Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Viatges

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Amenaces contra el Patrimoni Mundial

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 17deDesembrede2010

En 2010 han passat a engrossir aquesta llista negra del Patrimoni la Catedral de Bagrati i el monestir de Ghelati a Geòrgia, a causa de certes intervencions de reconstrucció que tenen caràcter irreversible i que afecten a la seva integritat i autenticitat; el Parc Nacional d’Everglades a Estats Units a causa de la pèrdua de cabal d’aigua, en part per un ús incontrolat, que ha suposat la degradació del seu ecosistema aquàtic; els Boscos plujosos d’Atsinanana a Madagascar, amenaçats per l’extracció il·legal de fusta i la caça furtiva de lèmurs, i finalment les Tombes dels reis de Buganda en Kasubi, que van ser assolades per un incendi al març de 2010. No tot han estat males notícies i aquest any les Illes Galápagos van abandonar la llista i van passar de nou a tenir el mateix estatus que posseïen gràcies a la millora de la seva situació i al compromís mostrat pel govern d’Equador.

La veu d’alarma

Els Estats membres de la Convenció sobre la protecció del patrimoni, les organitzacions no governamentals o qualsevol grup o persona poden alertar i informar al Comitè del Patrimoni sobre l’amenaça que sofreix un ben determinat. El Comitè, format per 21 estats membres que són triats cada 4 o 6 anys, valora si l’alerta està justificada i, després de comprovar-ho, decideix si incloure-ho o no en la llista de Béns en perill. En cas d’incorporar-ho, el Comitè adopta una sèrie de mesures protectores i de millora amb el país a fi de reintegrar-ho a la llista ordinària. Formar part de la llista de béns en perill suposa certa vergonya per al país afectat, més si la falta de conservació i protecció del ben és a causa de negligències o al poc interès i compromís dedicat a la seva conservació. Implica també que de no remeiar-se la situació que li ha portat a ser declarat en perill, el bé perd la qualificació de Patrimoni de la Humanitat.

Avantatges i beneficis econòmics sí, però també compromísToledo artImagen: Rubén García/ Eroski Consumer

Els beneficis que suposa per a una regió o país comptar amb monuments, conjunts arquitectònics o llocs declarats Patrimoni de la Humanitat són difícils de quantificar en xifres però és obvi que el seu status i marca són un reclam turístic de primer ordre i implica una revaloració de les zones confrontants. A manera d’exemple, només a Espanya el turisme cultural va atreure en exclusiva en 2009 a 7,5 milions de turistes. En la teoria, els Béns Patrimoni també compten amb la màxima protecció jurídica i els millors mecanismes de gestió encara que no es tracta d’una espècie de Champions League i els béns no perceben cap diners de l’exterior. El que sí existeix i ha de perdurar és un compromís de sensibilització i protecció màxima per part del país, regió, ciutat o lloc que acull el llegat.

Què s’entén per Patrimoni immaterial?

L’any 1999 la UNESCO engega el Programa d’Obres Mestres de Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat i des de 2003 la Comissió de Cultura de l’organisme internacional decideix per consens la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. El patrimoni cultural no és limitant a monuments, conjunts artístics o col·leccions, sinó que també acull tradicions i expressions heretades dels nostres avantpassats i transmeses entre generacions. La UNESCO comprèn com a patrimoni immaterial les tradicions orals, arts de l’espectacle, usos socials, rituals, actes festius, coneixements i pràctiques relatius a la naturalesa i l’univers, i sabers i tècniques vinculats a l’artesania tradicional.

A Espanya als 42 Béns culturals i naturals se sumen altres 9 Béns immaterials: el misteri d’Elx, la Patum de Berga, el Xiulo Gomero, els Tribunals de Regantes i des de 2010 també el Flamenc, el Cant de la Sibil·la, els Castells, la dieta mediterrània i la falconeria. Aquests dos últims compartits amb més països.

Espanya, la segona del Món després d’Itàlia amb 42 Béns culturals i naturalsTorre hercules art

En 1984 van inaugurar la llista espanyola de Béns Patrimoni de la Humanitat el conjunt històric de l’Alhambra i els Jardins del Generalife, la catedral de Burgos, la mesquita de Còrdova, el monestir i Real Lloc de l’Escorial i l’obra de Gaudí. En 26 anys el conjunt de béns ha augmentat fins als 42, el 90% d’ells culturals. Els últims a incorporar-se han estat la Torre d’Hèrcules i els Jaciments d’Art Prehistòric del Valle del Côa i Sega Verd, la qual cosa situa al nostre país en la segona posició, després d’Itàlia i superant a països com Xina, França, Alemanya, etc.

El camí de Sant Jaume Francès en risc

El camí de Sant Jaume Francès i el seu branc denominat comunament Aragonés penetren des de França i recorren Aragó, Navarra ?on s’ajunten- La Rioja, Castella i Lleó i Galícia. Aquesta ruta mil·lenària de peregrinació que suposa un flux constant d’art, idees i cultura va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l’any 1993. Només aquest any Sant, el Camí Francès ha estat recorregut per prop de 190.000 persones i és el de major afluència amb més del 70% de pelegrins. Des de la seva declaració el camí de Sant Jaume, que té una longitud de 925 quilòmetres des de Roncesvalles i Somport fins a Santiago, ha vist com la construcció de nous vials i autovies, els traçats de l’AVE, les urbanitzacions, els polígons, els parcs d’energies renovables, etc, s’interposaven en el seu recorregut o degradaven el seu entorn. Embalse yesa artImagen: Rubén García/ Eroski Consumer
El comitè espanyol del Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS), organització assessora de la UNESCO en matèria de patrimoni cultural, ja ha alertat en diverses ocasions sobre algunes actuacions que amenacen l’itinerari jacobeo. Entre elles la proposta de recrecimiento de l’embassament de Yesa, que afectaria a més de 20 quilòmetres del tram aragonès i a diversos monuments d’incalculable valor, i la construcció d’un polígon industrial en O Pi que ha obligat a desviar l’itinerari en les rodalies de Santiago de Compostel·la. Algú imagina una urbanització d’adossats en ple Parc Nacional d’Ordesa i Muntanya Perduda o un polígon a l’esplanada del Monestir i Real Lloc de l’Escorial? Sensibilitzats per més d’una desena d’actuacions que han danyat la integritat de la ruta i altres amenaces futures l’Associació Galega d’Amics do Camiño de Santiago (AGACS) va a sol·licitar de manera urgent a la UNESCO, a través del Comitè Executiu Internacional d’ICOMOS, la inclusió del Camí de Santiago en la Llista de Patrimoni Mundial en Perill. En paraules del seu President, José Antonio de la Riera, “una sol·licitud que no busca fer cap dany sinó que serveixi perquè els responsables d’evitar tots aquests atemptats compleixin amb el seu haver d’i es prengui consciència”. La sol·licitud, que està acompanyada de material gràfic i documental va a ser presentada en una roda de premsa que tindrà lloc a Santiago de Compostel·la el dissabte 18 de desembre.

Creïs que el camí de Sant Jaume és un ben amenaçat i hauria d’incloure’s en la llista de Patrimoni Mundial en Perill? Pots donar la teva opinió participant en el tema fòrum dedicat en exclusiva per a aquest tema.

Et convidem també a visitar la guia sobre els Béns Patrimoni de la Humanitat a Espanya.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions