta d’usuari.Els usuaris de Linux no sofreixen l’atac de virus, comocorre entre els usuaris de Windows, per la qual cosa el seu sistema nonecessita ser reinstal·lat mai.

Ubuntu porta per defecte un ‘firewall’ (tallafocs)realment eficaç, ‘Firestarter’, que protegeix fins al kernel(l’espina dorsal de qualsevol sistema operatiu); i no solsprotegeix l’ordinador de virus i malware, a més permetconfigurar ràpidament una xarxa entre diversos ordinadors, moltpràctic si es vol treballar en equip o connectar-se a la Xarxaa través d’un només ordenador. Hi ha un sistemasenzillíssim per a gravar CDs i Dvds anomenat ‘Gnomebaker’ iun altre (‘Totemplayer’) per a veure vídeos i pel·lícules en DVD oqualsevol altre format de vídeo i àudio.