Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Universitats espanyoles en Internet

A Espanya, la UNED i la UOC concentren a la majoria dels 'ciberestudiantes'

img_uocp

Img

Per estudiar una carrera universitària ja no fa falta buscar un pis compartit a una altra ciutat, ni fotocopiar anotacions, i en certs casos, ni tan sols presentar-se a l’examen. Els campus d’Internet són una realitat també a Espanya.

En els anys trenta, quan Philo Farnsworth va inventar la televisió, va pensar que seria una poderosa eina educativa. Després van arribar els concursos i els anuncis de detergent. Va caldre esperar als anys seixanta per veure a un professor i la seva pissarra davant d’una càmera al programa Sunrise Semester, des de Chicago. El romanç entre la tecnologia i l’educació a distància havia començat.

L’arribada d’Internet i la globalització han despertat un nou interès per l’educació a la Xarxa. Segons el Sloan Consortium, només a EUA, més de dos milions d’alumnes es van matricular en estudis universitaris a través d’Internet en 2004-2005.

Encara que l’educació a distància està de moda, de cap manera és nova. La Universitat de Cornell a EUA ja ho va intentar en 1883, per correu. La Universitat de Wisconsin tenia 18.000 alumnes a distància en 1958. Però va anar molt després, amb l’èxit d’Open University, creada en 1969 en el Regne Unit, quan la idea de combinar tecnologia i educació es va començar a prendre de debò. Open University, precursora de la UOC espanyola, va trobar en la televisió la plataforma ideal per a la difusió dels seus continguts. Avui ja es pot dir que els títols que ofereixen les universitats d’Internet són tan benvolguts, i tan cars, com els de les universitats de maó i ciment.

A Espanya, l’oferta educativa a distància es concentra en dues institucions: la Universitat Nacional d’Educació a Distància, UNED, una universitat pública amb més de trenta anys d’existència, i la més moderna Universitat Oberta de Catalunya, UOC. Són dues formes d’entendre l’educació a distància, la relació amb l’alumne i l’ús de la Xarxa.

UNED: el llarg camí

La UNED és una universitat pública, dependent del Ministeri d’Educació i Ciència, fundada en 1972, i que avui compta amb més de 170.000 alumnes. La UNED ofereix 25 titulacions oficials que inclouen carreres de ciències, enginyeries, dret, filologies, etcètera. Aquests títols són equivalents a les de qualsevol altra universitat pública.


  • Preu assequible. El preu de la matrícula és el mateix, entre els 400 euros i els 750 euros per curs. A més imparteix diversos masters i cursos de postgrau.


  • Tutories físiques. En la UNED les relacions entre els professors i els alumnes es basen en les tutories, sessions presencials als centres associats que la UNED té a Espanya i altres països. En les tutories s’expliquen els materials i es resolen dubtes durant una hora a la setmana per assignatura.


  • No facilita material de consulta. Les diferents càtedres de la UNED editen els seus propis llibres, que en molts casos formen la base per a l’estudi d’una assignatura, i que no estan inclosos en el preu de la matrícula.


  • No hi ha avaluació contínua. L’alumne de la UNED ha de preparar-se l’assignatura a partir del material recomanat en l’assignatura, i acudir als exàmens presencials de febrer, juny i setembre.


  • Classes per radi, televisió i arxius multimèdia online. A Espanya, la UNED va ser pionera en la utilització de la ràdio i la televisió com a suport per a l’educació a distància. Avui compta amb el Programa UNED, en La 2 de TVE, Radio UNED en Radi 3 de RNE, i TeleUNED, un sistema de transmissió de contingut audiovisual a través del seu web, on l’alumne pot descarregar la programació de radi i televisió, assistir a conferències a distància, i accedir a la mediateca.


  • Relatiu desenvolupament virtual. La UNED ha desenvolupat recentment un espai virtual per oferir els continguts a través d’Internet, on els estudiants compten amb eines de comunicació per consultar dubtes als professors de la seva assignatura, proves d’autoavaluació i fòrums de debat. No obstant això, no totes les assignatures de la UNED es poden estudiar a la Xarxa. En aquelles que sí ho estan, s’utilitzen les eines d’Internet com un complement de les tutories, i els exàmens segueixen sent presencials.


  • Poc contacto via Internet entre alumne i professor. Alguns alumnes comparen les carreres de la UNED amb l’estudi d’una oposició, ja que hi ha poca relació amb professors i companys, els exàmens es basen en els llibres de l’assignatura, i la qualificació depèn dels resultats en aquests exàmens. Uns altres no obstant això troben que d’aquesta manera poden administrar-se el seu temps, especialment quan compatibilitzen els estudis amb el seu treball.

Img

La UOC, el model virtual

La Universitat Oberta de Catalunya és una institució privada que es va fundar en 1994 amb el suport de la Generalitat, i que avui dia compta amb prop de 37.000 persones en 45 països.


  • Manca d’espai físic. A diferència de la UNED, la UOC no té un campus físic. Tant els estudiants com els professors es comuniquen a través d’Internet. Sense accés a un ordinador i una connexió a Internet, no és possible estudiar a la UOC.


  • Preu elevat. La UOC ofereix diplomatures, llicenciatures i enginyeries, juntament amb estudis de postgrau i titulacions pròpies. El preu mitjà d’un crèdit universitari és de 60,70 euros. Això vol dir que una carrera completa de 300 crèdits costa uns 18.000 euros. Un preu molt superior al de la universitat pública, si bé la UOC ofereix a les seves estudiants diferents fórmules de finançament del pagament de la matrícula.


  • Facilita material d’estudi. Els materials d’estudi estan inclosos en el preu de la matrícula, i s’accedeix a ells ben a través del campus online, o bé mitjançant l’enviament de llibres i cursos en CD-ROM. A l’hora d’examinar-se, la UOC empra un sistema d’avaluació contínua basada en el lliurament periòdic de treballs.


  • Contacte freqüent entre alumne i professor. Precisament aquesta manera d’estudi i avaluació fa que la relació entre professors i alumnes a través de la Xarxa sigui especialment intensa.


  • Bon desenvolupament virtual. A través d’un campus virtual de gran funcionalitat els alumnes poden consultar dubtes, lliurar treballs, comunicar-se amb els seus companys d’estudi o descarregar materials de la biblioteca virtual. L’alumne té a tot moment constància del nombre de companys connectats i pot accedir a ells.


  • Presència nacional. Malgrat ser en origen una universitat en català, la UOC disposa de centres territorials a Madrid, Sevilla, València, Barcelona, tota Catalunya i algunes ciutats europees, on els alumnes poden informar-se, realitzar gestions, relacionar-se amb els companys i aconseguir materials.


  • En castellà i en català. Els idiomes oficials de la UOC són el castellà i el català. En el 2000, la UOC, gràcies a una aliança amb el Grupo Planeta, va poder ampliar la seva oferta educativa en castellà i així facilitar la seva expansió a Llatinoamèrica. També manté acords amb més de 30 universitats americanes, diverses empreses i participa en projectes a Xina, el sud-est asiàtic i Índia.


  • Control permanent. Al contrari dels de la UNED, els estudiants de la UOC tenen l’obligació de portar el treball al dia, la qual cosa per a alguns resulta més difícil de compatibilitzar amb les seves obligacions laborals. No obstant això para uns altres l’avaluació contínua fa més eficaç la formació i troben més fàcil aprovar les assignatures.

Els estudiants virtuals creixen any a any, fora i dins d’Espanya. En el futur és d’esperar que l’oferta universitària es diversifiqui amb més institucions que ofereixin un major nombre de titulacions online, i al mateix temps, que cada vegada més estudiants es decideixin per una carrera a l’estranger… sense sortir de casa.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions