Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Unitats de mesura en tecnologia: del gigaoctet al megapíxel

Els productes d'electrònica de consum expliquen les seves principals característiques mitjançant una sèrie d'unitats de mesura
Per Antonio Delgado 2 de maig de 2012
Img unidades informatica portada
Imagen: Masaru Kamikura

Sabem què mesura un bit, quèvolen dir els píxels d’una pantalla o què indica que unaconnexió dona més megabits per segon que una altra? Quan volemenumerar o quantificar certs valors d’un component de maquinari,com un disc dur, una memòria RAM o la resolució d’un monitor,usem una sèrie d’unitats de mesura. Aquestes ens permeten compararentre models o valorar la seva capacitat. No obstant això, aquest tipus d’unitatssolen ser confuses per a molts usuaris, a causa de la granquantitat de conceptes i sistemes d’unitats necessaris per ala seva comprensió. Aquest article vol llançar una mica de llum sobre eltema.

Prefixos de quantitat

Una de les primeres característiques deles unitats i mesures utilitzades en la indústria informàtica són elsprefixosde quantitat segons el Sistema Internacional d’Unitats. En elsproductes d’electrònica de consum i informàtica s’utilitzendiferents sistemes d’unitats, tant del sistema mètric decimalcom del sistema mètric anglosaxó. Això es deu a l’origeninternacional dels diferents aparells i a la seva estandardització per indicar comercialment algunes de les seves mesures.

En els productes d’electrònica de consum i informàtica s’utilitzen diferents sistemes d’unitats, tant del sistema mètric decimal com del sistema mètric anglosaxó

Els més utilitzats en l’actualitatsón els prefixos “mega”, “giga” i “tera”,que indiquen respectivament un milió, un bilió anglosaxó (1000 milions) i un trilió.Aquests prefixos, creats en 1960, ajuden a indicar una gran quantitatd’unitats de forma senzilla. Posteriorment es van crear els prefixos“peta”, “exa”, “zetta” i “yotta”,que refereixen a un cuatrillón, un quintillón, un sextillón i unseptillón, i equivalen a deu elevat a successives potènciesmúltiples de tres: un milió és deu a la sisena, un bilió és deu ala divuitena potència, etc.

Emmagatzematge, bit i byte

En informàtica, la unitat bàsica deinformació és el “bit”, un dígit del llenguatge binarique té un valor de 0 o 1. És una unitat que permet a unprocessador realitzar una acció, però que no serveix per mostrar laquantitat d’informació que pot contenir un dispositiu, encara que lamateixa coincideixi amb enormes seqüències de zeros i uns alternats. Per aquest motiu, convertida en unitat de referència, s’empra la convenció del “byte”, que sovint és un conjunt de vuit bits. D’aquesta manera, el “byte” es pot quantificar de forma mètrica com vuit bits.

En informàtica, la unitat bàsica d’informació és el “bit”, un dígit del llenguatge binari que té un valor de 0 o 1

És una mesura la progressió de la qual no esindica nombre a nombre, sinó per la multiplicació de la unitatanterior per dos, és a dir: 8, 16, 32, 64, 128, etc. Això indica laquantitat de bytes que és capaç d’emmagatzemar un dispositiu i, pertant, la memòria que té per guardar la informació.

Per lògica, les seqüències de zeros iuns d’un programa qualsevol són enormes, per la qual cosa alindicar la quantitat d’informació que conté, també cridada elpes del mateix, s’utilitza el prefix kilobyte (mil bytes), i méscomunament megaoctet (un milió de bytes) i gigaoctet (un trilió),o fins i tot, terabyte. En realitat, un kilobyte equival a 1.024 bytes,per les característiques del llenguatge binari, però en qüestió deemmagatzematge es pot donar per vàlida l’equivalència tradicional.

Transmissió de dades

El bit també s’empra per indicarla velocitat de transmissió de dades entre dos ports o aparells.Llavors no s’empra el “byte”, perquè no es busca quantificar quantitat, sinó freqüència de pas. Un exemple clar sónles connexions a Internet o la transferència de dades a la xarxamòbil. Com a referència, s’utilitza el nombre de bits transmesosper segon (bps).

El bit també s’empra per indicar la velocitat de transmissió de dades entre dos ports o aparells

El prefix més utilitzat en lesprimeres connexions a la Xarxa, en l’era del mòdem, era el kilobitper segon (Kbps), però els imparables progressos en matèria decablejat amb parell de coure i fibra han donat popularitat al megabit persegon (Mbps) i en el futur la hi donaran al gigabit per segon(Gbps).

En algunes ocasions, la denominadavelocitat de transmissió es mostra en kilobytes per segon (kb/s).És a dir, aquesta unitat mostra la quantitat de bytes rebuts oenviats en un segon. Una fórmula matemàtica moltsimple per convertir dades mostrades des de kilobytes per segon akilobites per segon consisteix a multiplicar la quantitat indicadaper 8. En aquest cas, 250 kb/s equival a 2.000 Kbps o 2 Mbps.

Resolució d’imatges

En el camp de la imatge digital, esutilitza el sistema mètric anglosaxó per indicar una grandària odensitat. És habitual que les mesures d’un monitor ouna pantalla s’indiquin segons les polzades de la seva diagonal. Unapolzada equival a 2,54 centímetres. D’altra banda, el píxelés una de les mesures més habituals en indicar unaquantitat. Un píxel és la unitat mínima de color d’una imatgedigital estàtica o fixa. Aquesta mesura aplicada sobre una superfícies’utilitza per indicar resolucions d’una imatge.

Un píxel és la unitat mínima de color d’una imatge digital estàtica

Els sensors actuals defotografia es mesuren en el rang dels megapíxeles (un milió depíxels). Amb aquesta unitat es mesura la quantitat de píxels que té elsensor d’una càmera en capturar imatges. A major nombrede píxels, major grandària i dimensions de la imatge obtinguda. Una altraunitat important relacionada amb pantalles i imatges mesura la densitatde píxels, és a dir, la quantitat de píxels que ocupen o esmostren en una polzada. Aquesta unitat de resolució es mostra per les sevessigles ppp (en anglès, com ppi).

En impressió d’imatges, laresolució òptima d’una fotografia oscil·la entre 240 ppp i 300 ppp. A major resolució, l’ull humà no és capaç de veure elspíxels a causa de la menor grandària d’aquests. Al mercat existeixenalguns models de telèfons mòbils les pantalles dels quals ja superen els300 ppp de resolució. Per tant, indistinguible del paper imprès.

Processament

En microprocessadors i xips, la mesurautilitzada per indicar la seva capacitat de procés de càlcul és elhertz (Hz). Unhertz indica la quantitat de cicles o operacions que pot realitzarun microprocessador durant un temps determinat, sovint, ensegons. En electrònica i informàtica, aquest temps es mesura ennanosegons.Mitjançant els hertz es pot mesurar la velocitat de procés del xipi valorar el seu rendiment. En informàtica, aquesta unitat se solmostrar en gigahercios (GHz), és a dir, en el rang d’un bilió decicles.

Per què es mesura en gigaoctets la RAM?

Img medidas tecnologicas
Imatge: David Blaikie

La memòria RAM (Random-access memory, memòria d’accés aleatori) és una unitat de memòria flaix que se situa juntament amb el processador d’un dispositiu informàtic i serveix d’avantsala per a est. Això vol dir que tant la informació que entrarà al processador com la qual sortirà d’ell, en forma d’ordres d’execució d’accions, ha d’esperar uns instants en la memòria RAM.

Encara que és un tipus de memòria per la qual en essència transiten dades i mai es queden emmagatzemats, la realitat és que com més gran sigui la seva capacitat d’acumular informació en espera, més ràpid podrà treballar el processador. És per això que es valora la seva capacitat en unitats d’emmagatzematge (bytes) i no de trànsit (bits per segon). Ara es parla de memòries RAM de 500 megaoctets o bé d’un o dos gigaoctets, encara que aquestes capacitats augmenten a mesura que els processadors incrementen la seva potència, mesura en gigahercios.