Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

USB i altres ports d’ordinador

USB, la connexió més habitual, prepara el llançament de la seva versió 3, que tindrà velocitats de transferència de dades de fins a 4,7 Gigabits per segon
Per Benyi Arregocés Carrere 30 de gener de 2008
Img conexiones listado
Imagen: CONSUMER EROSKI

Lesdiferents connexions, o ports, d’un ordinador constitueixen un delsaspectes més importants per a tenir en compte en efectuar una compra. Enaquest camp s’ha imposat l’estàndard de connexió USB,que connecta gairebé qualsevol aparell al PC i permet, mitjançantadaptadors, enllaçar amb altres connectors. No obstant això, tambéhi ha un altre tipus de connexions com FireWire, DVI, S-Vídeo, PS/2,Paral·lel o les preses d’àudio.

USB, la connexió estàndard

/imgs/2008/01/connexions.1.jpg

Laconnexió USB (UniversalSerial Bus) s’ha convertit, sense cap dubte, en una de les mésimportants dels ordinadors.

Aquestestàndard, impulsat per empreses com Intel, Microsoft oHewlett-Packard, va aconseguir a partir de la data de la sevacreació, 1995, deixar obsolets altres connectors, com elportparal·lel de les impressores o el portseriï.

USB va suposar la possibilitat de connectar i desconnectar de manera senzilla qualsevol perifèric sense importar que l’ordinador estigués encès o apagat

Al mateix temps, va aconseguir que es poguessin connectar centenars de perifèricsdiferents d’una manera idèntica, en unallista interminable: ratolí, teclat, mòdems, discosdurs i gravadores externes, escàners, impressores, càmeresfotogràfiques, memòries flaix, etc.

A més,USB va suposar la possibilitat de connectar i desconnectar de manera senzillaqualsevol perifèric sense importar que l’ordinador estiguésencès o apagat, un avanç respecte als anteriors connectors.

Amb ells noes podia realitzar aquesta acció, ja que obligaven l’usuaria reiniciar l’ordinador perquè reconegués el nouperifèric.

Lavelocitat sí que importa

En l’USB,com succeeix en gairebé tots els productes informàtics, lavelocitat és important i ha estat el punt en què més s’haevolucionat des de la seva creació.

/imgs/2008/01/connexions.2.jpg

Així,de la versió 1.0, que podia traspassar dades a una taxade 1,5 Megabits per segon, es va passar a la 1.1, amb unavelocitat de 12 Megabits per segon de transferència, per a aconseguirla 2.0, l’estàndard avui dia i la més ràpida,que pot aconseguir un màxim de velocitat de transmissióde 480 megabits per segon.

És a dir,avui una connexió USB pot transferir dades per valor d’uns60 Megaoctets per segon. Totes aquestes versions són compatibles cap endarrere, per la qual cosa un dispositiu ideat per a funcionar amb laversió 1.1 pot treballar sense problemes en la 2.0.

Diferentsconnectors

Dins de l’estàndardUSB, hi ha diferents connectors, encara que el méspopular és el del tipus A. Per a dispositius petits, com a cambreso PDA s’han creat els connectors Mini-USB i, endates recents, els Micro-USB, que reemplacen als Mini-USB.

/imgs/2008/01/connexions.3.jpg

Cadascuna de lesconnexions USB de l’ordinador pot albergar fins a 127 aparellsconnectats a través de diferents hub,i aquesta especificació compta amb l’avantatge que potalimentar amb energia elèctrica als dispositiusconnectats, la qual cosa permet, en certs casos, carregar la bateriad’aquests.

D’altra banda, USB té una especificació, denominada ‘USB On theGo’, pensada per a dispositius com els PDA,que permet alterar la configuració habitual d’aquestaconnexió, similar a la que s’estableix en Internet entreordinadors servidors i clients.

Així,mitjançant ‘USB On the Go’, una mateixa connexió pot actuar unesvegades com a dispositiu (que es connecta a l’ordinador) i unes altres com a servidor(el que permet connectar dispositius com el teclat a laPDA).

FireWire, per a garantir la màxima velocitat

/imgs/2008/01/connexions.4.jpg

A més del USB, es poden trobar moltes altres connexions en un ordinador,que, en gran part, solen estar en la part posterior de les torres delsordinadors. Per exemple,FireWire, la marca amb què Apple va denominar al connectorIEEE 1.394, que també es coneix com a i-Link en els productesde Sony.

En aquestcas, la marca d’Apple ha prevalgut en el record delsconsumidors i es coneix per aquest nom a aquest tipus connexió,en el desenvolupament de la qual, a més de la marca de la poma, hanparticipat empreses com Sony, IBM o Texas Instruments.

FireWire s’ha dissenyat per a connectar dispositius que requereixin una gran velocitat de transferència de dades

FireWire s’hadissenyat per a connectar dispositius que requereixin una granvelocitat de transferència de dades, com a discos durs o gravadoresexternes, i es troba pensat, sobretot, per a aplicacions d’àudioi vídeo.

És una forma de connexió més veloç que l’USB i estàpresent en el mercat informàtic des de 1995, però que no has’ha estès com l’USB, en part perquè és més carmuntar-lo en els equips.

MitjançantFireWire es poden connectar fins a 63 dispositius i, igual queUSB, es pot endollar i desendollar qualsevol aparell sense necessitatde reiniciar l’ordinador.

/imgs/2008/01/connexions.5.jpg

No obstant això,l’arquitectura de FireWire és diferent a la de l’USB, perquè es basaen el Peer to Peer,que li permet optimitzar les velocitats de transferència en majorgrau que l’USB.

Fins a 800MBps

Lesdiferents versions d’aquest connector permeten transferències de dadesdes dels 100 fins als 800 Megabits per segon, és a dir,gairebé el doble que USB 2.0 en condicions òptimes.

/imgs/2008/01/connexions.6.jpg

S’ha de teniren compte que FireWire 800, el nom del protocol que aconsegueixla màxima velocitat, té connectors incompatibles amb lesversions anteriors, per la qual cosa s’ha d’adquirir un adaptador per a treballaramb equips més antics.

D’altra banda , FireWire també prepara un nou producte quepodrà plantar cara al futur USB 3.0, de nom FireWireS3200, que aconseguirà en condicions òptimes,velocitats de transferència de 3.200 Megabits per segon.

Altres connexions

A més,d’USB i FireWire, els ordinadors actuals continuen comptant amb altresconnectors. Alguns, com els destinats al teclat i al ratolí,o els del senyal de vídeo, tenen petitespuntes (pins) dins del connector i convé anar amb compte quan s’endollen,perquè no es dobleguin.

  • PS/2:Aquestes connexions, creades en 1987, encara es mantenen enalguns ordinadors per a connectar el ratolí, en color verd, iel teclat, en morat.

    /imgs/2008/01/connexions.7.jpg

    No obstant això, actualment tots dos perifèrics solen connectar-se a través d’USB, i, es venen amb un adaptador que els permetconnectar-se a un d’aquests ports.

    A diferènciade les connexions USB, s’ha de connectar tant el teclatcom el ratolí abans d’encendre l’equip perquè l’ordinadorpugui reconèixer correctament tots dos dispositius.

  • Portparal·lel: Durant molts anys ha constituït la connexióclàssica entre l’ordinador i les impressores o escàners.

    /imgs/2008/01/connexions.8.jpg

    En l’actualitat,encara que està present en molts ordinadors, es tendeixa prescindir del port paral·lel, perquè les impressoresmodernes es connecten a través d’USB, més veloç queaquest connector que només aconsegueix una velocitat de 16 Megabitsper segon. Igual que PS/2 necessita connectar-se abans d’encendrel’equip.

Àudio ivídeo

Lapart posterior dels ordinadors es completa amb els connectors d’àudioi vídeo, que depenen de la targeta gràfica i de so que hagi triat l’usuari.

La part posterior dels ordinadors es completa amb els connectors d’àudio i vídeo, que depenen de la targeta gràfica i de so

Enel cas del so, molts equips integren una targeta en la placabasi, que permet, com a mínim, connectar els altaveus oels auriculars, en un connector que sol ser de color verd, unmicròfon (en un connector de color rosa) i una terceraconnexió que pot servir com a sortida o entrada d’àudio,segons es requereixi.

En cas que la targeta integrada estigui preparada per a simular el soenvolupant amb sis altaveus, hi hauria altres tres connectors d’àudiomés, preparats per a connectar tots els altaveus.

/imgs/2008/01/connexions.9.jpg

Per part seva, les targetes de vídeo contenen el connector amb el quals’enllaça amb el monitor i amb el televisor. Fins ara elpredominant ha estat el VGA (Vídeo Graphics Array) que, amb el seucaracterístic color blau, mostrava el camí al cable delmonitor (se sol estrènyer amb dos caragols).

Les targetes de vídeo contenen el connector amb el qual s’enllaça amb el monitor i amb el televisor

No obstant això,aquest mètode de connexió analògic, ideat per alsmonitors tradicionals, s’ha reemplaçat en alguns equips per undigital, denominat DVI (Digital Visual Interface), que traslladael senyal digital, sense necessitat de convertir-la, alsmonitors TFT.

En cas que el monitor no sigui compatible amb DVI, és possible connectar-lo ambun adaptador a VGA. D’altra banda, Apple ha creat una versióreduïda d’aquest connector, mini DVI, que utilitza en diversos dels seusportàtils.

Una altraconnexió habitual en les targetes de vídeo és unasortida S-Vídeo, que permet connectar l’ordinador amb eltelevisor analògic.