Els usuaris d’Internet van perdent la por. Fins i tot en un país que tecnològicament està arrencant com Espanya, creixen sense parar la venda de bitllets d’avió a través de la Xarxa i els clients de banca electrònica. Però també augmenten les amenaces.
La connexió a Internet és una porta oberta a virus, cucs, troyanos i programes espia
L’exemple pot semblar tret d’una pel·lícula, però és real. En 2004 es va detectar un programa invisible s’instal·la en l’ordinador amb tan sols visitar una pàgina web. El programa registra les pulsacions del teclat, incloses les contrasenyes del compte bancari i els nombres de la targeta de crèdit, i les envia a ‘un ciberdelincuente’ a l’altre costat del món.
Aquesta operació va ser possible perquè el programa Internet Explorer tenia una vulnerabilitat, un forat de seguretat que permetia al programa maligne penetrar en l’ordinador de l’usuari. Per a casos com a est, Microsoft publica sense parar actualitzacions, pegats amb els quals tapar aquests forats. I probablement, a la seva pàgina de banca virtual, l’usuari ara haurà d’introduir les claus fent clic en pantalla.
Abans, els ordinadors contreien virus informàtics a través d’un disquet infectat. Ara, la connexió a Internet és una porta oberta a virus, cucs, troyanos i programes espia.
Tancant portes i finestres
Es calcula que el percentatge d’ordinadors que funcionen amb Microsoft Windows al món pot arribar al 90%. En termes epidemiològics, és un monocultiu: si gairebé tots els ordinadors són de la mateixa espècie (posseeixen el mateix sistema operatiu), és molt més probable que apareguin malalties que els ataquin en massa.
A sobre de mals, Windows es va dissenyar per a ordinadors domèstics, no per treballar en xarxes. Això es tradueix, encara avui, en una seguretat defectuosa del sistema operatiu quan està connectat a Internet. Per contra, els sistemes Linux estan basats en Unix, que era un sistema operatiu dissenyat per a xarxes d’ordinadors. En Linux la seguretat forma part del cor del sistema, però encara així tampoc és immune als atacs. Només són menys probables.
El sistema operatiu Windows es va dissenyar per a ordinadors domèstics, no per treballar en xarxes
El preu que cal pagar per usar un sistema popular i fàcil d’usar com Windows és un constant manteniment. No passa un mes sense que es publiquin noves actualitzacions que remeien les manques de seguretat del sistema. Algunes d’elles, denominades crítiques, són les que tapen els forats que podrien utilitzar els malfactors per accedir a les dades privades de l’ordinador. La posada a punt del PC és una necessitat.
Mesures de seguretat
Qualsevol usuari de Windows ha de tenir en compte aquestes quatre tasques bàsiques per millorar la seva seguretat:
- Actualitzar sense parar: Windows Update és la pàgina web on es poden trobar tots els pegats necessaris. S’accedeix directament a través de l’opció corresponent en el menú Inicio. En les noves versions el sistema es pot configurar perquè les descàrregues es realitzin automàticament.
- Tallafocs: un programa tallafocs, o ‘firewall’, controla totes les comunicacions entre el PC i Internet i bloqueja les que no estiguin autoritzades. Windows XP inclou un tallafocs, però segons els experts, són més efectius altres programes gratuïts i comercials, com ZoneAlarm o Norton Firewall. No convé tenir actius dos alhora.
- Antivirus: un programa antivirus permet detectar i eliminar els virus en un ordinador infectat. A més, els més populars, com a Colla o McAfee, inclouen un sistema tallafocs que protegeix de les intrusions. El desavantatge és que tant control pot fer el sistema més lent. Si cal triar, el tallafocs és més important.
- Antiespías: no tots els programes intrusos busquen causar danys. Alguns, simplement donen la llauna amb publicitat. Hi ha programes gratuïts que detecten i eliminen els programes espia i publicitaris, com AdAware o SpyBot S&D. Convé fer neteja de tant en tant.
En qualsevol cas, el component més vulnerable de l’ordinador se senti davant de la pantalla
En qualsevol cas, el component més vulnerable de l’ordinador se senti davant de la pantalla. Ho saben ben tots els ‘crackers’ (delinqüents informàtics) que empren l’enginyeria social per accedir als sistemes. De gens serveix el millor sistema de seguretat si els usuaris deixen la contrasenya apuntada en una nota pegada al monitor, usen la seva data de naixement com a clau o envien les seves dades per correu electrònic a desconeguts.
- ‘Hacker’: encara que s’usa erròniament com a equivalent de criminal, un ‘hacker’ és només un expert en seguretat informàtica.
- ‘Cracker’: qui es dedica a violar sistemes de seguretat informàtica amb finalitats delictives.
- ‘Phishing’: enviament de missatges de correu electrònic per convèncer als usuaris que responguin amb les seves claus o informació personal. Sol ocórrer amb els bancs.
- Enginyeria social: ús de trucs per aprofitar-se de les debilitats de les persones i així obtenir accés als sistemes informàtics.
