Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Víctor Domingo, president de l’Associació d’Internautes

Mentre aquí es paga a 40 euros l'ADSL d'un 'mega', a França tenen 20 per 15 euros mensuals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 07 de Desembre de 2006

En 1998 els internautes espanyols van tenir el seu primer pols amb Telefónica, llavors únic proveïdor d’accés a Internet. Davant la pretensió de la companyia de pujar un 200% el preu de la trucada local, única manera en aquells anys d’accedir a la Xarxa mitjançant el mòdem de 56 Kbps, els internautes contraatacaron amb una vaga de desconnexió. Gràcies a l’èxit de la iniciativa (tant pel seu seguiment com per frenar a Telefónica), els promotors de la mateixa van decidir fundar l’Associació d’Internautes. Entre ells estava Víctor Domingo, que avui és president de l’organització.

Què és, com neix i quan l’Associació d’Internautes?

L’Associació d’Internautes és una associació sense animo de lucre iinscrita en el Ministeri de l’Interior el 10 d’Octubre de 1998, que neix en pleprocés de vagues de desconnexió que es van realitzar en protesta per la pujada de més d’un200% en les trucades locals, única via en aquell moment per accedir aInternet; per això la prioritat d’està organització va ser, i és, aconseguir unatarifa plana per accedir a Internet de forma assequible, accessible iuniversal. L’Associació d’Internautes és una organització que es caracteritzaper la seva activitat online, treballa i viu a la Xarxa, des dellloc.

L’objectiu de l’AI és defensar els interessos i drets dels usuaris d’Internet.Quins són actualment els camps en què més estan sentvulnerats aquests interessos i drets?

“Em preocupa que l’Administració i els proveïdors d’aplicacions per a la Xarxa respectin estàndards oberts”Tenim obertes varies línies de treball: en relació a la qualitat deprestació dels serveis pels quals paguen els internautes hi ha molts problemes, després estan les denúncies per l’atenció al client via902; la seguretat (seguim el frau de forma diària per avisar a lacomunitat internauta de cada atac), per descomptat la lluita contrala imposició arbitaria i indiscriminada del cànon digital, i finalment la vigilància enla defensa dels ciberderechos, tant a nivell laboral com a domèstic.

El programari lliure és cada dia més una realitat d’ús quotidià per part delsinternauntas, que en ocasions desconeixen que moltes de lesaplicacions que manegen pertanyen a aquesta modalitat. Per exemple, enla majoria d’aplicacions que usen online, com a comptes de correu, cercadorso els llocs web per emmagatzemar fotografies, vídeos, etcètera. Com espot explicar a un usuari mitjà la importància del programari lliure? Moltsencara ho veuen com una categoria aliena i subcultural.

No soc especialment bel·ligerant amb el tipus de llicència que els usuarisdecideixin utilitzar; això sí, em preocupa més que l’Administració i elsproveïdors d’aplicacions per a la Xarxa (per exemple navegadors, clientsde correu, servidors web, clients P2P, etcètera) respectin estàndards oberts.D’aquesta manera, independentment de la llicència de programari de les nostreseines, la interconnexió estaria garantida, i ningú podriacondicionar la nostra experiència a la Xarxa.

D’altra banda, en aquests dies s’està configurant la que serà la Llei de l’AdministracióElectrònica, que haurà de definir com serà aquesta; que límits iusos haurà de tenir. El ministre Jordi Sevilla, responsable polític de lamateixa, es mostra poc inclinat a incloure en la llei una referència expressa alprogramari lliure com a preferència d’ús en els equips de l’Administració.Creu que és important per a l’usuari final que el sistemaoperatiu i els programes que usin els funcionaris siguin o no programarilliure?

No sé si el ministre Sevilla és conscient de la responsabilitat queté en apostar per la neutralitat tecnològica. Insisteixo que és molt mésimportant apostar pels estàndards oberts. Aquesta és la prioritat delministre en el desenvolupament de la seva Llei.

Per què creu que el ministre es mostra ambigu respecte al tema?

“No sé si el Ministeri d’Administracions Públiques és conscient de la responsabilitat que té en apostar per la neutralitat tecnològica”Bé, aquest Govern té cert dèficit en matèria de desenvolupament deSocietat de la Informació. D’una banda el PSOE manté una aliança noexplicada als seus votants, amb els sectors més radicals del ‘bussines’cultural, per a benefici exclusiu d’aquest ‘lobby’ que encapçala la SGAE i en contra de l’interèsgeneral. Hem sofert en aquesta legislatura: les campanyes de criminalització d’Internet afavorides pels ministeris deCultura i Justícia; la normativa d’intercepció de comunicacionselectròniques (impugnada davant el Suprem per l’Associació d’Internautes); la legitimació dels canones digitals amb la LPI, i finalment el projecte d’Impuls a laSocietat de la informació, què advoca pel tancament de llocs web per l’autoritatcompetent sense la necessària intervenció judicial. Totes aquestesiniciatives ni han estat sol·licitades per cap agent representatiu delsector digital, ni aquest sector ha estat escoltat per desenvolupar aquesteslleis que afavoreixen les tesis mercadotécnicas mantingudes pel ‘lobby’cultural. Si el PSOE no es lliura de la nefasta influència injustificadamentdeguda a aquesta espècie de ‘dictadura del culturetariado’, hipotecarà l’interèsgeneral a certs i exclusius mercaders de cultura. No veig que enaquest punt el ministre Sevilla faci alguna cosa per alliberar-nos d’aquesta càrrega. “Si els polítics no es lliuren de la nefasta influència d’aquesta espècie de ‘dictadura del culturetariado’, hipotecaran l’interès general a certs i exclusius mercaders de cultura”D’altra banda, tenim les ostensibles diferències d’estratègia a seguir en matèriade telecomunicacions pel president de la CMT i el Secretari d’Estatde Telecomunicacions, un a favor de Telefónica, l’altre en contra. Tots dos d’esquena a l’interès general. Indica que el PSOE no té una políticadefinida en aquesta matèria. Així les coses, els internautes espanyols estempagant l’ADSL més car i lent d’Europa. Tampoc veig que en aquest punt elministre Sevilla estigui fent alguna cosa a favor de l’accessibilitat, l’asequiblidadi la universalització de l’accés dels ciutadans a una Internet que faciliti l’Administració online per a tots.

Recentment el Tribunal Suprem ha anul·lat el trasllat de la Comissió delMercat de les Telecomunicacions (CMT) a Barcelona. Vostès en el seu moment esvan mostrar escèptics amb aquest trasllat. Per què? Com afecta a l’usuariel que aquesta comissió estigui a Barcelona o Madrid?

Com a usuari m’és igual que aquest organisme estigui a Madrid, Barcelona oSantiago de Compostel·la. El que em preocupa com a ciutadà és el caràcterdemocràtic en la presa de decisions, a quins interessos responen, quins són lesconseqüències. I en què consensos es basen. Això és el que ha de preocupar i això és el que fallat el Suprem: les formesno han estat correctes i en democràcia les formes són molt importants. Ladecisió presa és una alcaldada pròpia d’un règim autoritari.

Com valora l’activitat de la CMT respecte a Internet? Es comporta comun simple organisme regulador de l’activitat empresarial, tal com el seupresident va declarar que era, o bé pren decisions que afecten directamenta l’usuari?

No, la CMT no es preocupa per l’usuari. La CMT ha apostat per una regulació que solament vetlla per que els comptesde resultats de les operadores telefòniques no donin nombres vermells. I aquestapolítica l’estem pagant els internautes espanyols amb l’ADSL méscar i lent d’Europa.

Pot la CMT jugar un paper positiu en el comportament delsproveïdors d’accés (ISP) respecte a la forma que publiciten les seves ofertes,als preus que cobren pels seus serveis i al compliment dels mateixos?

Podria, pedro no ho fa. La CMT prioritza la competència entre operadoressobre l’interès general.

Qui és el responsable que l’ample de banda a Espanya sigui tanlimitat i car, i tarda tant a imposar-se un ample de banda mitjà similaral dels països desenvolupats?

“Alguns sectors de la política mantenen una aliança, no explicada als seus votants, amb els sectors més radicals del ‘bussines’ cultural”Els responsables d’aquesta situació són el Ministeri d’Indústria i la CMT, queno adopten les mesures necessàries matèria de preus. Urgeix la completa liberalització de preus d’ADSL, aplicant un preumàxim de referència i eliminant els vincles dels preus minoristes a l’ofertamajorista de Telefónica a la resta d’operadors, que els donaun marge comercial mínim del 60%. Això implicaria una reducció substancial de latarifa plana i per tant la salvaguarda de l’interès general, alliberant de lacàrrega tarifària als internautes, que suporten el marge comercial i quemalgrat les dificultats estan demostrant un dinamisme inusitat. D’altra banda,és necessari que s’adoptin mesurades que garanteixin lesinversions compromeses per les operadores i inverteixin en el bucle localperquè existeixi una competència real (i vull subratllar bé aquestes dues paraules) al mercat.

Per què els usuaris tenen tants problemes amb proveïdors d’accés?

En matèria de la qualitat del servei urgeix regular la qualitat de l’accés a Internet. L’internauta està pagant un servei indefinit i no té referències que li permetin comparardiferents qualitats dels operadors i li protegeixin davant una deficientprestació del servei, tal com està succeint des de desembre de 2003. D’altra banda, en matèria de nous serveis de banda ampla és necessari que la regulació d’aquest mercat s’orienti a afavorir l’aparició de nova oferta de serveis de banda ampla per a tots elsciutadans sense restriccions geogràfiques o regulatòries. I finalment, en matèria de protecció dels usuaris, l’Associació d’Internautes reclama al Ministeri d’Indústria i a la CMTun marc jurídic més segur que eviti pràctiques irregulars enels traspassos de línies i que generi confiança en els consumidors i promogui elcreixement de la banda ampla.

Respecte al cànon, vostès estan dins de la plataforma Todoscontraelcanon.Per què creuen que és tan dolent el cànon?

“La decisió [de trasladar la CMT a Barcelona] va ser una alcaldada pròpia d’un règim autoritari”Per què és arbitrari, injust i indiscriminat: que un jutjat espanyolpagui dels meus imposats cànon per gravar en dvd verge grabable a una entitatde gestió en compensació de res és injust. Perquè no és acceptable que una empresaque traslladi la seva organització paper a digital mitjançant suports CD vergesgrababes hagi de pagar un 30% més al valor del suport a les entitats degestió dels drets d’autor en compensació per res; per què quanvull gravar una foto meva en un suport digital verge grabable haig depagar més diners del que val el suport a les societats de gestió delsdrets d’autor en compensació per res. Per això és dolent iirracional el cànon.

Quin seria una solució alternativa perquè els autors es veiessinrescabalats pels seus drets de propietat intel·lectual sense córrer el perilld’impedir el ple desenvolupament de la societat digital?

Pot haver-hi moltes alternatives i segur que el desenvolupament d’Internetpermetrà més. Una pista: una de les conseqüències de l’ús massiu d’Internetés l’eliminació d’intermediaris… Així les coses, els autorstenen un seriós problema amb entitats com la SGAE, entitat intermediàriaentre els autors i el seu públic. Nosaltres no podem resoldre els problemes quetenen els autors, ho han de resoldre ells, però mentrestant no anemacceptar pagar taxes arbitràries, abusives i indiscriminades que, a més,no arriben als autors que ens agraden. Estem a favor de pagar elsdrets als autors, però als autors no a ‘lobbys’ intermediaris.

Acabarà sofrint l’usuari una pujada exagerada dels preus dedeterminats productes informàtics? Com reaccionarà enfront de tal pujada,si es produeix: seguirà consumint o bé el mercat de la tecnologia deconsum es ralentirà?

“És necessari que s’adoptin mesurades que garanteixin les inversions compromeses per les operadores i aquestes inverteixin en el bucle local”No ho sé, però en Internet ja tothom sap el que aquesta succeint ambmeridiana claredat. El que sí puc assegurar és que com la SGAE imposi elcànon a l’ADSL o als discos durs, com pretén, el numero de baixes a leslínies ADSL i cable mòdem va a ser molt important.

Finalment, un tema polèmic que se cierne sobre l’horitzó de la societatdigital: la neutralitat d’Internet. La ruptura de la mateixa suposaria queles companyies que presten servei a la Xarxa haurien de pagar als ISP segonsel seu consum d’ample de banda. Com afectaria això a l’usuari mitjà i a lasocietat digital en general?

Neutralitat? No hi ha neutralitat en Internet. Mentre jo pagament més de 40euros al mes per una connexió bàsica ADSL d’1 Megaoctet, un ciutadà francès pagaper 20 ‘megues’ 15 euros al mes. No puc entendre que algú proposi damuntcobrar per l’ample de banda. A Espanya hi haurà neutralitat quan paguem elmateix que els altres ciutadans Europeus. En aquest moment es podria parlar demés coses; en aquestes condicions em sembla una idea absurda.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions