Wifiberestà pensada per substituir a la fibra òptica enaquells projectes empresarials on sigui necessari connectar diversospunts dins d’un àrea metropolitana. Es basa en un conjuntd’antenes que actuen alhora com a emissores i receptores desenyal i que es col·loquen en les teulades dels edificis, encara queno es pot parlar pròpiament d’una xarxa, ja que transmeten demanera unidireccional. El seu principal avantatge és que no precisa d’una graninversió en infraestructures, mentre que sí ocorre ambla fibra.
Latecnologia Wifiber (de l’anglès “Wireless Fiber”o fibra sense fil) ha estat desenvolupada per l’empresanord-americana GigaBeam, queva llançar al mercat el seu primer producte comercial d’aquest tipustres anys després que les autoritats d’EstatsUnits donessin via lliure a la utilització de la partalta de l’espectre radioelèctric.
Les seves aplicacions han transcendit a l’àmbit empresarial i Wifiber ja s’està utilitzant en la creació de connexions d’àrea local en universitats
Des deel seu inici es va pensar en una tecnologia per crearconnexions empresarials entre diferents seus dins d’una mateixaciutat, de manera que es mantinguessin interconnectades d’una maneracorporatiu i fàcil de controlar, i sense les gransinversions que implicava desplegar una xarxa de fibra òptica.Però les seves aplicacions han transcendit a l’àmbit empresarial iWifiber ja s’està utilitzant en la creacióde connexions d’àrea local en universitats i parcstecnològics, així com per a l’emissió de senyald’àudio i vídeo en alta definició de manera sense filentre dos punts, la qual cosa podria afavorir en el futuraplicacions com la telepresencia. Això suposaria manteniramb fluïdesa reunions a distància entre diversos individus que esveurien en grandària real a través de granspantalles. L’empresa Cisco Systems ja està treballant en projectes de telepresencia en connexions sense cables.
Wifibertambé pot ser una bona alternativa a la fibra òpticaa l’hora de crear connexions entre diferents administracionsmetropolitanes, donada la seva rapidesa d’instal·lació i el seu baixcost. La inversió necessària per col·locar una antena amb aquestatecnologia és de 25.000 euros, mentre que el desplegament deun cable de fibra òptica implica aixecar el ferm urbà icavar rases enmig d’una ciutat amb la finalitat de soterrar aquestcable, i per tant suposa un cost molt elevat. A més,requereix un procés burocràtic complex, ja que cal demanarnombrosos permisos, tallar el tràfic, respectar lesconduccions que ja existien en el subsol, etc.
Unrang de freqüències poc utilitzat
Parala transmissió de dades en àrees locals ometropolitanes s’utilitzen diferents tecnologiessense fils, com wifi,WiMaxo LMDS, entre unes altres. Aquestes tecnologies viatgen d’una bandade l’espectre radioelèctric lliure, la qual cosa vol dir quepoden ser usades per a la transmissió de tot tipus de senyals,sense que existeixi un ús exclusiu. Això implica molt tràfic,possibles interferències i fins i tot col·lapse. D’altra banda, els senyalssense fils disposen d’un ample de banda que vedeterminat pel rang de freqüències on operin, de tal formaque com més alt sigui l’espectre en el qual treballen, major seràl’ample de banda disponible.
Wifiber treballa en rangs de freqüències poc utilitzats, per la qual cosa permet comunicacions estables i de gran volum
Lapopular tecnologia wifi transmet dades en un rang defreqüència entre 2,4 gigahercios i 5 gigahercios (Ghz). És una partde l’espectre on s’acumulen tot tipus de senyals, des deestacions sense fils de monitors de bebè atelèfons fixos sense cables. Per aquest motiu, poden produir-seinterferències en zones molt concorregudes, com són per exemple lesciutats.
Wifiber,en canvi, treballa en les bandes d’ones de 71 gigaherciosa 76 gigahercios,de 81 gigahercios a86 gigaherciosi de 92 gigaherciosa 95 gigahercios,a la zona alta de l’espectre lliure. Aquesta zona no ha estat utilitzadafins ara per a aquest tipus de transmissions, per la qual cosa es potrealitzar una transmissió de dades de fins a 10 gigabitsper segon amb unacobertura de dos quilòmetres en grans ciutats isense necessitat de comptar amb un repetidor del senyal. En àreesrurals o buidades, l’abast pot arribar fins als 16quilòmetres, sempre que ambdues antenes es trobinperfectament alineades entre si. Des de l’any 2006, Gigabeamcompta amb una autorització de les autoritats d’EstatsUnits i la Unió Europea per comercialitzar els seus productes enaquests rangs de freqüències.
Inconvenients
Hagut deal fet que el feix que emet un senyal de Wifiber és molt petit(del grossor d’un llapis) és necessari que existeixi una visiódirecta entre les antenes. Al mateix temps, les antenes de l’emissor idel receptor han d’estar col·locades de forma alineada per optimitzarl’enllaç entre ambdues estacions. Per aquest motiu, les antenes esinstal·len en la part alta dels terrats dels edificis i sobre unatorre que no estigui sotmesa a un gran moviment de la base.Una altra opció és col·locar l’antena en interiors, amb una visiódirecta amb l’antena del receptor, ja que el senyal no es veuinterferida pels cristalls.
Aquesta tecnologia no és apropiada per a zones on es produeixin pluges torrencials constants
Un altredels grans problemes de la tecnologia Wifiber és lapluja, ja que el senyal es veu afectada per les condicionsatmosfèriques, fins al punt que pot perdre’s la connexió entre duespunts enmig d’una tempesta. Altres condicions meteorològiques,com la boira o la neu, no afecten tant a la qualitat del senyal.No obstant això, una pluja torrencial influeix de forma negativa sobre laqualitat de l’enllaç. Per aquest motiu, aquesta tecnologia no ésapropiada per a zones on es produeixin pluges torrencialsconstants. Una solució és recolzar-se de forma alternativa enaltres tecnologies per a la transmissió sense filde dades en el cas que el senyal per Wifiber es perdi deforma momentània.
