Telefónica ha anunciat que a partir del proper 5 de maig puja en 5 euros el preu de la seva quota als clients de Movistar Fusió. Ho fa de manera unilateral, sense comptar amb l’opinió de l’usuari, per la qual cosa, segons l’article 9 del Reial decret 899/2009, de 22 demaig , est pot trencar el contracte amb l’operadora per anar-se a una altra sense pagar permanència alguna. Però aquesta és solament una de les raons per abandonar una companyia de telefonia. Pot haver-hi unes altres, com la millora de la tarifa o la cerca d’un mòbil subvencionat. En tots els casos cal tenir en compte una sèrie de factors que ajudin a escollir l’empresa telefònica més adequada a les necessitats del client. A continuació es resumeixen sis.
1. Escollir la millor tarifa
Malgrat la gran competència que hi ha entre les companyies, les tarifes de mòbil a Espanya han estat durant els últims anys entre les més cares de la Unió Europea, si bé amb la crisi i l’auge dels operadors mòbils virtuals (OMV) els preus s’han homogeneïtzat a la baixa entre les principals empreses. En general, hi ha una franja diferenciada amb imports molt competitius dels OMV i una altra una mica més elevada de les companyies amb infraestructura pròpia (Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo).
Convé no deixar-se enlluernar per ofertes de mòbils a molt bon preu ni serveis addicionals
Convé no deixar-se enlluernar solament per ofertes de mòbils a molt bon preu o serveis addicionals que, de sobte, sembla que portem tota la vida necessitant. El primer que cal fer és mirar que la tarifa que se’ns ofereix, o estudiem contractar, no té rival al mercat. Com a mínim, cal assegurar-se que no hi hagi una altra una mica més baixa. Moltes vegades ens precipitem sense veure el que ens donen altres operadors, alguna cosa que pot estalviar-nos uns centenars d’euros a l’any.
Per valorar una tarifa, no obstant això, no s’ha de tenir solament en compte el cost monetari que pot aparèixer cada final de mes en la factura. També caldrà ponderar altres factors, com el màxim de megaoctets de la xarxa de dades que deixa descarregar cada mes abans de reduir-nos la velocitat d’accés -en el cas de smartphones-, o si té trucades il·limitades gratuïtes, si cobra els SMS o si a més ofereix accés a la connectivitat 4G, en cas que ens interessi la LTE.
2. Assegurar la màxima cobertura
En grans ciutats (Barcelona i Madrid) i nuclis urbans desenvolupats (Bilbao, València o Sevilla) aquest punt pot semblar una entelèquia. Però per a la resta de conciutadans que no habiten en aquestes zones el problema de la cobertura pot ser una tortura, sobretot si a més aquestes regions presenten una orografia accidentada i muntanyenca.
El problema de la cobertura pot ser una tortura sobretot en zones amb una orografia accidentada
La cobertura està en l’actualitat molt avançada en tot el territori estatal, però a les àrees rurals i en moltes poblacions de províncies la mateixa varia bastant segons l’operadora que s’esculli, a causa que hi ha una companyia que desenvolupa la infraestructura zonal i ofereix el millor servei, mentre que per llei ha de prestar una mínima cobertura als seus competidors i els seus clients. Si aquests no tenen infraestructura a la regió, els seus clients es veuran desfavorits i fins i tot, en alguns punts, sense accés telefònic.
Per tant, és important assegurar-se que l’empresa que triem ens donarà bona cobertura a la nostra zona. Per a això, es pot acudir als fòrums d’Internet o comparatives de les diferents revistes digitals. Poques coses hi ha més desagradables que signar un contracte de permanència, pagar la factura cada mes i ser conscient que no es rep un bon servei.
3. Els contractes de permanència
Si bé la subvenció de mòbils és una pràctica en reculada, i per tant es fan menys contractes de permanència per aquest motiu, les operadores tracten per tots els medos de fixar als seus clients i evitar que es vagin a la competència. Per a això ofereixen de vegades tarifes i serveis molt avantatjosos, a canvi que l’usuari es comprometi durant un any o més a seguir amb l’empresa.
El problema es dona quan el client vol deixar el servei abans que expiri la permanència: li poden exigir pagar la diferència entre el contracte normal i el que tenia durant els mesos que ha gaudit de la tarifa exclusiva. Aquests detalls solen trobar-se en la lletra petita dels contractes, per la qual cosa convé llegir-los de dalt a baix. També és important cerciorar-se que els avantatges que ens brinden no tenen data d’expiració, i que d’un mes per a l’altre, quan acabi el pla, ens puguem trobar amb una tarifa més alta que la contractada, com passarà al maig amb Movistar Fusió.
4. L’oferta d’un nou mòbil
Els mòbils subvencionats són ja una llegenda, o gairebé, però les operadores segueixen temptant-nos amb promeses de facilitar-nos l’accés a un nou terminal si ens passem als seus contractes. La major part de les vegades són telèfons finançats per una entitat crediticia que té acords amb la companyia.
Les companyies ofereixen tarifes avantatjoses a canvi que ens comprometem durant un any o més seguir amb elles
Amb independència que el finançament no ens lliga a l’operador i podem alliberar el mòbil i canviar d’empresa quan vulguem, cal valorar aquest tipus d’ofertes. Poden donar-nos accés a telèfons millors que els que tenim, però potser la tarifa oferta no sigui tan avantatjosa com la qual tindríem si la contractéssim amb un mòbil lliure. El millor és sumar el preu del smartphone finançat -una vegada pagats els terminis- al cost total de la tarifa durant el període de finançament, i comparar-ho amb el valor del movil comprat en una tenda més la suma d’un any de la tarifa més avantatjosa de l’operadora.
5. Els serveis multiSIM
Els principals operadors amb infraestructura pròpia ofereixen un joc de duplicats de la targeta per als diferents suports
Fins ara la constatació que teníem un contracte amb una companyia telefònica era la targeta SIM que ens donava i que anava introduïda en el telèfon. No obstant això, avui dia, des de tabletas fins a lectors de llibres electrònics poden albergar una targeta SIM que els doni connectivitat 3G o 4G, per la qual cosa no sembla lògic haver de treure la del mòbil i introduir-la en la tableta o l’i-reader cada vegada que volem accés multisoporte a la xarxa de dades.
Per això, els principals operadors amb infraestructura pròpia ofereixen ja un servei que han batejat com “multiSIM”, consistent a proporcionar un joc de duplicats de la targeta per als diferents suports que empri l’usuari, de manera que un mateix contracte li serveixi per utilitzar diferents aparells.
6. Les ofertes convergents
Es coneixen com a ofertes convergents aquelles que inclouen en un mateix contracte la telefonia mòbil, la xarxa de dades, l’accés a Internet fix i, últimament, la televisió per fibra o cable, que és el mateix a efectes pràctics.
És possible que un operador ens tempti amb una oferta d’aquest tipus, que sol ser complexa pels canvis que implica. En el cas que ens interessi, per exemple perquè desitgem tenir televisió via Internet, no està de més estudiar primer si és possible instal·lar fibra a la nostra casa o edifici i també si la nostra companyia actual té ofertes similars i quins són els seus preus. Tal vegada no faci mancada canviar per obtenir el que desitgem.
