Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Camí del Cid

Una nova ruta turística que proposa seguir els passos del Campeador i reviure l'itinerari que li va portar des del seu desterrament fins a la conquesta de València
Per Blanca Álvarez Barco 16 de març de 2007

Burgos, Sòria, Guadalajara, Saragossa, Terol, Castelló, València i Alacant. No, no es tracta d’una classe de Geografia, sinó d’una nova proposta per a viatjar: seguir els passos de Rodrigo Díaz de Vivari, El Cid, després de ser bandejat de Castella per Alfons VI, fins a la seva arribada a València. Són 2.000 quilòmetres que poden recórrer-se a peu, amb cotxe, a cavall o amb bicicleta, una via que cobra un especial interès enguany, data en què es compleix el vuitè centenari del Cantar de Meu Cid, on es narra la gesta d’aquest personatge.

Origen històric i literari

Origen històric i literari

Els amants del turisme rural, cultural i d’aventura estan d’enhorabona perquè enguany sorgeix amb força (ho farà especialment a partir de maig) una nova ruta: El Camí del Cid, que s’uneix a l’àmplia oferta d’itineraris turístics que conjuminen Naturalesa i Cultura (la ruta del Quixot, els passos d’Antonio Machado…). Per què ara? No existeix millor raó per a decidir donar a conèixer en 2007 l’itinerari de Rodrigo Díaz de Vivari que una celebració: la del vuitè centenari del Cantar de Meu Cid, poema èpic que narra les proeses del Campeador.

El Camí del Cid és un itinerari que es basa tant en les aventures del personatge històric, Rodrigo Díaz de Vivari, com en el camí del desterrament descrit en el Cantar de Meu Cid, un dels principals exponents de la literatura medieval. Després de ser bandejat de Castella, el Cid va centrar la seva activitat sobre les actuals províncies de Saragossa, Terol, Castelló, Alacant i València, ciutat que va conquistar en 1094. Quina ruta va seguir? En realitat no hi ha un únic camí; en el Cantar s’entremesclen passatges històrics amb fets imaginats, i l’itinerari que va seguir el Cid històric no es correspon íntegrament amb el descrit en l’obra. Però, com assenyala Alberto Luque, gerent del Consorci ‘Camí del Cid’, la ruta proposada per als viatgers és una successió de camins i localitats històrics que es realitzaven ja com a itinerari ‘cidiano’ a principis del segle XX, quan Menéndez Pidal va iniciar la cerca de les petjades del Cid per Castella i Aragó, perquè realment el Cantar pot considerar-se “una guia Campsa del segle XIII”. Aquest prestigiós historiador i filòleg va ser el primer a transcriure, a la fi del segle XIX, el còdex que es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid, estudiar-lo i atorgar-li el valor que avui dia té. Els seus estudis i els de la seva escola sobre aquesta obra gaudeixen d’enorme prestigi i es consideren poc menys que definitius. Des d’aquests primers passos, milers de persones segueixen aquests camins, als quals el consorci ha dotat d’infraestructures i ha donat un caràcter estable.

Diferents camins

Diferents camins

Per a obrir boca, en l’edició d’aquest any de la Fira de Turisme Fitur , celebrada a Madrid fa un mes, es va presentar un joc d’ordinador interactiu en el qual els jugadors havien de passar diverses proves per a portar a Rodrigo Díaz des de Vivari fins a València. Però la veritable aventura és deixar a un costat la realitat virtual, embolicar el petate i reviure les aventures del Cid tal com ell ho va fer, coneixent de pas les diferents localitats que va travessar, així com la seva història, la seva cultura i el seu entorn mediambiental. Almenys, és el que esperen des del Consorci com explica Alberto Luque, qui espera que el vuitè centenari de la redacció d’un dels més importants manuscrits de la literatura medieval europea sigui reconegut com a “festa d’especial interès per al públic” per part del Govern, i que l’aniversari del Cantar ajudi a promocionar aquesta ruta, i suposi un millor coneixement del Cid i la seva època per a tots aquells que s’animin a realitzar el camí. Com organitzar aquest viatge?

La veritat és que reviure les aventures del Cid i conèixer les localitats que va travessar en el seu desterrament no sembla, en principi, tasca fàcil perquè la ruta seguida per Rodrigo Díaz i les seves hosts impedeixen la configuració d’un camí lineal. El Cid, des de la seva sortida del desterrament en Vivari, no avança directament cap a València, sinó que a causa de necessitats de proveïment, militars, polítiques… està contínuament entrant en diferents regnes, avançant i tornant sobre els seus passos, la qual cosa dóna lloc a un itinerari tortuós, que a vegades s’entrecreua una i mil vegades. Però els qui decideixin pedalar per les terres del Cid, o es tirin a l’espatlla la motxilla i preparin les seves botes per a caminar llargament no tindran, no obstant això, major problema.

El Consorci (les vuit diputacions de les actuals províncies per les quals va passar el Cid) ha creat un traçat que pot ser recorregut de manera coherent, un camí en el qual és possible gaudir de ruïnes romanes o trobar-se amb construccions mudèjars i islàmiques…. En ell no sols apareixen els llocs citats en el Cantar, sinó enclavaments lligats històricament al Cid, com Santo Domingo de Sitges, a Burgos, o Morella, a Castelló. Aquesta ruta compta amb més de 2.000 quilòmetres i té un gran eix principal que neix en Vivari (Burgos) i acaba a València. Els llocs triats com a principi i final de la ruta no comencen en el lloc del desterrament com el fa el Cantar- sinó en el qual és considerat lloc de naixement del Cid, Vivari-, i el lloc on va morir en 1099, València.

A aquest eix principal s’uneix una sèrie d’anells temàtics, rutes de traçat circular que es poden recórrer en pocs dies i enllacen amb l’eix principal. Els anells són cinc: Gallocanta, Montalbán, el Maestrazgo, Morella, i la Taifa de València. A més, hi ha quatre ramals que enllacen punts d’interès amb l’eix principal: el Ramal de l’Algarada d’Álvar Fáñez (part des de Guadalajara), el Ramal de Castelló, el Ramal d’Olocau, i el Ramal de la Defensa del Sud, que neix a Oriola i acaba a València.

Certificat de caminante

Certificat de caminante

No importa l’edat, el sexe, la preparació física… Qualsevol pot animar-se a fer aquesta ruta, que es pot realitzar tant per carretera com per senderes; és un camí apte per a senderistes, ciclistes, genets o per als quals prefereixen viatjar en automòbil, per la qual cosa només són necessàries grans dosis d’entusiasme. El camí per carretera sol seguir vies secundàries poc transitades; el senderista corre paral·lel a aquest camí, partint de Vivari (Burgos) fins a Oriola (Alacant). Es tracta d’una ruta ambiciosa que té la seva pròpia Sendera de Gran Recorregut: el GR 160, un traçat accessible, segons els organitzadors, excepte en trams com la zona del Xaló per als qui desitgin fer el recorregut a cavall.

Els amics de conservar per sempre un record dels seus viatges no hauran de conformar-se amb el que siguin capaços d’emmagatzemar en la seva memòria i en la de les seves càmeres fotogràfiques, perquè hi haurà salconduits que certifiquin que s’ha realitzat la ruta per a tot el que s’animi a recórrer-la. No importa com es realitzi el camí: a peu, amb bicicleta, en automòbil o a cavall, hi haurà documents per a tots. El salconduit, com assegura Alberto Luque, pretén recuperar l’essència dels documents de l’Edat mitjana que permetien el pas de persones i béns d’un regne a un altre.

El salconduit que guiarà als viatgers per l’itinerari triat se segellarà en seixanta localitats, cadascuna amb una estampa diferent, ben relacionada amb el lloc concret, bé amb el Cantar. En els diferents trajectes es passa per localitats que no apareixen en el Poema de Meu Cid; en aquest cas, en el segell apareix una cornella, símbol de bona sort en l’Edat mitjana. A més de detenir-se per a segellar el salconduit i certificar que s’està realitzant el recorregut, mai està de més fer un alt en el camí per a reposar forces i prendre’s un respir. Els viatgers podran allotjar-se en els establiments o albergs que trobin en les diferents localitats per les quals discorre el camí. Per a obtenir informació sobre les possibles rutes i conèixer més a fons aquestes localitats, les oficines de Turisme comptaran amb informació sobre la ruta conforme s’aproximi la data assenyalada per a la celebració del vuitè centenari del Cantar de Meu Cid, maig de 2007. Així mateix, és possible trobar nombrosa informació en la pàgina web del consorci ‘Camí del Cid’: www.caminodelcid.org.