Més enllà dels protocols que pugui acceptar, USB Type-C suposa un connector entre dispositius amb grans implicacions de cara al futur. Llançat l’any passat com a proposta per les principals associacions de fabricants, ha estat en dates recents quan s’han conegut les primeres propostes pràctiques: el nou MacBook d’Apple i el Chromebook Píxel que ha presentat Google. Tots dos incorporen un port USB Type-C com a connector universal tant per a la càrrega de la bateria com per a la transferència de dades amb altres dispositius. Però abans, la tableta Nokia N1 també va anunciar a l’inici de l’any la seva presència en el model. El següent article destaca les seves característiques.
La grandària, essencial
Les dimensions del connector USB Type-C són molt semblants a les del microUSB, que estava cridat a constituir-se en referent per a la indústria dels connectors i carregadors per a mòbils, però que no va ser ben acceptat ni pels fabricants d’ordinadors ni per Apple, que no ho va incorporar en l’iPhone.
USB Type-C permet als ordinadors aspirar a dissenys encara més fins i lleugers, ja que no es veuen condicionats pel grossor del connector
En lloc d’est, l’empresa de la poma va idear el connector Lightning, que tenia l’avantatge de ser reversible, a diferència de l’USB Type-C. En altres paraules: podia connectar-se al port de forma indistinta per les dues cares, de manera que l’usuari no havia de preocupar-se per la posició del connector respecte al port, alguna cosa que resulta molt incòmode quan les clavilles són tan petites com en el microUSB. El nou connector, a diferència de la gamma micro, sí presenta simetria de cares a l’estil del Lightning, la qual cosa trenca amb la tradicional asimetria dels USB i permetrà la connexió indistinta.
Però si per alguna cosa destaca l’USB Type-C és per poder acceptar totes les virtuts del protocol USB 3.0 (potència de càrrega i taxes de transferència de fins a 10 gigabits per segon) resumides en un connector petit i còmode. Aquesta circumstància podria semblar banal, però, d’una banda, possibilita unificar el connector del portàtil i la tableta amb el dels smartphones, la qual cosa allibera de complexitats morfològiques l’ecosistema de l’usuari. I per l’altre, deixa als ordinadors aspirar a dissenys encara més fins i lleugers, ja que no es veuen condicionats pel grossor del connector, com succeïa amb els anteriors USB. És així com Apple i Google han pogut presentar els seus models ultralleugers, que defineixen el futur d’aquests aparells, molt assetjats per la comoditat i liviandad de les tabletas i els phablets.
Un connector per a tot
USB Type-C és, a més, un connector que serveix tant per transportar energia d’una xarxa d’alimentació a un dispositiu com per transferir dades. Aquestes dades ja existien en altres ports USB, però no a les velocitats i potència que presenta aquest format. En concret, USB Type-C suporta potències de fins a 100 wats amb cinc amperes d’intensitat.
Això significa que és capaç de carregar amb rapidesa tant un mòbil com un ordinador o una tableta, o tots dos alhora, si un està connectat a l’altre -el smartphone a l’ordinador, per exemple- encara que no hi hagi connexió a la xarxa elèctrica. També permet carregar un dispositiu des d’una bateria, com en el cas dels mòbils que es carreguen amb bateries externes.
Però a l’apartat de les taxes de transferències també respon amb gran eficàcia, ja que la seva taxa límit de 10 gigabits per segon li fan idoni per interconnectar una tableta o un portàtil -fins i tot un mòbil- amb una pantalla per, per exemple, donar vídeo en ultra alta definició a un televisor 4K. I el mateix succeeix al moment de connectar càmeres de vídeo o fotogràfiques per transferir imatges en alta resolució, alguna cosa que pot resultar complicat de fer mitjançant xarxes sense fils.
No identificar USB Type-C amb USB 3.0
Convé, de totes maneres, no creure que per defecte l’USB Type-C funciona amb el protocol 3.0. Una cosa és el protocol i una altra el connector. El primer és un sistema digital i el segon un objecte físic que també pot acceptar protocols de menor capacitat, com és l’USB 2.0, que avui encara està com a port en molts ordinadors.
Un exemple: el telèfon xinès Jiayu S4 implementa un connector USB Type-C, però ho fa amb protocol USB 2.0, per la qual cosa les seves capacitats no són anàlogues a les d’USB 3.0 i necessitaria un adaptador per connectar-se amb un altre dispositiu que contemplés un Type-C amb USB 3.0.
