Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Wikileaks, eina web contra la censura

En aquest lloc es publiquen filtracions anònimes d'informació rellevant
Per Benyi Arregocés Carrere 5 de febrer de 2010
Img wikileaks portada
Imagen: Anders Sandberg

En diferents parts del món, diferents persones o grups posen la seva obstinació a controlar els mitjans de comunicació per a intentar que no surtin a la palestra documents que poden portar llum sobre polítiques poc honestes, fer perillar negocis tèrbols o descobrir delictes. Wikileaks és una iniciativa per a llançar a la llum pública, per Internet i de manera anònima, la informació que es reté de manera editorial o mitjançant coaccions.

Un grup de persones, entre elles, refugiatsde la Xina i altres països no democràtics, van fundar Wikileaks endesembre de 2006 –notícia que va recollir Eroski Consumer llavors– com una organització no governamental sense ànimde lucre. La seva missió inicial era publicar informació rellevant enrègims dictatorials, encara que després han estès la seva acció a les activitats polítiques de grans països que han romàs opaques als ciutadans. Ara les seves filtracions periòdiques sacsegen l’actualitat internacional i provoquen seriosos empipaments en els principals governs del món.

Aquesta és una de les labors delperiodisme comprofessió, però sovint els periodistes es converteixen envíctimes de les seves notícies. Segons dades de l’Institut. per la Seguretat en les Notícies Internacionals, en 2009van morir 132 professionals per causes imputables al seu treball. Van ser 42 en 2010 i 150 més romanen empresonats, segons el baròmetre de Reporters Sense Fronteres. Peraquest motiu, Wikileaks és una via segura perquè la persona que revela les dades no es posi en perill.

Els enviaments de documents, que poden ser textos ienregistraments d’àudio o vídeo, es realitzen de manera anònima a través deun formulari del seu web. Empren una connexió xifrada, similar a laque usen les entitats bancàries i les botigues en Internet i ara s’han mudat als servidors de la botiga on ine Amazon pel seu alt nivell de seguretat, ja que temen atacs de hackers contraris a les filtracions. En aquestformulari es pot establir una data d’embargament, durant la quales guardarà la informació fins que la font de la mateixa permetila seva publicació.

Com funciona?

Abans de publicar un contingut, elseditors deWikileaks revisen els documents per a assegurar la seva veracitat.Després, tracten de garantir que mai se sabrà la identitat de lapersona que va filtrar la informació. No guarden capdada tècnica de l’enviament perquè els números IPidentifiquen cada connexió a Internet i faciliten informació sobreon s’ha dut a terme la connexió.

Per a assegurar-se que ningú obtingui dades sobre el programa que s’ha utilitzat per a crear el document, es neteja l’arxiu de tot rastre incriminatori

Per a assegurar-se que ningúobtingui dades sobre el programa que s’ha utilitzat per a crear eldocument, o els escàners o impressores implicats en la filtració, netegen l’arxiu de tot rastre incriminatori. Elscontinguts s’emmagatzemen de manera descentralitzada i sota xifrat, ambtecnologia que han personalitzat a partir de projectes com Freenet o Tor.

Una vegada que reben un document, treballen per a donar-li major difusió. Ho publiquen en el seu lloc web, que és un wiki que permet comentaris, acompanyat d’un resum, i el distribueixenentre els membres de l’organització, entre els qui hi ha periodistesde recerca, advocats i especialistes en drets humans. Elobjectiu és que un periodista o un mitjà de comunicacióllegeixi la història, aprofundeixi amb una recerca i la difongui a la sevaaudiència.

Possible col·laboració amb periòdics locals

Fruit d’aquest treball, aquesta organització ha recollit diversos guardons internacionals. Amnistia Internacional a Gran Bretanya li va donar el premi al millortreball periodístic d’un nou mitjà per unes revelacions sobre Kenya. Laorganització britànica Indexon Censorship, que promou la llibertat d’expressió i informasobre els casos de censura, també la va premiar en 2008 per la sevatreball a favor d’aquest dret.

Diversos mitjans de comunicació i associacions estatunidenques els brinden gratis els seus advocats

Diversos mitjans de comunicació i associacions de tot el món els brinden de manera gratuïta els seus advocats perquè es protegeixin de les demandes que reben per part dels implicats en les filtracions. Entre ells, USA Today, els mitjansintegrants de The Hearst Corporation, The Los Angeles Times, laagència de premsa Associated Press, a més de diverses associacions americanes i europees de periodistes i de defensors dels drets civils.

En Wikileaks volen estendre el seu projecte a lesnotícies locals, en conjunció amb els periòdics de cada ciutat.Per a això, estudien situar enllaços en les pàgines web dels mitjansperquè la gent denunciï de manera anònima, a l’estil habitual d’aquestlloc. Després, aquesta organització passaria la notícia en exclusivadurant dues setmanes al periòdic en qüestió perquè treballés enella i publiqués la informació. D’aquesta forma, Wikileaks seria unafont anònima per als periòdics. Passades les dues setmanes,ho publicaria en obert en el seu lloc. Per a això opta asubvencionsde fundacions sense ànim de lucre.