Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ciutats Patrimoni de la Humanitat

Més que un privilegi, una responsabilitat
Per nuria 4 de desembre de 2002

Espanya és el país del món en el qual més ciutats han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Alcalá de Henares, Àvila, Càceres, Còrdova, Conca, Eivissa, La Llacuna (Tenerife), Salamanca, Santiago de Compostel·la, Segòvia i Toledo ostenten aquest títol. Més que un privilegi suposa una responsabilitat, sobretot respecte a la conservació dels béns de valor històric i cultural. Com s’entra en la selecta llista dels Béns Patrimoni de la Humanitat? La Unesco exigeix que qui aspiri a aquest reconeixement constitueixi un assoliment artístic únic o que sigui un testimoniatge “almenys excepcional” d’una civilització ja desapareguda.

Protegir el llegat

La Història, com bé recorda l’Associació de Ciutats Patrimoni d’Espanya (que agrupa a les onze ciutats d’aquest país que posseeixen el títol de Patrimoni Cultural), diu que en 1960 la construcció de la presa d’Asuan, a Egipte, va posar en perill els impressionants monuments de la regió de Nubia. Davant tan greu risc la comunitat internacional va aixecar la veu per a evitar el desastre. El 8 de març d’aquell any, el llavors Director General de la Unesco, Rene Maheu, va fer una crida al món per a protegir el llegat i per a advertir que la seva desaparició suposaria no sols una terrible pèrdua per a Egipte i el seu veí Sudan, sinó per a la humanitat sencera. La decisió de Maheu es va convertir en el primer pas per a, diversos anys després, crear un comitè mundial que vigilés i protegís els llocs del planeta considerats de valor universal excepcional.

La Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural, en la seva reunió del 17 al 21 de novembre de 1972 celebrada a París, va establir que podran aspirar a aquest títol “els conjunts, grups de construccions, aïllades o reunides, l’arquitectura de les quals, unitat i integració en el paisatge els doni un valor universal excepcional des del punt de vista de la història, de l’art o de la ciència”. Perquè un monument, conjunt o lloc pugui ser inclòs en la llista de Patrimoni Mundial, deu, entre altres coses, reunir els següents requisits. Així figura en la pàgina web (www.ciudadespatrimonio.org) de l’Associació de Ciutats Patrimoni d’Espanya. Aquests són alguns d’ells:

  • És necessari “constituir un assoliment artístic únic o ser una obra mestra del geni creador”.
  • Es requereix “haver exercit una influència considerable durant un període determinat de la història o dins d’una àrea cultural del món, sobre l’evolució de l’arquitectura, les arts monumentals o el plantejament urbà i paisatgístic”.
  • Cal “ser i aportar un testimoniatge únic o almenys excepcional, d’una civilització desapareguda”.
  • “Representar un exemple eminent d’una estructura que il·lustre un període representatiu de la història”.
  • “Ser un exemple excepcional d’un assentament humà tradicional. Aquest ha de ser representatiu d’una cultura ara vulnerable per l’impacte d’un canvi irreversible”.
  • Apareix com a obligatori “estar directa i perceptiblement associat amb successos, idees o creences d’importància universal excepcional”.
  • “Com a factor addicional, serà també tingut en compte que l’estat de preservació del bé ha de ser avaluat i comparat amb l’estat d’altres béns semblants del mateix període”.

Es demana suport econòmic

La declaració d’una ciutat com a Patrimoni converteix a aquest espai en un llegat per a la Humanitat i obliga el país al qual pertany a incrementar el pressupost amb la finalitat d’aconseguir la seva protecció i defensa. Sota aquesta premissa, els representants de les onze ciutats espanyoles incloses en la llista de la Unesco han reclamat “més suport econòmic i sensibilitat”, tant de les administracions autonòmiques com del Govern central, per a salvaguardar els seus béns. L’alcaldessa de Còrdova, Rosa Aguilar, que exerceix com a presidenta d’aquesta associació nascuda en 1993, ha descartat la possibilitat de crear un organisme estatal supervisor de les actuacions urbanístiques en les zones protegides. Els representants de l’Associació de Ciutats Patrimoni reivindiquen el seu paper d’executors de les rehabilitacions necessàries de les seves zones considerades d’interès.

Àvila, Càceres, Salamanca, Santiago de Compostel·la, Segòvia i Toledo van ser les pioneres en la creació d’un organisme que des d’Espanya vigilés la conservació dels béns declarats Patrimoni per la Unesco. Amb el pas dels anys l’Associació de Ciutats Patrimoni d’Espanya ha crescut fins a tenir onze membres. La seva fi principal és dur a terme projectes comuns, estudiar solucions a problemes similars i promoure mesures socials i turístiques conjuntes.

En recent cita de l’associació, el passat 13 de novembre a Segòvia, no sols va sortir a relluir la necessitat de suports econòmics per part de les autonomies i de l’Estat, sinó també les dificultats que segons el parer de l’Associació presenten alguns barris antics per a l’accés de les persones amb discapacitat. El grup també estudia una reforma dels seus estatuts.

Una dels avantatges que suposa la qualificació d’una ciutat com a Patrimoni és el seu reflex en la promoció turística. A Espanya el grup dels onze considera que les visites han crescut “de manera espectacular”, si bé reconeixen que és “molt complicat” saber en quin percentatge els turistes que arriben a les seves ciutats ho fan motivats per la labor que duu a terme l’organització o si obeeix a altres factors.

Més obligacions que la resta de les ciutats

Des del punt de vista legal i “real”, ser una Ciutat Patrimoni, segons explica Luis Suárez Machota, regidor de cultura de l’Ajuntament d’Alcalá de Henares, no suposa cap canvi. “Tenim els mateixos impostos i més obligacions perquè la Unesco ens vigila. No es poden fer nyaps urbanístics”, assenyala. Aquesta localitat de la Comunitat de Madrid va obtenir el títol de Patrimoni Mundial després d’un llarg i intens procés, fruit d’una proposta d’Esquerra Unida rebutjada en principi i reconeguda de manera unànime després. Alcalá de Henares, segons recorda el seu regidor de cultura, va obtenir el reconeixement el 2 de desembre de 1998 al Japó. El camí per a arribar allí havia començat en 1996, quan el llavors alcalde va anunciar que sol·licitaria de la Unesco la declaració com a Patrimoni de la Humanitat.

A partir d’aquest moment es va obrir un expedient en el qual es van incloure totes les actuacions que fins a aquest moment s’havien dut a terme per a revitalitzar el centre històric d’aquesta localitat madrilenya. L’expedient va arribar després a les mans d’Icomos, un consell tècnic i organització no governamental que emet els dictàmens sobre les ciutats que sol·liciten el seu ingrés en la selecta llista de béns de la humanitat. El suport d’aquesta comissió, així com del Govern regional, de l’estatal i d’experts, sumat al massiu suport dels seus habitants, van ser factors decisius per al nomenament.

En termes generals, el procés que va seguir Alcalá de Henares és el que s’aplica en tots els casos. És a dir, una ciutat sol·licita la declaració, obre un expedient en el qual demostra que reuneix els requisits necessaris i sol·licita l’aprovació del consell tècnic. Després, ha de convèncer als representants dels 20 països que conformen el comitè executiu de la Unesco, segons el regidor Suárez. “Per a Alcalá de Henares el títol va significar un canvi qualitatiu perquè consolida una imatge pública. És un marxamo, una qualificació de qualitat que, entre altres coses, incrementa el turisme”, assenyala Suárez. “El reconeixement de la Unesco ens ha reportat unes ajudes de 600.000 euros per part de la Comunitat de Madrid. Però per a nosaltres això no és res. En altres ciutats com Toledo, el Ministeri de Foment i la Comunitat de Castella-la Manxa aporten quantitats molt superiors”, afegeix.