Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ultraportátiles més potents

La popularització d'aquests ordinadors en 2008 ha propiciat una altra gamma de dispositius
Per Benyi Arregocés Carrere 13 de gener de 2010
Img ultranuevos portada
Imagen: Balazs Gal

Un any i mig després del boom dels ultraportátiles, com han evolucionat aquests equips? Van triomfar en el mercat en conjugar grandària reduïda amb preus baixos, components no capdavanters i sistemes operatius lliures basats en Linux. L’èxit va ser fulgurant en diversos països i s’han consolidat com un dels regalstecnològics més recurrents. Avui dia, els ultraportátilesamplien el seu repertori de grandàries i preus i aposten també per Windows.

Augmenta la grandària

Es venen més ultraportátiles que iPhone, el popular telèfon d’Apple. Així ho determinen les estadístiquesdel tercer trimestre de 2008 de Gartner i DisplaySearch. El fenomen que va començar com una aposta d’unes quantes marques, com Asus o Acer, s’hatraslladat a la major part de fabricants de portàtils, queprodueixen ara els seus propis models davant aquest èxit comercial.

La grandària de set polzades resulta idoni per a viatjar, però es queda curt si es desitja utilitzar durant diverses hores seguides

En paral·lel al creixement de lademanda d’ultraportátiles,aquests ordinadors han augmentat la seva grandària. Com a mostra,l’Asus EEEPC, un dels pioners en el reeixit segment, es vacomercialitzaral principi amb una pantalla de 7 polzades. Ara, a més d’aquestformat, també disposa de models amb 9, 10 i fins a 11,6polzades.

Aquest increment l’hanadoptat tambéaltres marques. La raó és que set polzades és una grandària que resultaidoni per a viatjar, però es queda curt si es desitja utilitzar durantdiverses hores seguides. Conforme augmenten les dimensions de la pantalla, s’incrementen les de l’equipperquè el teclat s’ajusta a aquest element. Es guanya en comoditat, però es perd en portabilitat.

La bateria es prolonga

En el mercat es troben equips amb els quals treballar més de vuit hores ininterrompudes

Un ordinador adquireix el qualificatiu de portàtil en funció de l’autonomia que proporcioni la seva bateria. L’any passat , els models oscil·laven entre lesdues i les quatre hores d’ús ininterromput. En aquests moments,en el mercat es poden trobar equips amb els quals treballar més de vuit hores seguides, un temps suficient perquè s’utilitzi en desplaçaments llargs amb tren o amb avió.

Aquest avanç s’ha aconseguit mitjançant bateries amb més cel·les i, per tant, amb mésautonomia. Marques com MSI, LG o Toshiba han llançat durant aquest any models amb nou cel·les que asseguren entre nou i dotze horesd’autonomia. És previsible que aquest tipus de bateries s’estenguina les altres marques.

Una nova gamma, més cara

El preu delsultraportátiles també ha augmentat, compassat amb les pantalles més grans i amb millors components. Es dóna la paradoxa que abans del “boom” dels netbooks, aquests ja es venien en el mercat a preus superiors als 1.400 euros. La seva carestia els havia dirigit a un nínxol de mercat molt petit.

Augmenta la grandària

Després de l’èxit comercial, es mantenen els ultraportátiles barats, entre 200 i 300 euros i amb un ús tan complet com els dissenys pioners, perquè es basen encara en aplicacions web i s’equipen amb els programesfonamentals per a qualsevol usuari mitjà. Aquesta oferta ha provocatque els portàtils convencionals, que han reduït la seva quota de mercat,també s’abarateixin, sobretot als Estats Units, on s’hanllançat ofertesde 131 euros per un HP bàsic.

Malgrat tot, ha sorgit una nova gamma de preus,entre 400 i 600 euros, en la qual diversos fabricants opten per dotarde major qualitat i prestacions als seus equips, amb pantallesmés grans, major velocitat del processador i una capacitat superior per a albergar dades en els seus discos durs.

En aquest segment es troba un model dins de la gamma HP Mini 5101, amb un disc dur de fins a 250 gigaoctets, pantalla de 10,1polzades i Windows 7 Starter, o el ToshibaNB200-12P, també amb pantalla de 10,1 polzades i l’autonomiade les quals supera les nou hores, segons les seves dades.

Competició per entrar en el núvol

Competició per entrar en el núvol

Les novetats se succeeixen en el món dels ultraportátiles. Entre elles destaca l’entrada de noves distribucions de Linuxadaptades a les característiques d’aquests ordinadors. Per basar-se enel sistema operatiu lliure per antonomàsia, tots disposen d’un repositori de programes gratuïts cada vegada major, ambvaixells insígnies com Firefox, Open Office o l’editor d’imatgesGIMP.

Des que aquests equips es van configurarcom a alternativesbarates i transportables, s’han distingit per situarenllaços directes en l’escriptori a aplicacions web. D’aquesta manera,el maneig es realitza més en el servidor que en el costat de l’usuari,amb el que la màquina no té per què ser molt potent.

Google es prepara per a distribuir en el segon semestre de 2010 el seu propi sistema operatiu per a aquests dispositius, el Google Chrome US

Aquesta és una de les raons per les quals Google, un dels principals impulsors de les aplicacions web, es prepara per a distribuir en el segon semestre de 2010el seupropi sistema operatiu, el Google ChromeUS. Per a això, treballa amb diversos dels principalsfabricants d’ultraportátiles, que inclouran aquest sistemaoperatiu en alguns dels seus equips, encara que es podrà descarregarde manera gratuïta i usar en qualsevol PC.

Es basa en Linux i ja haalliberat el codi font del sistema. Elsusuaris més avançats poden provar la base sobre la qual treballa Google, que preval aplicacions web de la sevapropietat, com Docs, Picasa, Calendar, Reader, YouTube o Gmail, manejades des del seu navegador Chrome. De moment, destaca una limitació: l’usuari no pot instal·laraplicacions en l’ordinador, tot ha de ser en web.

Ubuntu i Jolicloud

Ubuntu,la distribució que s’ha guanyat als usuaris domèstics de Linux,també ha llançat unaversió adaptada a les característiques d’aquests equips, laNetbookRemix, que transporta la usabilitat característica de l’Ubuntud’escriptorial format dels ultraportátiles, amb un entorn adaptat a la grandària més reduïda de la pantalla.

Els usuaris del sistema operatiu Jolicloud es poden afegir com a amics entre si i comprovar quin programari instal·la una altra persona

Jolicloud,que es basa en el treball de Debian i Ubuntu, introdueix interessantsnovetats, com la sincronització de les aplicacions a través delsseus servidors, de manera que es puguin manejar diversos ordinadors quetinguin actualitzats les dades de l’usuari. Una altra novetat és que intenti instal·lar-se com a segon sistema operatiu, a l’estil del que ha fet Linux en els ordinadors convencionals.

D’aquesta manera,l’usuari no necessita desinstal·lar el Windows del seuultraportátil i gana en comoditat. Aquest enfocament es confirma amb lapresència de Wine ,un programa que permet que aplicacions dissenyades per a Windowsfuncionin en Linux sense problemes.

A més, té un component social. Els usuaris del sistema operatiu tenen accessos directes a llocs comFacebook o Twitter, entre altres, i es poden afegir com a amicsentre si i comprovar quin programari instal·la una altra persona, presentatcom si fos la pàgina de notícies de Facebook.

L’aposta pel factor social és comú a Moblin ,que agrupa aquest tipus d’informació de l’usuari en un escriptori que es comporta com a pàgina d’inici de totes les xarxes socials, ambdades obtingudes de Twitter i Last.fm combinats amb l’agendapersonal de l’usuari. Aquest sistema operatiu funciona enultraportátiles amb el processador Intel Atom.