L’accés a Internet per banda ampla arribarà a la meitat de les llars espanyoles en el curt termini de tres anys, segons la perspectiva amb la qual treballen les operadores de telecomunicacions. A més, la velocitat màxima es multiplicarà per cinc, fins a aconseguir capacitats de transmissió de 50 megues, la qual cosa tindrà repercussions positives per a la televisió d’alta definició i altres usos cada vegada més populars a les cases.
L’OCDE ha assenyalat aquest estiu que el desafiament que van a afrontar per les companyies resideix, precisament, en l’extensió de l’alta velocitat amb un subministrament de qualitat, la qual cosa ja requereix una inversió multimilionària. No obstant això, no hi ha una solució universal per a aquests reptes i els països que han començat a facilitar el desenvolupament de la xarxa de fibra òptica han adoptat diferents mètodes. “Els governs, indústries i autoritats locals han de col·laborar fins a aconseguir un acord”, va suggerir l’organització.
A data d’avui, la fibra òptica és la solució més adequada a aquest repte. No obstant això, implica, al seu torn, dos tipus de traçat, el transport i l’últim tram. Per al primer, a Espanya pot donar-se l’aprofitament de les xarxes elèctriques o ferroviàries de capacitat. Resta portar la xarxa a la porta de cada edifici, i aquí ensopeguen els interessos econòmics amb els socials. La Comissió Europea ha consultat amb els països abans de legislar sobre aquesta matèria. I el regulador de cadascun dels Estats s’ha dirigit als operadors afectats per preguntar-los la seva opinió. Per primera vegada, l’espanyola Comissió del Mercat de les Telecomunicacions i les principals companyies han expressat idees coincidents. El millor desenvolupament es produirà amb una pauta diferent per a les diferents zones.
La passada setmana, a Santander, ho va proposar Telefónica i ho va confirmar la CMT. “Cal buscar vestits adequats a cada situació”, va argumentar. La regulació s’alleugerirà en aquells mercats -els de demanda intensiva-, on existeix competència real entre, almenys, dues operadores amb xarxes pròpies. En aquestes zones es fomentaran els acords comercials voluntaris. Les discrepàncies s’aguditzen en els àmbits on l’extensió de la banda ampla a través de la fibra òptica ja no és un negoci clar. Una demanda potencial molt menys activa podria ser atesa mitjançant un sistema mixt. Allí on no existeixi competència d’almenys dos operadors amb xarxa de banda ampla -ja sigui fixa, mòbil o sense fil- el regulador seguirà obligant a la companyia dominant a obrir les seves xarxes d’accés a la resta de les companyies, i li fixarà uns preus màxims. Finalment, per a aquells territoris on no existeixi interès comercial en la implantació els operadors, i en concret Telefónica, han defensat que siguin els fons públics els que suportin la inversió en xarxes. A la CMT tampoc li desagrada aquest principi, per la qual cosa el regulador defensarà davant Brussel·les la diferenciació per zones.
