Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Entrevista

Yolanda Rueda, presidenta de la Fundació Cibervoluntarios

Internet, per si mateixa, pot reintegrar a una persona en la societat
Per Jordi Sabaté 13 de març de 2008
Img yolandarueda

Amb la revolució de les noves tecnologies, han millorat molt les oportunitats perquè els ciutadans es vinculin social i professionalment entre ells, però també ha nascut una nova forma d’exclusió: la digital, i les dades apunten al fet que en el futur pot arribar a ser un problema greu. Davant aquest perill neix un nou tipus de solidaritat, la del cibervoluntario, la missió del qual és reduir la bretxa digital. En concret, les finalitats que es persegueixen són aconseguir la igualtat d’oportunitats en l’accés, coneixement i utilització de les noves tecnologies, així com afavorir un ús responsable de la Xarxa. Aquesta és la filosofia que inspira des de 2001 a la Fundació Civervoluntarios. La seva presidenta, Yolanda Rueda, assegura que “el voluntariat a través de la Xarxa no és una moda, sinó una necessitat”.

Quins són les principals línies d’actuació de Cibervoluntarios?

Tenim diversos fronts: aconseguir que totes les persones tinguin per igual l’oportunitat d’accedir, conèixer i usar les noves tecnologies amb la finalitat de pal·liar la bretxa digital i fomentar la societat del coneixement.

Com es forma un cibervoluntario i com treballa?

“Qualsevol persona que no utilitzi ara com ara eines tecnològiques és susceptible d’exclusió”

Tenim un curs de formació que fem en grup, en el qual els ensenyem què significa ser un cibervoluntario, com treballem, quina relació cal tenir amb l’organització i els companys i, sobretot, com crear iniciatives pròpies amb les quals poder fer projectes d’inclusió sociodigital.

D’altra banda, cal destacar, sobretot, que els cibervoluntarios sempre treballem en equip i amb una eina fonamental.

Quin nivell tècnic ha de tenir?

Nivell tècnic, pròpiament dit, cap, però humà, molt. És necessari un nivell similar al d’un usuari més que utilitza la tecnologia en el seu moment a dia.

Quins són els col·lectius socials més susceptibles d’exclusió tecnològica?

Qualsevol persona que no utilitzi ara com ara eines tecnològiques és susceptible d’aquesta exclusió, si bé hi ha entorns més propicis com els majors, les dones, els discapacitats, els xavals de garantia social, les persones en exclusió social i/o laboral, les zones rurals…

Internet, per si mateixa, pot reintegrar a una persona en la societat?

Per descomptat. El millor exemple és el d’un company nostre, Pedro Cluster que, gràcies a que va començar amb un blog quan estava al carrer, en l’actualitat té treball, està plenament integrat en la societat i, sobretot, troba una raó per la qual lluitar.

Quin és el major problema a l’hora de parlar d’exclusió tecnològica, el cost dels equips i els programes o el nivell de coneixements per accedir a l’ús normal de les Tecnologies de la Informació i el Coneixement (TIC)?

Sens dubte, el principal problema és el nivell de coneixements per accedir. S’aprecia més por psicològica, barreres culturals i trobar una utilitat.

Recomanen vostès utilitzar el programari lliure, o bé tenen signats acords amb grans empreses com Microsoft o Tova perquè els facilitin els programes?

“Ensenyem sobretot i abans de res a navegar, a tenir una experiència amb la Xarxa”
Nosaltres ensenyem a la gent a fer el pas de manejar-se amb eines tecnològiques, independentment del programari que tinguin. No hem signat amb ningú cap acord, encara que tenim centres públics i privats que ens cedeixen les seves instal·lacions per poder realitzar els cursos gratuïts, per la qual cosa sempre utilitzem el programari ja instal·lat en els ordinadors d’aquests centres.

Com reaccionen les persones amb escassos coneixements quan treballen amb alguna distribució del sistema operatiu Linux?

Si és la primera vegada que toquen un ordinador reaccionen d’una forma normal, ja que no han vist una altra cosa. Això sí, si ja han treballat amb un altre interface, se’ls fa una mica rar. Ja se sap, som animals de costums i quan es comença més.

Els resulta tan senzill com a uns altres usar Windows XP o Vista?

Si comencen des de zero, sens dubte. Si no, és qüestió de pràctica.

Els ensenyen també a instal·lar-se les periòdiques actualitzacions?

Un dels temes del curs que impartim de forma gratuïta, precisament, és de ‘Descàrregues per al teu ordinador’. Com mantenir-ho al dia, antivirus… Fins i tot, fons d’escriptori perquè estigui bonic.

Entre la feina de casa es troba la d’orientar a les persones sobre com utilitzar un ordinador, o van més enllà i també imparteixen coneixements sobre com aconseguir programes que millorin la seva experiència amb les TIC?

Els ensenyem sobretot i abans de res a navegar, a tenir una experiència amb la Xarxa i tot el que això comporta, aquesta és la millor experiència.

Quan s’ensenya a una persona a navegar per la Xarxa, què és més important, que aquesta persona aprengui a usar el navegador correctament o que aprengui a trobar la informació que pugui ser interessant per a ella?

“Nosaltres ensenyem a les persones a fer el pas de manejar-se amb eines tecnològiques, amb independència del programari que tinguin instal·lat”
El més important és que aprengui a trobar la informació que pugui ser interessant per a ella. De fet, gràcies als pedagogs i psicopedagogos que ens ajuden en la fundació i a les múltiples enquestes realitzades pels nostres cibervoluntarios hem creat un curs per fomentar l’autoestima en la navegació. En aquest projecte és bàsic que ja des del primer dia l’usuari, encara que no sàpiga manejar ni el ratolí, tingui la seva primera experiència en Google, buscant el que més li interessa, perquè aquest és el ganxo perquè ho intenti demà de nou.

S’ocupa Cibervoluntarios del reciclatge de material tecnològic rebutjat?

No, no ens ocupem i els equips els aconseguim gràcies a les moltes entitats que s’uneixen al nostre projecte com a centre col·laborador.

Què vol dir això?

Significa que ens cedeixen el seu espai i els seus ordinadors amb connexió a Internet en l’horari en què no els solen utilitzar. Així podem gaudir dels col·legis a les tardes, els cibercafés als matins, les acadèmies els caps de setmana… El nostre lema és utilitzar els recursos existents als moments en què les entitats no els estan usant i treure’ls el màxim profit per fomentar la inclusió sociodigital.

Tant processadors com a sistemes operatius avancen i deixen obsolets als seus antecessors. Un ordinador de fa quatre anys funcionarà amb dificultats amb el sistema operatiu Windows Vista, per exemple. Es troben vostès amb aquest problema a l’hora d’utilitzar material tecnològic reciclat?

Sí, i sense arribar a ser reciclat. Moltes associacions compten amb ordinadors obsolets. Però em parles del Vista i et puc garantir que en moltes ocasions encara ens trobem el Windows 98

Com ho solucionen?

“Moltes associacions compten amb ordinadors obsolets, de fet en ocasions ens trobem ordinadors amb Windows 98”

Per a nosaltres el concepte no se centra en l’avanç de la tecnologia, sinó a treure-li el partit a la tecnologia que ja tenim. Molts compten amb un ordinador molt potent amb l’ultimísimo i no li treuen ni el 1% de profit. La nostra solució és aprofitar el que tenim davant per aconseguir que aquesta persona que comença sigui conscient de les bondats de la tecnologia i, sobretot, com li pot ser útil en la seva vida diària. Que estigui a l’última, o en un punt anterior, no és tan important si no aconsegueixes aprofitar l’oportunitat que et presenten i aconseguir sembrar aquesta semillita barrejada d’interès, curiositat i utilitat pel que tenen davant.

Ofereixen vostès algun tipus d’ajudes de finançament per a la compra de material tecnològic, o per contractar una connexió a Internet?

No.

Però sí tenen plans d’actuació en l’àmbit rural.

“La nostra solució és aprofitar el que tenim davant per aconseguir que la persona que s’inicia a les noves tecnologies comprengui les seves bondats i la seva utilitat en la seva vida diària”

Sí, Centre SocioDigital, un programa de captació i capacitació de cibervoluntarios en zones rurals per a la creació d’una xarxa que potenciï la utilització dels telecentres per convertir-los en centres sociodigitales.

De fet, per aquest programa hem aconseguit l’any passat el segon premi a la Dinamització Ciutadana del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. És un programa que ens està donant moltes alegries i satisfaccions en l’organització.