VoIP, l’ordinador com a telèfon

Qualsevol ordinador amb targeta de so, micròfon, altaveus i connexió a Internet està capacitat per a establir comunicacions de veu (és a dir, anomenades) amb un altre ordinador; només fa falta tenir instal·lat el programa adequat. Això és possible gràcies a la Veu sobre IP (VoIP), tecnologia que permet la transmissió de veu a través de les xarxes IP (Internet, bàsicament).

El telèfon de tota la vida funciona mitjançant la commutació de circuits, que connecten el cable del qual anomena amb el del qual rep la trucada. En una xarxa IP com a Internet, en canvi, les dades viatgen en petits fragments (paquets) que busquen de manera independent el camí més curt a la seva destinació (el menys saturat) i es recomponen a la seva arribada. Aquests paquets, que transporten dades de tota mena (text, so, imatge…), poden perdre’s en la ruta o arribar amb cert retard i cap ordre, un fet dramàtic si el que contenen és veu, perquè generaran retards d’uns pocs segons molt molestos durant una crida.

El que ocorre és que la tecnologia IP no va ser dissenyada en principi per a enviar dades en temps real, com la veu, i per això el desenvolupament de la VoIP ha hagut de bregar amb la falta de qualitat intrínseca al viatge de la veu sobre xarxes IP, que arribava entretallada i cavernosa.

No obstant això, aquesta tecnologia ha evolucionat molt en els últims anys, la qual cosa unit a la implantació de la banda ampla (com l’ADSL o el cable), necessària per a transmetre veu sobre IP amb bona qualitat, ha portat al fet que molts proveïdors de telefonia IP garanteixin una qualitat de so igual o superior al de la telefonia tradicional.

La convergència entre veu i dades porta amb si inqüestionables avantatges. Però la principal és, sens dubte, l’estalvi: en la telefonia IP les comunicacions no depenen de la distància o el temps, igual que ocorre amb el correu electrònic, per la qual cosa al preu de la connexió a Internet no caldria afegir-li un sol cèntim per les crides. Per a les empreses amb seus en diversos països, o per al particular que anomeni molt a l’estranger, suposa doncs una retallada fabulosa en la factura telefònica.

A més, en el món empresarial, a l’eliminació del cost de les trucades s’afegeixen una altra sèrie d’avantatges, com l’accés remot als recursos de l’empresa o la integració de totes les comunicacions (telèfon, email, fax i missatgeria) i d’aquestes amb les aplicacions de gestió (bases de dades, documents, etc.)

Superada la trava de la qualitat en la comunicació -gràcies sobretot a nous protocols com el SIP (Session Initiation Protocol) nascuts en la missatgeria instantània-, a la telefonia IP només li queda convertir-se en una alternativa còmoda per a l’usuari, al qual ja té guanyat si del que es tracta és de comparar preus.

Qualsevol usuari de programes com Netmeeting o uns altres de missatgeria instantània sap que és possible, a més de xatejar amb els amics, establir amb ells una comunicació de veu, i fins i tot de vídeo. Però perquè aquesta comunicació existeixi han de concórrer una sèrie de circumstàncies que la fan poc amigable: tots dos interlocutors han de tenir instal·lat el mateix programa i connectar-se a Internet al mateix temps.

Amb l’extensió de l’ADSL, que manté el PC permanentment online, se supera l’obstacle de “quedar per a connectar-se”, però no així la necessitat que els interlocutors estiguin asseguts enfront de la pantalla al mateix temps. Així mateix, despenjar un telèfon i portar-l’hi a cau d’orella és nucho més còmode que col·locar-se uns auriculars i parlar amb un micròfon, que a més cal ajustar molt bé per a evitar acoblis i ressons. No obstant això, totes aquestes incomoditats compensen gràcies al preu de les crides, especialment les realitzades a l’estranger.

Però també és possible establir una comunicació mitjançant VoIP amb un telèfon ‘normal’, encara que per a això fa falta la intermediació d’un operador i tornar-se a trobar amb una factura telefònica que, això sí, serà més alta que si utilitzéssim l’ordinador. Així, recentment han nascut nombroses operadores que ofereixen serveis de telefonia IP a través de les connexions de banda ampla dels seus clients, que s’utilitza per a dirigir les crides de veu a menor cost.

En aquests serveis, com els oferts per NetPhone, PeopleCall o Net2Phone, el client té un número de telèfon assignat a l’adreça IP i pot realitzar anomenades fora de la xarxa de l’operador usant la xarxa tradicional en el tram final. També és possible, amb un dispositiu com els que comercialitza l’estatunidenca Vonage, connectar-se des de qualsevol accés de banda ampla en qualsevol part del món, mantenint sempre el mateix número de telèfon i les mateixes tarifes que es tenen en la llar.

Alhora que prolifera l’ús dels programes coneguts com softphone, que simulen el servei telefònic entre ordinadors, apareixen terminals físics (aparells) per a realitzar anomenades IP a imatge i semblança dels telèfons clàssics. Ja hi ha empreses, com 4GPhone, que venen ‘telèfons IP’ (a poc més de 100 euros), que es connecten a l’entrada USB de l’ordinador, amb els quals es fan anomenades totalment gratuïtes. El seu gran inconvenient: el receptor ha de tenir un dispositiu similar.

És possible realitzar trucades de PC a PC totalment gratuïtes a través de qualsevol softphone (programa que gestiona les trucades per Internet utilitzant un micròfon i uns auriculars), anomenades del PC al telèfon o enviar i rebre faxos gràcies a la VoIP. També és senzill utilitzar algun programa de missatgeria instantània per a parlar gratis o per a establir trucades internacionals amb tarifes molt econòmiques.

Precisament, les primeres connexions telefòniques IP es realitzaven directament entre dos usuaris sense la intervenció d’operadors, per mitjà dels programes de missatgeria instantània. De la mateixa forma, les xarxes d’intercanvis d’arxius entre usuaris (P2P) estan introduint entre les seves prestacions els serveis de veu.

Els creadors del popular Kazaa han llançat una aplicació VoIP que en només cinc mesos ja ha estat descarregada més de 14 milions de vegades. Amb el seu Skype prometen una nova revolució, aquesta vegada en el món de la telefonia. Es tracta d’un programa gratuït, senzill d’instal·lar i que, al contrari que molts altres, funciona amb qualsevol firewall (tallafocs personals) o encaminador, per la qual cosa no cal modificar configuracions. A partir d’aquí, funciona igual que qualsevol altre missatger instantani amb capacitat de veu, mostrant els contactes que estan online a cada moment, encara que promet major qualitat de so, absència total de publicitat i comunicacions segures i encriptades.

Igual que altres programes semblants, la seva limitació està en el fet que tots dos interlocutors han de tenir instal·lat Skype, alguna cosa que pot deixar de ser un problema si continua el nivell de descàrregues i algun dia aconsegueix les del seu cosí germà Kazaa (prop de 350 milions).

Un altre capdavanter del P2P, Morpheus, s’ha apuntat també a VoIP però d’una forma diferent. La seva empresa matriu, StreamCast Networks, utilitzarà el programa d’intercanvi d’arxius com un canal per a vendre Morpheus VoiceBox, una versió de l’InternetTalker d’i2Telecom. Es tracta d’un dispositiu portàtil que es connecta a l’accés de banda ampla de l’usuari (ni tan sols necessita el PC) i mitjançant un telèfon normal es pot cridar a un altre usuari de VoiceBox de qualsevol part del món per una quota mensual fixa (6,95 dòlars).

Està per veure si els nous sistemes de telefonia adoptaran la forma de xarxes descentralitzades (P2P) a l’estil de les quals han revolucionat el món de la música permetent a milers d’internautes compartir les seves cançons. El que és cert és que la Veu sobre IP és una realitat creixent per la qual ja aposten multitud de nous operadors i en la qual ja estan entrant tots els tradicionals.

No existeixen dades precises sobre el mercat VoIP, però s’estima que en 2003 a Espanya 100 milions de minuts de crides, un 0,1% del total, es van realitzar a través d’aquesta tecnologia, segons recull l’informe Evolució del negoci de la veu elaborat pel Grup d’Anàlisi i Prospectiva del sector de les Telecomunicacions (GAPTEL). No obstant això, les perspectives impressionen: la consultora Forrester estima que en 2005 almenys la meitat dels usuaris d’Internet de banda ampla de tot el planeta disposarà de serveis de telefonia IP, i Frost & Sullivan augura que per a 2007 tres bilions de minuts, o el 75% dels serveis de veu, seran sobre IP.