La Unió Europea podria prohibir TikTok per incomplir la Llei de Serveis Digitals

TikTok és la xarxa social del moment. Des que es va llançar al mercat global, en 2017, ha estat descarregada més de 2.000 milions de vegades a tot el món. En l’actualitat, és una de les deu xarxes socials amb major nombre d’usuaris mensuals actius i una de les quals presenta un major creixement anual. La previsió és que superi els 955 milions d’usuaris dins d’un parell d’anys, segons recull un estudi publicat en Statista.

La majoria d’aquests usuaris són joves (s’estima que el 41% tenen entre 16 i 24 anys), i aquest és un dels aspectes que ha col·locat a la xarxa en el punt de mira de les autoritats europees. “Amb les audiències més joves hi ha una major responsabilitat. No és acceptable que, darrere de característiques aparentment divertides i inofensives, els usuaris accedeixin en segons a contingut nociu i, a vegades, fins i tot potencialment mortal”, va subratllar Breton en un comunicat després de reunir-se aquest mes amb Shou Zi Chew, CEO de TikTok.

Les notícies falses i el contingut perillós són només una part de l’escull. Al comissari europeu també el preocupen les denúncies d’espionatge a periodistes, la transferència de dades personals anés d’Europa i l’incompliment de la Llei de Serveis Digitals, aprovada pel Parlament Europeu a l’octubre de 2022.

La Llei de Serveis Digitals, aprovada a l’octubre de 2022, substitueix l’antic marc jurídic que regulava els serveis en línia a Europa. La principal directiva en la matèria, de l’any 2000, s’havia quedat desactualizada davant els avanços tecnològics de les dues últimes dècades, de manera que els Estats membres de la Unió Europea (UE) han treballat per a adequar la legislació a la realitat digital del present i a les nombroses possibilitats que es plantegen per al futur.

Aquesta llei regula les obligacions que tenen els serveis digitals que actuen com a intermediaris entre els consumidors i els béns, serveis i continguts. Estableix un marc de transparència i rendició de comptes més sòlid per a les plataformes digitals i, per tant, protegeix millor els drets fonamentals dels consumidors en línia.

El text que s’ha aprovat suprimeix els articles 12, 13, 14 i 15 de la Directiva 2000/31/CE, modifica l’annex I de la Directiva 2020/2126 i estableix un conjunt de normes uniformes, eficaces i proporcionades d’obligat compliment en l’àmbit de la UE.

L’objectiu central de la nova llei és crear un entorn en línia “segur, predictible i digne de confiança” perquè els ciutadans puguin exercir de drets com la llibertat d’expressió i d’informació, la llibertat d’empresa, el dret a la no discriminació i la garantia d’un nivell elevat de protecció dels consumidors.

Alguns aspectes rellevants en els quals la ciutadania notarà els canvis són els següents:

Les plataformes en línia hauran d’identificar i aclarir qui embeni un producte o ofereix un servei. Això servirà per a localitzar als comerciants deshonestos i protegir els compradors de productes il·legals, falsificats i perillosos.

Amb aquest objectiu, hauran de comprovar la documentació dels productes venuts en la seva plataforma i buscar solucions de traçabilitat per a garantir que cada vegada arribin menys productes d’aquest tipus als consumidors europeus.

A més, les plataformes hauran d’informar els consumidors si han adquirit un producte o servei il·legal. Hauran d’avisar de la il·legalitat, facilitar la identitat del comerciant i posar a disposició els mitjans de reparació que corresponguin.

La ciutadania, al seu torn, podrà notificar els continguts i productes il·lícits que trobi, així com impugnar les decisions adoptades per les plataformes en línia quan se suprimeixin els seus continguts. Les plataformes estaran obligades a notificar tota decisió adoptada i a explicar els motius d’aquestes decisions.

Els usuaris rebran més informació sobre els anuncis que estan veient en les plataformes en línia, per exemple, si un anunci es dirigeix específicament a una persona i per què.

A més, les plataformes ja no difondran anuncis específics per a menors i deixaran d’elaborar perfils basats en categories especials de dades personals (com a origen ètnic, opinions polítiques o orientació sexual) per a presentar anuncis.

En el cas dels menors d’edat, els proveïdors de plataformes en línia que siguin accessibles per a ells tindran l’obligació de garantir un elevat nivell de privacitat, seguretat i protecció en els seus serveis.

Les plataformes en línia de gran grandària tindran més responsabilitats. Hi haurà normes específiques per a elles (i, també, per als motors de cerca) quan arribin a més de 45 milions d’usuaris. La raó és que, pel seu abast, tenen un notable impacte en el debat públic, les transaccions econòmiques i la difusió d’informació, opinions i idees.

En aquesta línia, quan les grans plataformes recomanin continguts, els usuaris podran modificar els criteris utilitzats i optar per no rebre recomanacions personalitzades. Gràcies a la nova llei, els ciutadans no hauran de fiar-se de la paraula d’aquestes empreses, sinó que podran examinar les seves accions a través dels informes d’auditors independents i investigadors seleccionats.

La Llei de Serveis Digitals vetllarà perquè les plataformes, especialment aquelles molt grans, rendeixin comptes en major mesura i assumeixin la seva responsabilitat per les mesures que adoptin i els riscos sistèmics que plantegin, inclosa la desinformació i la manipulació de processos electorals.

Els usuaris podran denunciar els continguts il·lícits de manera senzilla i eficaç. També podran reclamar una indemnització als prestadors de serveis intermediaris per qualsevol mal o perjudici sofert a conseqüència d’una infracció de la Llei de Serveis Digitals per part d’aquests proveïdors.

El reglament aprovat pel Parlament Europeu es va publicar a l’octubre de 2022, va entrar en vigor el 16 de novembre i durant aquest any anirem veient els canvis (com, per exemple, el cas de TikTok). La llei haurà d’aplicar-se totalment a partir del 17 de febrer de 2024.

Més endavant, en 2027, la Comissió haurà d’avaluar el reglament (el seu funcionament, impacte i abast) i presentar un informe al Parlament Europeu, al Consell i al Comitè Econòmic i Social Europeu. A partir de llavors, aquestes revisions es faran cada cinc anys.