Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Amenaces contra el Patrimoni Mundial

La llista de Patrimoni Mundial en Perill és una relació de Béns Patrimoni de la Humanitat que es troben en situació d'emergència per desastres naturals, guerres o per una inadequada protecció i conservació

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 17deDesembrede2010

Actualment 34 béns mundials que són Patrimoni de la Humanitat, 18 culturals i 16 naturals, es troben inscrits en la llista de Patrimoni Mundial en Perill que elabora el Comitè del Patrimoni de la Humanitat. Es tracta d’una relació en la qual s’inclouen tots els béns que plantegen problemes de conservació tant per causes no previstes com desastres naturals i guerres o per una gestió i protecció inadequades entre les quals es troben el turisme i el desenvolupament urbanístic massius i els danys al medi ambient. Dels 34 béns, que suposen el 3,7% dels Béns Patrimoni declarats fins ara en el Món, catorze es localitzen a Àfrica, sis a Àsia i el Pacífic, cinc en els Estats Àrabs, altres cinc a Llatinoamèrica i el Carib i quatre entre Europa i Amèrica del Nord.

En 2010 han passat a engrossir aquesta llista negra del Patrimoni la Catedral de Bagrati i el monestir de Ghelati a Geòrgia, a causa de certes intervencions de reconstrucció que tenen caràcter irreversible i que afecten la seva integritat i autenticitat; el Parc Nacional d’Everglades als Estats Units a causa de la pèrdua de cabal d’aigua, en part per un ús incontrolat, que ha suposat la degradació del seu ecosistema aquàtic; els Boscos plujosos d’Atsinanana a Madagascar, amenaçats per l’extracció il·legal de fusta i la caça furtiva de lèmurs, i finalment les Tombes dels reis de Buganda en Kasubi, que van ser assolades per un incendi al març de 2010. No tot han estat males notícies i enguany les Illes Galápagos van abandonar la llista i van passar de nou a tenir el mateix estatus que posseïen gràcies a la millora de la seva situació i al compromís mostrat pel govern de l’Equador.

La veu d’alarma

Els Estats membres de la Convenció sobre la protecció del patrimoni, les organitzacions no governamentals o qualsevol grup o persona poden alertar i informar el Comitè del Patrimoni sobre l’amenaça que sofreix un ben determinat. El Comitè, format per 21 estats membres que són triats cada 4 o 6 anys, valora si l’alerta està justificada i, després de comprovar-lo, decideix si incloure’l o no en la llista de Béns en perill. En cas d’incorporar-ho, el Comitè adopta una sèrie de mesures protectores i de millora amb el país a fi de reintegrar-lo a la llista ordinària. Formar part de la llista de béns en perill suposa certa vergonya per al país afectat, més si la falta de conservació i protecció del bé és degut a negligències o al poc interès i compromís dedicat a la seva conservació. Implica també que de no remeiar-se la situació que li ha portat a ser declarat en perill, el bé perd la qualificació de Patrimoni de la Humanitat.

Avantatges i beneficis econòmics sí, però també compromís

Img toledo art
Imatge: Rubén García/ Eroski Consumer

Els beneficis que suposa per a una regió o país comptar amb monuments, conjunts arquitectònics o llocs declarats Patrimoni de la Humanitat són difícils de quantificar en xifres però és obvi que el seu estatus i marca són un reclam turístic de primer ordre i implica una revaloració de les zones confrontants. A tall d’exemple, només a Espanya el turisme cultural va atreure en exclusiva en 2009 a 7,5 milions de turistes. En la teoria, els Béns Patrimoni també compten amb la màxima protecció jurídica i els millors mecanismes de gestió encara que no es tracta d’una espècie de Champions League i els béns no perceben gens de diners de l’exterior. El que sí que existeix i ha de perdurar és un compromís de sensibilització i protecció màxima per part del país, regió, ciutat o lloc que acull el llegat.

Què s’entén per Patrimoni immaterial?

L’any 1999 la UNESCO posa en marxa el Programa d’Obres Mestres de Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat i des de 2003 la Comissió de Cultura de l’organisme internacional decideix per consens la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. El patrimoni cultural no és limitant a monuments, conjunts artístics o col·leccions, sinó que també acull tradicions i expressions heretades dels nostres avantpassats i transmeses entre generacions. La UNESCO comprèn com a patrimoni immaterial les tradicions orals, arts de l’espectacle, usos socials, rituals, actes festius, coneixements i pràctiques relatius a la naturalesa i l’univers, i sabers i tècniques vinculats a l’artesania tradicional.

A Espanya als 42 Béns culturals i naturals se sumen altres 9 Béns immaterials: el misteri d’Elx, la Patum de Berga, el Xiulo Gomer, els Tribunals de Regants i des de 2010 també el Flamenc, el Cant de la Sibil·la, els Castells, la dieta mediterrània i la falconeria. Aquests dos últims compartits amb més països.

Espanya, la segona del Món després d’Itàlia amb 42 Béns culturals i naturals

Img torre hercules art
Imatge: Rubén García/ Eroski Consumer

En 1984 van inaugurar la llista espanyola de Béns Patrimoni de la Humanitat el conjunt històric de l’Alhambra i els Jardins del Generalife, la catedral de Burgos, la mesquita de Còrdova, el monestir i Real Lloc de l’Escorial i l’obra de Gaudí. En 26 anys el conjunt de béns ha augmentat fins als 42, el 90% d’ells culturals. Els últims a incorporar-se han estat la Torre d’Hèrcules i els Jaciments d’Art Prehistòric de la Vall del Côa i Sega Verd, la qual cosa situa al nostre país en la segona posició, després d’Itàlia i superant a països com la Xina, França, Alemanya, etc.

El camí de Sant Jaume Francès en risc

El camí de Sant Jaume Francès i el seu ramal denominat comunament Aragonés penetren des de França i recorren Aragó, Navarra ?on s’ajunten- La Rioja, Castella i Lleó i Galícia. Aquesta ruta mil·lenària de peregrinació que suposa un flux constant d’art, idees i cultura va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l’any 1993. Només aquest any Sant, el Camí Francès ha estat recorregut per prop de 190.000 persones i és el de major afluència amb més del 70% de pelegrins. Des de la seva declaració el camí de Sant Jaume, que té una longitud de 925 quilòmetres des de Roncesvalles i Somport fins a Santiago, ha vist com la construcció de nous vials i autovies, els traçats de l’AVE, les urbanitzacions, els polígons, els parcs d’energies renovables, etc, s’interposaven en el seu recorregut o degradaven el seu entorn.

Img embalse yesa art
Imatge: Rubén García/ Eroski Consumer

El comitè espanyol del Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS), organització assessora de la UNESCO en matèria de patrimoni cultural, ja ha alertat en diverses ocasions sobre algunes actuacions que amenacen l’itinerari jacobeo. Entre elles la proposta de recrecimiento de l’embassament de Yesa, que afectaria a més de 20 quilòmetres del tram aragonès i a diversos monuments d’incalculable valor, i la construcció d’un polígon industrial en O Pi que ha obligat a desviar l’itinerari en la rodalia de Santiago de Compostel·la. Algú imagina una urbanització d’adossats en ple Parc Nacional d’Ordesa i Muntanya Perduda o un polígon a l’esplanada del Monestir i Real Lloc de l’Escorial? Sensibilitzats per més d’una desena d’actuacions que han danyat la integritat de la ruta i altres amenaces futures l’Associació Galega d’Amics do Camiño de Santiago (AGACS) sol·licitarà de manera urgent a la UNESCO, a través del Comitè Executiu Internacional d’ICOMOS, la inclusió del Camí de Santiago en la Llista de Patrimoni Mundial en Perill. En paraules del seu President, José Antonio de la Riera, “una sol·licitud que no busca fer cap mal sinó que serveixi perquè els responsables d’evitar tots aquests atemptats compleixin amb el seu deure i es prengui consciència”. La sol·licitud, que està acompanyada de material gràfic i documental serà presentada en una roda de premsa que tindrà lloc a Santiago de Compostel·la el dissabte 18 de desembre.

Creus que el camí de Sant Jaume és un ben amenaçat i hauria d’incloure’s en la llista de Patrimoni Mundial en Perill? Pots donar la teva opinió participant en el tema fòrum dedicat en exclusiva per a aquest tema.

Et convidem també a visitar la guia sobre els Béns Patrimoni de la Humanitat a Espanya.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions