Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Imatge i so

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Univers iPod

L'iPod, el reproductor d'MP3 més venut, representa un florent negoci d'accessoris i s'ha convertit en el símbol de tota una generació

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 29deMarçde2006

L’iPod no és el reproductor més barat, ni el més resistent, però sí el més venut. Des de fa algun temps, els auriculars blancs han pres els carrers. En molts casos són el senyal que s’està usant un iPod, un objecte de desig que en 2005 van adquirir 32 milions de persones i entorn del qual orbita un sistema de gairebé 2.000 accessoris: butaques orejeros amb altaveus incorporats, corbates dissenyades per a albergar el reproductor, fonguis de diamants… La llista d’elements d’aquest curiós ecosistema que envolta a l’iPod, a vegades gairebé surrealista, és interminable.

El rei de l'àudio portàtil

Hi ha altres reproductors amb una infinitat de prestacions que poden adquirir-se a preus similars al de l’iPod, i fins i tot més barats, però segons totes les dades de vendes de maquinari, els consumidors han triat majoritàriament al reproductor fabricat per Apple.

Potser perquè per a molts amants de la tecnologia tenir un producte d’aquesta empresa és una espècie de declaració de principis. Com tot el que fabrica Apple, l’iPod és petit, potent, té un disseny molt atractiu i està de moda. El seu èxit confirma que el consumidor no sempre mesura la seva compra segons els paràmetres de la freda utilitat.

El disseny i el sentiment de posseir una cosa exclusiva són punts a tenir en compte entre els costums dels consumidors. Tot sembla indicar que és aquí on Apple va trobar el filó, trencant la tendència tecnològica dels dissenys sobrecarregats a favor del minimalisme i l’eliminació de tot element superficial. Paco Lara, d’Apple España, creu que aquesta és la clau que ha convertit a l’iPod “en un producte emocional i desitjable, en la icona de la música digital”.

Models des de 79 euros fins a 429 euros/imgs/2006/11/ipod1.gif

L’iPod es presenta en tres gammes bàsiques que intenten emmotllar-se a la capacitat econòmica de cada client. D’una banda, el més econòmic i senzill: l’iPod Shuffle, de 22 g de pes i dotze hores d’autonomia, que es pot adquirir per 79 euros en la seva versió de 512 Megaoctets (unes 175 cançons) i per 109 euros si optem per 1 Gigaoctet de capacitat. Pot emmagatzemar unes 240 cançons. Es tracta d’un reproductor basat en una memòria flaix el punt fort del qual és la seva reduïda grandària i pes, encara que no té pantalla. Els seus inventors asseguren que és un reproductor per a escoltar música de manera aleatòria. /imgs/2006/11/ipod2.gif

Li segueix l’iPod Nano, amb capacitat multimèdia (música i fotografia). El seu preu oscil·la entre els 159 euros de la versió d’1 Gigaoctet i els 249 euros que costa el de 4 Gigaoctets (unes 1.000 cançons). Té una autonomia de 14 hores.

També presumeix de ser ‘extraligero’ (42 grams) i de posseir un dels perfils més prims del mercat, encara que molts consumidors s’han queixat que la seva pantalla tendeix a ratllar-se amb massa facilitat. Com a curiositat, el Papa té un.

La gamma alta, la de l’iPod pròpiament dit, ofereix capacitats que s’acosten més a les d’un disc dur portàtil que a les d’un reproductor d’MP3. De fet, els iPods permeten reservar un espai determinat per l’usuari per a emmagatzemar qualsevol tipus d’arxius que no siguin multimèdia.

/imgs/2006/11/ipod3.gif

En una grandària poca més gran que el palmell de la mà, l’usuari pot concentrar fins a 60 Gigaoctets de capacitat. Això suposa unes 15.000 cançons i més de 20.000 fotos. A més, admet fins a 150 hores de vídeo en format .MPEG-4, té una autonomia de 20 hores i una pantalla de 2,5 polzades. Aquest model s’ofereix a Espanya per 429 euros, mentre que el seu germà petit, de ‘només’ 30 Gigaoctets, es pot adquirir per 319 euros.

No tot són flors

Els crítics de l’iPod consideren que el disseny no pot estar per sobre de les prestacions. Molts usuaris troben a faltar la radio FM i l’enregistrament de veu en el reproductor, característiques que sí que inclouen la pràctica totalitat dels seus competidors, com els reproductors de Creative , Sony o Airis per citar algunes marques.

/imgs/2006/11/ipod4.gif

A més, està el problema de la incapacitat de reproduir música que no hagi estat introduïda en aparell mitjançant iTunes, el gestor de música per a ordenadors associat a l’iPod.

Encara que hi ha programes en Internet que permeten a l’iPod operar amb altres programes de gestió musical, no són totalment segurs i poden donar problemes. Apple adverteix que l’iPod pot fallar (i de fet ho fa) en ser usat amb un altre programa que no sigui l’oficial.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: La 'i màgica' »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions